dilluns, 30 de maig del 2016

Repàs de categories gramaticals

ACTIVITATS

1.Escriu al costat de cada enunciat l'estructura que li correspongui:
Ex: Aviat serà el seu aniversari. adv. temps+ verb + det. art + det. pos+ N

- El piano és un instrument de corda.
- Et demanen a recepció.
- Manifestació contra la guerra.
- Si véns, truca!
- Ei, bon dia!
- Envia'm un correu.
- La cançó de la terra amarga.
- Parles i treballes massa
- Un nen juga amb una pilota punxada


2. Busca en el text:

Tenia, però, unes faccions bellíssimes: un nas regular, llavis petits i vermells com el corall, un front ample, solcat per una lleugera arruga que donava a aquell rostre un no sé què de malenconiós; dos ulls, a més, negres com el carbó, d'un acabat perfecte, amb llargues pestanyes, vius i animats per un esclat poderós, que en algun moment podia espantar fins i tot els més agosarats filibusters. La seva estatura alta, esvelta, el seu aire elegant, les seves mans aristocràtiques, l'haurien fet passar, ja de bones a primeres, per un home d'alta condició social i sobretot per un home acostumat a manar.
                                                        Emiliio Salgari, El corsari negre

- Verb en condicional:
- Preposició apostrofada:
- Pronom feble:
- Sis adjectius:
- Dues conjuncions:
- Determinant numeral:
- Tres preposicions:

- Verb en infinitiu:

dimecres, 25 de maig del 2016

Tema 7

ESO1. T7

- Tècniques d'anàlis del contingut
  • Posada en pràctica de la paraula clau, idees principals i secundàries, el diagrama i el resum (Amb activitats del llibre o digitals)
- Ortografia
  • Repàs de normes ortogràfiques bàsiques (plurals, b/v, m/n, h i majúscules i minúscules) -blog o material fotocopiable
  • Accentuació i accent diacrític
  • Correcció d'errades ortogràfiques i barbarismes (blog)
- Lèxic
  • Pangrama (jocs)
  • Espais urbans, espais rurals (p.172)- Caldrà que us el prepareu vosaltres, aquest apartat
-Gramàtica:
  • Repàs categories gramaticals (apèndix,p.62, 63, p.168.169, p.190, 191)
  • Repàs de sintagmes (apunts)
  • Repàs de SN(S) i SV(P)
- Expressió escrita
  • La descripció (el retrat físic i psicològic)- Presentació
- Sociolingüística
  • Les llengües romàniques (p. 154- 155) - caldrà que us el prepareu vosaltres, aquest apartat

Altres activitats avaluatives: Llibreta, preguntes a classe, participació al blog, pangrama.

ATENCIÓ
- Si voleu obtenir 0'5 extra que es podran sumar a la nota final del control podreu fer una descripció física completa d'una fotografia penjada al blog educatiu. Caldrà que ho presenteu el dia del control en un word imprès (Arial 12, interlineat 1'5). És una feina voluntària. Podeu clicar AQUÍ per descarregar-vos la fotografia.

Data d'examen: dimecres 1 de juny (1r ESO B)
                         dijous 2 de juny (1r ESO A)


Dictat i comprensió: dilluns 6 de juny

I per descarregar el dictat cliqueu AQUÍ

dimecres, 18 de maig del 2016

Guanyador CONTES A L'ESPRINT 1r ESO



Pangrames

Un PANGRAMA és una oració o sintagma amb sentit que té totes les lletres de l'alfabet. Com més curt sigui més valor tindrà, ja que ens haurà resultat més difícil elaborar-lo.
L'alfabet amb català té 26 lletres (sense contar les modificades ç, l·l,ll) i el pangrama més curt en llengua catalana, fins a dia d'avui, en té 33
És el següent:
                 Zel de grum:quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja!
                
També n'hi un altre d'interessant que diu així:
                "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!" 

