Estic
anguniosa i amb molt de dolor, t’he vist patir i t’he vist morir. He sentit tant de dol que ningú em fa sentir bé i et necessito al
meu costat, però no hi ets físicament; ets com l’aire i no com
un ocell sortit del niu ...
-Ets
aquí?
-Sí
sóc al teu costat no et preocupis
-Saps
que et necessito. Per què te'n vas anar?
-La
vida és el cercle educatiu que ha creat la natura perquè aprenguem
i sapiguem la importància de l´existència i mai ens donem per
vençuts . Me'n he anat perquè la vida com a persona ha acabat i
ara sóc en un altre lloc on no tinc cap preocupació; que veig als
meus pares i puc conèixer a gent
-Però
.... jo no et puc veure
-Si
creus que hi sóc veuràs com aconseguiràs poder-me veure, si ho
vols, pots
-Et
trobo a faltar i sento dolor quan penso en tu.
-No
n'has de sentir perquè has de saber que el món és ple de
complicacions i reptes a superar ; i cada cop que et passi aquest
tipus de coses no et pots posar així. Jo també trobo a faltar. Però crec que des de el cel us puc ajudar i acompanyar-vos a tot
arreu.T’estimo
-I
jo, des de la teva mort no he tornat a ser la mateixa, he canviat
tant! m’he fet gran i he madurat. Reso i desitjo que estiguis amb
mi a cada instant i a cada cosa que faig, a cada baralla, a cada
plor, a cada il·lusió, a cada somriure, a cada petó . Que et pugui
sentir dins meu.
-Recorda,
la vida és el camí que et porta a aprendre, a estimar, a sentir
... i sobretot a saber valorar cada instant d'aquest camí llarg o
curt.
Saber
és estimar. Saber és enyorar. Saber és voler. Saber és poder i
no rendir-te mai.
No
ploris estic amb tu encara que no em vegis, em pots sentir si hi
confies.
Mar Subirats 1r d'ESO A
