12
octubre del 2014
ESTIMAT
XUMET,
Abans
que facis miques aquesta carta al veure que el l'he
tornat a enviar sóc
jo, però amb un nom fals, necessito que em donis per vuitena vegada
l'oportunitat
d'expressar els meus sentiments respecte el que et vaig fer.
Bé, no
m’enrotllo perquè encara no tindràs paciència i cremaràs
aquesta carta.
Amb
aquesta carta el que pretenc és
recordar-te tots els moments que vam passar junts. Fer-te recordar el
primer dia que ens vam conèixer, quan jo tenia poc més d’una
setmana de vida. I, si no recordo malament, va ser en
una botiga Prenatal, on el rètol de la tenda era de color verd clar
amb unes lletres majúscules de color vermellós. A dins, una
dependenta em va acariciar dient-li als meus pares:
-
Quin fill més bonic que teniu!
Tot
seguit, ens van preguntar què és el que desitjàvem i sense
pensar-ho dos cops vaig dir la meva primera paraula (ni papa, ni
mama) Sinó PIPA! Els meus pares van riure i la dependenta ens va
portar cap a un “Sant Grial de xumets. Vaig estar mirant tota
l’àmplia
variat de xucladors però em vaig enamorar a primera vista de tu.
Vam
passar junts ni més ni menys que sis anys, dotze hores, dos minuts i
36 segons, i
vaig aprendre a caminar amb tu,
a enfilar-me a l’armari per agafar més llaminadures; però el que
em va costar més va ser aprendre a parlar, ja que com sempre et
portava a la boca, no se m’entenia gaire. Fins i tot encara recordo
el teu meravellós sabor a goma i els minuts que et vaig dur a la
meva boca (millor no els poso perquè m’ocuparien tota la fulla). I
la pitjor decisió de la meva vida va ser quan els meu pares, a la
sisena cavalcada de Reis,
em van dir que et donés a un patge de Melcior, ja que deien que et
portarien cap a un lloc millor. Jo vaig resistir i resistir,
mantenint-te agafat amb les dents, però els astuts dels meus pares
em van tapar el nas. Jo vaig aguantar fins posar-me lila, però al
final no vaig poder més.
Ara
tinc 80 anys i torno a dur bolquers i només trobo a faltar una
cosa...
A
tu!
Estiguis
o estiguis, sempre t’estimaré!!!
Atenta
i carinyosament,
M.
Marco Gol Marc Ferranti (1r ESO A)