                      

Podem fer pangrames amb totes les llengües. Per saber-ne més podeu clicar AQUÍ

I quin és el vostre pangrama? Podeu enviar-lo a COMENTARIS

dijous, 12 de maig del 2016

Fent materials (profe per un dia)

1. Fer-vos un compte a la pàgina bubble. Al blog hi ha un enllaç directe a l'apartat RECURSOS PER TREBALLAR LA LLENGUA

2,  Fes un esquema de l'accentuació en català amb el programa BUBBLE

Ha de contenir la següent informació:

- Definicions de paraules AGUDES, PLANES o ESDRÚIXOLES

- Definicions de síl·labes ÀTONES i síl·labes TÒNIQUES

- En quins casos les accentuem

3. Guardar l'esquema en format jpg


Exemple d'un esquema fet amb aquesta aplicació


divendres, 6 de maig del 2016

El diàleg (SIGNS)



Finalment, després de deu dies parlant a través d'un paper, en Jason es va llençar dient-li de quedar:
- Vols que anem a dinar avui? - va comentar a través del paper en Jason
- Es clar que sí
- Baixo i quedem al restaurant xinés de la cantonada?
- Sí, m'encanta el menjar xinés
Quan va baixar, es van trobar en mig del carrer i es van somriure mútuament:
- No saps les ganes que tenia de parlar amb tu – va dir l'Stacey.
- Què tal estàs?
- Molt bé, tinc gana. Anem?
- Sí, estic morta de gana.
A l'arribar al restaurant, es van asseure en una taula rodona un al costat de l'altre. El cambrer els hi va donar una carta amb tots els plats que tenien:
- Què és el que t'agrada?
- M'agrades tu – va dir en Jason sense pensar en el que deia.
- A mi també m'agrades tu
- Tenia que donar-te una cosa des de fa molt de temps.
I acte seguit va treure un paper que portava molt de temps guardant dins de la seva butxaca:
- T'estimo – va cridar llegint en veu alta el que posava en el paper
- Jo igual.

Després es van donar un petó i van dinar i parlant sobre el que farien durant tot aquell meravellós dia.


                                                                           Ángela Madrid 1r d'ESO B

dimecres, 4 de maig del 2016

PROSA ST.JORDI 2016- 1R PREMI- 1r ESO A

Barcelona 2080

                                                             Barcelona, 23 de febrer de 2080.

Hola sóc en Víctor, avui estem a 25ºC, de fet ja no recordo l´últim hivern que vaig passar. Des que els casquets polars es van fondre, ja no tenim carrers; tenim canals d'aigua. Cada cop està més bruta, l'aigua. M'acabo d'aixecar i ara vaig a la feina; haig d'anar molt en compte perquè a fora hi ha mosquits que transmeten malalties tropicals, fins i tot, molta gent ha mort per aquestes malalties. Em poso repel·lent de mosquits, m'agafo la llanxa i me'n vaig a treballar. Sóc metge i he arribat a la feina. He vist un pacient amb cremades a la cara, un altre amb malària i un nen que li costa respirar perquè recordem que ara mateix hi ha molta contaminació.

Aquest és el meu dia a dia d'un món que ha canviat molt. No vull saber quin serà tampoc el món d'aquí trenta anys perquè segur que empitjoramolt més. A l´hora de dinar sempre hem de conformar-nos amb una mica d'arròs, un tros de pa i una mica d'aigua. Després de la feina, he quedat amb uns amics que també són metges per continuar investigant les noves malalties que estan sortint amb el canvi climàtic. Des de cremades solars, a malalties provocades pels nous insectes que han poblat Catalunya. Sabem que algun dia tindrem alguna solució però l'escalfament global fa incert el futur que ens espera.

Hi ha zones del món que han estat deshabitades i alguns boscos s´han transformat en deserts. Per avui ja en tinc prou. M'agafo la llanxa i torno a casa. Pujant les escales em trobo el meu veí estirat a terra i veig que es troba molt malament. La meva jornada de feina continuarà com ja ha passat altres vegades. Quin fàstic de món!!! Sort que no tinc fills.

