diumenge, 30 de novembre del 2014

"Jo" (1r ESO A)

Menjo sol tot l'hivern, 
t'abraço 
camino aquest carrer, 
t'abraço 
m'enfonso en el no res, 
t'abraço 
compro un encenedor, 
t'abraço 
de nit em crec que et veig, 
t'abraço 
potser vol entrar vent, 
t'abraço 
passo calor, fa fred, 
t'abraço 
ni t'abraço ni no 
t'abraço 
discuteixo amb infants, 
t'abraço 
m'aturo pel camí, 
t'abraço 
escric qualsevol vers, 
t'abraço 
em desperto, obro els ulls, 
t'abraço 
m'escapo de l'infern, 
t'abraço 
no sé com, perquè sí,
t'abraço 
begut i buit i encès, 
t'abraço 
no et podré abraçar més, 
t'abraço 
l'abraç meu et fereix, 
t'abraço 
me'n vaig, et dic adéu, 
t'abraço 
estic aquí, no ho veus, 
t'abraço

              Enric Casasses

I per aprofundir més en l'obra d'aquest autor, podeu veure un vídeo clicant AQUÍ

dimarts, 25 de novembre del 2014

Juguem?

Us proposo que aquest matí d'un novembre calorós, exercitem la ment amb alguns jocs en llengua catalana. Podeu fer-los amb l'orde que vulgueu ;)


1 - Accentuació I (Battelship)
Accentuació II (Quiz)

2 - Activitats del DÍDAC (Lèxic, categories gramaticals, conjugacions verbals,etc)

3- Entrena't per llegir (Marató) Exercicis de lectura eficaç

4- Catamots. Scrabble en català (caldrà registrar-se i jugar contra l'ordinador)

5- El gran dictat JOC (caldrà registrar-se)

6. Catavolta. El joc sobre la situació del català al món

7. La derivació

dissabte, 22 de novembre del 2014

Poesia visual: Joan Brossa


Tant de bo, trobéssim la clau que ens obre les portes de totes les paraules, i ens fos més fàcil saber dir allò que és important per nosaltres.

Cal seguir, cada dia, buscant la manera de comunicar-nos millor.

dijous, 13 de novembre del 2014

La piscina ( o les coses no són el que semblen) 1r ESO A

Ja ho diuen que les coses no sempre són el que semblen, i que les aparences poden enganyar.


 
La proposta creativa d'avui, per les brillants ments de 1r A, és la d'intentar crear una història amb un final inesperat, un gir en la trama que pugui sorprendre el lector.
L'haureu d'entregar impresa el dia del control

Endavant! I com deia, suposadament, Picasso; si vénen les muses, que em trobin treballant!

dimecres, 12 de novembre del 2014

Jeroglífics I (1r d'ESO B)


La carta IV

Barcelona, 7 d'Octubre de 2014

No sé com deus estar allà dalt, espero que estiguis bé, aquí en aquests set anys tot ha canviat molt:
-Hi ha un nét més a la família, es diu Patxi, igual que el seu pare, la Patrícia té un novio molt amable que es diu Marc, la mamà i jo seguim igual aquí a Barcelona i l'àvia cada cop està millor, t'ho pots imaginar.
No hi ha una nit que no me'n vagi al llit pensant amb tu, amb com m'agradaria haver-te pogut dir adéu....No m'ha sigut fàcil acceptar-ho, sempre me'n recordaré d'aquell moment que amb quatre anys et vaig dir:
''Ens veiem la setmana que bé, tinc ganes de venir i estar aquí amb tu per celebrar el meu aniversari'
Tu estaves molt content i feliç, vaig passar tota la setmana pensant en el cap de setmana que m'esperava.
Fins al dimecres, aquell dia, 28/3/07, aquell dia tot va començar a canviar. Primer la mamà, que quan em va venir a buscar al cole no tenia el seu aspecte feliç i amable de sempre, la seva cara era apagada, fosca, trista, com si alguna cosa no encaixés, no li havia vist mai aquella expressió.
El cap de setmana vam anar a San Sebastià, com era previst, però alguna cosa no anava bé, no semblava que anéssim a celebrar un aniversari. Durant el viatge amb avió, la mamà em va començar a explicar una cosa estranya sobre algú que marxava i que no podia tornar, a mi tot això em va sonar molt malament:
La mamà, durant la setmana havia fet molts esforços per no plorar davant meu, havia estat tots els dies parlant molta estona amb la família, quan li preguntava que passava em deia ''Tranquil, no és res.'' i al final allò de l'avió.
Al final ja no vaig poder resistir i vaig preguntar: '' Mamà, s'ha mort l'avi? ''
Un, dos, tres segons de silenci interminable i al final una única paraula:

Vam arribar, ens va venir a buscar el tiet, amb la cara desfigurada i els ulls molls. Tothom estava trist, ningú parlava per casa, tothom plorava... jo només volia dir-te adéu.

Quatre hores plorant tancat a la meva habitació, dos dies sense somriure i set anys trobant-te a faltar.

Una abraçada des d'aquí baix.
Petons, Àlex
                                                                        Àlex Balasch 1r ESO B                                                                                        


diumenge, 9 de novembre del 2014

La carta III

Barcelona 7 d'octubre de 2014

Benvolgut senyor que va inventar les mates.


Li escric aquesta carta perquè li vull preguntar el perquè se li va acudir inventar les mates. No és que digui que no són importants, però les podria haver fet més faciletes no?
El cas és que, està bé, això de sumar, restar, multiplicar i dividir però podria haver parat en aquell moment ,perquè si en una cosa sóc molt dolenta és en les mates.
Es va haver d'inventar les divisions d'una xifra, que no costen; es va haver d'inventar les divisions de dos xifres, que costen més. Però perquè es va haver d'inventar la de tres....?!
El problema que tinc és que també, a sobre de inventar-se les mates , va haver d'inventar, també, els problemes , i aquí sí que la va fer grossa. En els problemes si que em poden preguntar el que sigui que no entendré res de res.
I és clar, també es va haver d'inventar les arrels quadrades, l'àlgebra, les equacions i tota la resta de coses difícils.
També vull dir-li que a molta gent, no li agraden les mates, o sigui que d'orgullós no en pot estar gaire. Quasi el 99% de la gent expressa que no li agraden les mates i només l' 1% que queda són els que encara no saben que és dividir entre tres xifres.
Així que, abans d'inventar-se les mates, podria haver inventat, per exemple, un mòbil transportador de persones o una tele en la què pots agafar els productes que hi anuncien o moltes coses més.
Però, es clar, vostè es va haver d'inventar les mates, amb tantes coses que hi ha en el món per inventar!

Espero que això l'hagi fet reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.

Atentament,
                                                                    Ruth Ferrer Sagarra 1r d'ESO B