La proposta creativa d'avui parteix de Pere Calders. El conte "L'edat d'or" va ser un dels dictats preparats que anem treballant i a partir d'aquest el vam haver d'allargar individualment. El resultat ja va ser increïble, però més sorprenent encara ha estat el súper conte que han fet quan s'han ajuntat per parelles i han fusionat el millor de cada proposta. Us presentem el SÚPER CONTE:
Ell comença
a pensar i digué- ja sé on està, a la butxaca.
- No hi és
! Ni a la cartera!! –afegí el Manel.
- Que la
memòria no es veu, es porta posada ! – repetí la Immaculada.
- Doncs si
la porto posada, on la tinc ?- insistí el Manel.
- A dintre
el cap !- repetí la Immaculada.
- Ai Manel !
Cada dia se’t veu més vell- afegí Immaculada.
- Pot estar
a casa de la meva mare – exclamà en Manel.
Van anar a
buscar-la, la dona estava molt furiosa perquè ella sabia que la
portava posada. Quan hi van anar, no van trobar-la,
però ell començà a pensar altre cop. Ell recordà que havia anat a
casa de la seva germana, van anar a mirar i altre cop la seva dona li
va dir:
–M’estic
començant a cansar, no veus que la portes posada.
Quan van anar a casa de la seva
germana li preguntà:
-Tu has vist la meva memòria?
Ella començà a pensar i digué,
crec que la he vist però s’ha anat fa un moment, crec que anava a
la botiga de roba.
Van anar a
fer el ridícul a una botiga de roba. Els dos, aquesta vegada es van
enfadar amb el botiguer perquè els cartells estaven en espanyol i,
no ho entenien, aleshores com no ho entenien i el que atenia no els
hi feia cas, van decidir passar a un Pla B, que era el pitjor de
tots. Com no sabien quina era la