Àlex Rossell. 1r d'ESO A

PROSA ST.JORDI 2016- 1R PREMI- 1r ESO B

Fugida

- Correu! - No veig la meva mare i comencem a córrer. No entenc el que està passant, vull sortir d'aquest malson i tornar amb la meva família. Em sento sola, només tinc en Leo i tot i que hi ha molta gent intentant-me ajudar, no em sento gens segura. M'aferro al record de quan estàvem tots junts a casa el dia que la meva vida va canviar, d'això ja fa mesos...
- Bon dia Sarah.- Diu la mare fent-me un petó a la galta.
- Hola mama!- Somric contenta, avui no hi ha cole perquè és dissabte i els dissabtes els quatre fem alguna cosa molt divertida junts.
- Avui anirem a la muntanya que t'agrada tant, Sarah.
Assenteixo i corrents vaig a despertar al meu germanet a l'habitació del costat.
- Leo, Leo, desperta't que és dissabte! - Li dic estirant-me al seu llit i fent-li un sonor petó a la galta.
- Hola Sarah.- Em diu abraçant-me com si fos un peluix.
Esmorzem, ens vestim i anem cap al cotxe per anar a la muntanya.
- Per què li costa tant arrancar aquest trasto? - diu el pare.
- Tranquil Isra, aquest cotxe va la mar de bé tenint en compte els anys que té.- La mare sempre està veient la part positiva de tot, com m'agradaria ser com ella...
Portem més de mitja hora parats en un embús. Tota la carretera, fins on arribo a veure, està plena de cotxes i el pare s'està començant a impacientar.
- Mama, què ha passat aquí?- Pregunto alarmant-me.
- Segurament hi ha hagut algun accident i per això hi ha tant de tràfic.
- Sí, però per què hi ha soldats?
Els pares van mirar el comboi de soldats amb cara de confusió. Em vaig fixar que hi havia molta gent ferida en lliteres anant cap a les ambulàncies. No sé per quin motiu, però jo no tenia la sensació que això hagués estat un simple accident de tràfic.
- No podrem anar a la muntanya, carinyo.- Crec que el pare va reparar en la cara d'en Leo i la meva de tristesa perquè ens va donar la mà a tots dos i ens va dir:
- Hem d'anar a casa perquè la carretera que ens condueix fins la muntanya està tallada, però anirem a casa i farem alguna cosa divertida, ja ho veureu.- Ens va dir animant-nos.
Mentre tornàvem a casa vam sentir una gran explosió.
Fotografia d'Aleix Oriol Vergés
Vaig plorar, no ho vaig poder evitar. No trobava cap paraula per descriure el què estava veient i el que sentia. Això era massa per mi. El meu germanet també es va posar a plorar al meu costat. Vam anar cap al lloc on feia un parell d'hores estava la nostra casa, la botiga de teixits de la mare, el nostre poble... De tot això ara només quedaven runes. Ho havíem perdut tot.
La mare ens va abraçar i va començar a plorar silenciosament, odiava veure-la així, però crec que jo estava igual de malament. Un veí va dir que havien estat els russos els

PROSA ST.JORDI 2016- 2N PREMI- 1r ESO B

Una gran decisió

Tothom estava esperant-me. Cap dels déus ni cap de les deesses que es trobaven a
l'Olímp (lloc on ens reunim els déus per parlar) sabia la meravellosa idea que tenia en la
meva ment. Quan vaig entrar somrient tothom es va sorprendre, ja que mai m'havien vist somriure. Els hi vaig donar el bon dia i també, encara que jo era l'únic que ho sabia, els hi
vaig dir que havíem començat i un any nou (1 d.c) i també un segle nou. Ells em van dir
que els hi expliqués ja el tema tan important del que portava parlant un mes sencer. I jo, al veure la cara d'interès que tenien tots, els hi vaig dir:
- He pensat en posar-li noms als dies de la setmana – vaig dir entusiasmat.
- Jo pensava que seria una cosa més divertida – em va dir Neptú el Déu del mar amb una cara i una veu d'avorriment.
Quan ell va dir això, la meva felicitat de sobte se'n va anar i em va venir la fúria.

