divendres, 31 d’octubre del 2014

Jeroglífics ( o l'art de fer pensar) 1r ESO A

Un jeroglífic és un passatemps gràfic que consisteix a esbrinar una paraula o frase a partir d'una sèrie d'imatges o signes. Els signes poden consistir en lletresnombresnotes musicals i d'altres i per a la construcció de la frase és rellevant tant el seu significat com la posició relativa entre ells. 
Generalment, la resolució constitueix la resposta a un enunciat donat.
Vegem-ne alguns exemples:
1)

                     
                                   2)

Què fa la Paula?

Per tant, la tasca d'avui consisteix en fer el vostre propi jeroglífic per fer pensar els companys. Podeu fer-ho digitalment o bé a mà. En qualsevol dels casos, poseu-hi ganes, imaginació i creativitat.

Endavant artistes!


dijous, 30 d’octubre del 2014

La síl·laba (repàs) 1r ESO B


Benvolguts, penjo la presentació de la síl·laba i la podeu descarregar clicant AQUÍ

I per practicar, podeu fer les següents activitats autocorrectives:
- Partició de síl·labes
- Número de síl·labes
- Agudes, planes i esdrúixoles

dilluns, 27 d’octubre del 2014

La carta II

Barcelona, 7 d'octubre del 2014
                                                                      EDITORIAL GARBUIX
                                                                      C/.Grapadora,626, 9è 9è
                                                                      Apreciats senyors,

Em dirigeixo a vostès per dir-vos que ja fa uns quants anys que llegeixo llibres de la vostra editorial i en aquest temps m'he adonat que de vegades hi ha alguna que altra herrada d'ortografia i passa el mateix quan utilitzo els vostres llibres de text.
Em direu primmirat, però no parlo només de faltes d'accents o de lletres que no corresponen, parlo de la mala utilització de les normes de puntuació, i sobretot de la utilització de castellanismes, com per exemple mando enlloc de comandament. Fins i tot parlo de la utilització de paraules inexistents en la llengua catalana fent servir males adaptacions de paraules estrangeres i així tot la mala utilització de las conjugacions verbals en temps i forma.
Agrairia el fet d'esmenar aquestes herrades en les següents edicions, tant en els llibres de lectura com en els de text, i que feu tot el possible perquè en els vostres propers treballs o edicions, no hi hagi cap herrada.
Agraeixo per endavant la seva atenció i mentre espero la seva resposta.
Una salutació cordial
                                         Pol Benedicto Ballester
                                         Estudiant de 1er de ESO A de l'escola Grèvol.  

dijous, 16 d’octubre del 2014

La carta I

                                                                              12 octubre del 2014

ESTIMAT XUMET,

Abans que facis miques aquesta carta al veure que el l'he tornat a enviar sóc jo, però amb un nom fals, necessito que em donis per vuitena vegada l'oportunitat d'expressar els meus sentiments respecte el que et vaig fer.
Bé, no m’enrotllo perquè encara no tindràs paciència i cremaràs aquesta carta.
Amb aquesta carta el que pretenc és recordar-te tots els moments que vam passar junts. Fer-te recordar el primer dia que ens vam conèixer, quan jo tenia poc més d’una setmana de vida. I, si no recordo malament, va ser en una botiga Prenatal, on el rètol de la tenda era de color verd clar amb unes lletres majúscules de color vermellós. A dins, una dependenta em va acariciar dient-li als meus pares:
- Quin fill més bonic que teniu!
Tot seguit, ens van preguntar què és el que desitjàvem i sense pensar-ho dos cops vaig dir la meva primera paraula (ni papa, ni mama) Sinó PIPA! Els meus pares van riure i la dependenta ens va portar cap a un “Sant Grial de xumets. Vaig estar mirant tota l’àmplia variat de xucladors però em vaig enamorar a primera vista de tu.
Vam passar junts ni més ni menys que sis anys, dotze hores, dos minuts i 36 segons, i vaig aprendre a caminar amb tu, a enfilar-me a l’armari per agafar més llaminadures; però el que em va costar més va ser aprendre a parlar, ja que com sempre et portava a la boca, no se m’entenia gaire. Fins i tot encara recordo el teu meravellós sabor a goma i els minuts que et vaig dur a la meva boca (millor no els poso perquè m’ocuparien tota la fulla). I la pitjor decisió de la meva vida va ser quan els meu pares, a la sisena cavalcada de Reis, em van dir que et donés a un patge de Melcior, ja que deien que et portarien cap a un lloc millor. Jo vaig resistir i resistir, mantenint-te agafat amb les dents, però els astuts dels meus pares em van tapar el nas. Jo vaig aguantar fins posar-me lila, però al final no vaig poder més.
Ara tinc 80 anys i torno a dur bolquers i només trobo a faltar una cosa... A tu!
Estiguis o estiguis, sempre t’estimaré!!!
Atenta i carinyosament,
                                              M. Marco Gol                                                                                                                                                                                Marc Ferranti (1r ESO A)

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Que boig el món!

Una mica de música per animar la tarda!


I per corregir la tasca podeu clicar AQUÍ

diumenge, 5 d’octubre del 2014

5 d'octubre: dia mundial del docent



I des d'aquí, llanço el meu agraïment públic a tots els mestres que em van guiar pels camins de la infància i l'adolescència. Sense ells, no seria qui sóc, i no estimaria tant la meva professió.

Gràcies pel vostre temps, passió i coneixements!

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Esquema de la comunicació

Roman Jackobson, lingüista rus, estableix l'any 1958 l'esquema de la comunicació que és acceptat com el més vàlid avui dia.
Aquest esquema contempla els sis elements que intervenen en tot acte comunicatiu: l'emissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context



L'emissor és qui emet el missatge
El receptor és qui el rep. 
El missatge és la informació que circula.
El codi és el sistema xifrat que s'utilitza. 
El canal és el mitjà a través del qual circula el missatge.
El context és la situació comunicativa en què es desenvolupa la conversa.