Les llengües romàniques

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES s'assemblen força perquè tenen un origen comú, deriven del llatí, per això també s'anomenen neollatines. Les llengües  romàniques són:  - el català - el castellà - el francès - l'occità  - l'italià - el portuguès - el gallec - el romanès - el sard  - el romanx o retoromànic La romanització és el procés històric produït entre els segle IV aC I el segle V de la nostra era en què la cultura i la llengua dels romans (el llatí) es va implantar en els territoris conquerits per l'Imperi Romà. Es va produir principalment en els països del sud-oest  d'Europa i a Romania. Les llengües romàniques  es van originar als segles VII i VIII a partir del llatí vulgar que havien estès per tot el Mediterrani els colonitzadors romans: soldats, comerciants, pagesos. Amb el pas dels segles, el llatí es va anar evolucionant en els diferents territoris i va donar  lloc a les diverses llengües romàniques. Semblances de família Com a «filles» del llatí, les llengües romàniques són «germanes» i tenen un aire de família, que és molt fàcil d'observar en el vocabulari. Fixa-t'hi: Ara bé, aquestes llengües «germanes» de vegades han seguit la «mare» per camins diferents.  Per exemple, la paraula castellana hablar i la gallega falar deriven del verb llatí FABULARE,  mentre que els verbs parlar en català i en occità, parler en francès i parlare en italià  deriven del verb llatí PARABOLARE.                                                  (Fragments de textos i imatges extretes del llibre digital Santillana 1r d'ESO)