PROSA ST.JORDI 2016- 2N PREMI- 1r ESO A

Un àngel sense ales

Dimarts 20 d' abril
Se'n va, marxa demà. Vint-i-quatre hores i no el tornaré a veure fins d'aquí a sis mesos. Encara que podria ser molt pitjor, podria marxar per sempre. Tot i així, em sento com si fos un àngel i em prenguessin les ales, les meves estimades ales que em protegeixen dels perills, les que m'aixequen quan caic, les que em permeten volar fins el meu cel, el meu conte de fades. Suposo que hauré d'aprendre a viure sis mesos sense ales. Podré aconseguir-ho. Al cap hi a la fi no sóc l'única que s'ha quedat sense ales.

Dijous 19 de novembre.
Demà! Només falten vint-i-quatre hores perquè torni a veure'l i aquest llarg malson de sis mesos s'haurà acabat. L' àngel recuperarà les ales i tornarà a ser el que era. Ja en tinc ganes, de mirar-me al mirall i poder-me reconèixer.

Dissabte 21 de novembre
No diré que les meves ales no han tornat perquè he arribat a la conclusió que no hi ha àngels, ni tampoc hi ha ales. Una relació hauria de ser igual de justa per les dues persones. No pot ser que les ales protegeixin algú i aquest no faci res per les ales. Així que he arribat a la conclusió que devem ser com peces d'un puzle de dues peces. Però el que no sabia fins ahir, era que per molt que dues peces encaixin a la perfecció, seguiran sent dues peces diferents. Ara que el meu puzle de dues peces s'ha desfet, ja no tinc cap peça enganxada, però he après que no pots dependre completament de la teva altra peça, ni de les teves ales. No pots dependre al cent per cent d'una altra persona, perquè si un dia et falla, aleshores et perdràs, com jo. Tot i així sempre és bo tenir unes ales a la teva esquena.

Dilluns 1 de febrer.
El trobo a faltar, suposo. Però del que n'estic segura és que he millorat. Torno a riure. Quan em miro al mirall, sé qui sóc. No eren les ales correctes, per descomptat, però de totes maneres hi ha més ales al món i més meitats de puzle. De tant en tant em pregunto que deuen estar fent les meves antigues ales, però de seguida deixo de pensar-hi. Ara, sóc un àngel sense ales, però, estic bé i això és tot el que importa.
Mar Guasch. 1r d'ESO A


PROSA ST.JORDI 2016- ACCÈSSIT 1r ESO B

Les dues cares d'una realitat


Ahmad: 6 anys
Em dic Ahmad, sóc d'Irak. Visc amb el meu germà gran, el meu pare i la meva mare.
Ahir vaig anar a jugar a pilota amb el meu amic Samir. Feia temps que no el veia, ja que els meus pares no em deixen sortir de casa. Diuen que és perillós. Jo no penso el mateix perquè el carrer està ple de gent amb armes que ens protegeixen.
Ens ho vam passar genial, després vaig anar a casa seva que és molt més gran que la meva, i junts vam fer algunes classes de matemàtiques. Ell m'ajuda, ja que jo no vaig a l'escola i ell sí. Em diuen que aprendre a casa és molt més divertit. En canvi, el meu germà gran sí que va a l'escola. El veig poques hores al dia ja que l'escola és molt lluny i sempre arriba molt tard. Les estones que estic amb ell les passem jugant i divertint-nos. De vegades també em dóna algunes classes, com el meu amic Samir.
Al acabar, la seva mare ens va preparar el berenar, galetes amb xocolata i un suc de taronja. La mama em va venir a buscar i em va portar a casa.
Avui al matí, quan m'he despertat, el pare ja no hi era. Quasi tots el dies marxa molt d'hora i no puc acomiadar-me d'ell. Em sap greu perquè fins a la nit no el torno a veure. Treballa moltes hores tots els dies de la setmana i sempre el sento parlar amb la mama de que cobra poc i va molt cansat, però a mi sempre em posa bona cara.
Més tard he estat jugant amb el meu germà perquè avui és dissabte i té el dia lliure. Mentre nosaltres juguem la mama està treballant a casa durant tot el dia.

PROSA ST.JORDI 2016- ACCÈSSIT 1r ESO A

L’ ajut als refugiats
En Joan, és un home de 65 anys del barri de la Sagrada Família. Des dels 14 anys ha treballat sense parar, però ara fa just 6 mesos que es va jubilar.
En Joan tenia una empresa de pocs treballadors, ell era el director i cap dels comercials i li encantava que hi hagués sempre un bon ambient a l’empresa i que tothom estigués a gust. Deia, que si un treballador anava content a la feina, sempre el seu rendiment seria més bo.
Al llarg d’aquests sis mesos, s’ha fet un tip de passejar i llegir, però no es troba a gust amb si mateix. Necessita ser útil i sentir-se valorat. Va pensar en apuntar-se a un gimnàs, a fer classes en el centre cívic de fotografia, però al final res el convencia prou. La seva dona va a classes de cuina i a pilates, però a ell no li va tot això.
L’altre dia es va trobar amb un amic de la infància, van estar parlant durant molta estona sobre quan eren petits, les feines ila família, i va ser ell qui li va comentar que hi havia la possibilitat de fer-se voluntari de moltes coses.
En Joan es va informar en el seu barri, i va quedar bocabadat de tot el que es pot fer per als demés. De fet hi ha molta gent voluntària que ajuda als altres sense guanyar diners a canvi.
Finalment, es va decidir a fer-se voluntari d’alguna associació que ajudés als milers de refugiats procedents de Síria. L' associació triada està formada per un grup de quinze persones, jubilats i mestres. Gent de totes les edats i tots volen ajudar.
Hi ha molta gent que ha arribat a Barcelona al llarg d’aquests mesos procedents de Síria. En Joan, s’encarrega de buscar famílies que vulguin acollir a refugiats. No està sent una feina gens fàcil, ja que al principi tothom volia ajudar però molta gent s’ha desdit. La majora de vegades ha de separar les famílies en dues o tres cases. També ha de trobar plaça escolar per als nens, i el problema, és que les escoles estan molt plenes. Els ajuts econòmics van molt lents.
En un mes només han aconseguit allotjament per a vuit persones en el barri. Tot és molt lent, però al arribar a casa sent una alegria interior pel que sí que surt bé. De vegades pensa, que li hagués pogut passar a ell….
Hi ha un nen petit de 6 anys que es diu Samir. Aquest nen, ha fet un llarg recorregut per arribar a Barcelona. Va perdre al seu pare quan anava amb la patera. Ara, no té ningú i està mort de por.
En Joan, va sentir una gran pena per aquest nen. No trobava cap família que el volgués acollir. Li van trobar plaça a l’escola, però tot és tant difícil quan no es parla un idioma. Els demés nens no poden parlar amb ell i ha patit tant que no s’atreveix a confiar en ningú. De fet no hi ha cap nen que vulgui jugar amb ell.
En Joan i la seva dona, no van tenir mai fills. Saben que son ja molt grans, però han decidit acollir a Samir a casa seva i així donar-li una millor qualitat de vida
Sota de casa del Joan, hi ha una botiga d’àrabs. Han aconseguit que el fill dels amos pugi a estonetes a casa d'en Joan per ajudar a Samir a aprendre el nostre idioma. En poques setmanes Samir ha guanyat pes i cada dia va aprenent noves paraules.
Sembla que comença a confiar en aquesta nova família, la seva cara ja mostra alegria. En Joan mai s’havia sentit tan a gust amb si mateix. Ser voluntari i aconseguir la rialla d'alguns refugiats, li ha fet entendre que en aquesta vida, hi ha coses molt més importants que els diners.


Marc Benages 1r d'ESO A

dimarts, 3 de maig del 2016

Exercicis de gramàtica

Analitza en tres nivells (SN(S)/SV (P), categories gramaticals i mini sintagmes)

- Alguns dies d'hivern va nevar intensament

- Els cromos de la meva col·lecció de futbol estan repetits

- L'Arnau s'ha fet un trau dolorós de colònies 

- L'extintor vermell serveix per apagar possibles incendis

- M'agrada el sushi japonès

- Sempre tinc son al servei d'acollida


I per repassar categories gramaticals podeu clicar als següents enllaços: