Tema 7

ESO1. T7

- Tècniques d'anàlis del contingut

• Posada en pràctica de la paraula clau, idees principals i secundàries, el diagrama i el resum (Amb activitats del llibre o digitals)

- Ortografia

• Repàs de normes ortogràfiques bàsiques (plurals, b/v, m/n, h i majúscules i minúscules) -blog o material fotocopiable
• Accentuació i accent diacrític
• Correcció d'errades ortogràfiques i barbarismes (blog)

- Lèxic

• Pangrama (jocs)
• Espais urbans, espais rurals (p.172)- Caldrà que us el prepareu vosaltres, aquest apartat

-Gramàtica:

• Repàs categories gramaticals (apèndix,p.62, 63, p.168.169, p.190, 191)
• Repàs de sintagmes (apunts)
• Repàs de SN(S) i SV(P)

- Expressió escrita

• La descripció (el retrat físic i psicològic)- Presentació

- Sociolingüística

• Les llengües romàniques (p. 154- 155) - caldrà que us el prepareu vosaltres, aquest apartat

Altres activitats avaluatives: Llibreta, preguntes a classe, participació al blog, pangrama.

ATENCIÓ

- Si voleu obtenir 0'5 extra que es podran sumar a la nota final del control podreu fer una descripció física completa d'una fotografia penjada al blog educatiu. Caldrà que ho presenteu el dia del control en un word imprès (Arial 12, interlineat 1'5). És una feina voluntària. Podeu clicar AQUÍ per descarregar-vos la fotografia.

Data d'examen: dimecres 1 de juny (1^r ESO B)

                         dijous 2 de juny (1^r ESO A)

Dictat i comprensió: dilluns 6 de juny

I per descarregar el dictat cliqueu AQUÍ

Guanyador CONTES A L'ESPRINT 1r ESO

Pangrames

Un PANGRAMA és una oració o sintagma amb sentit que té totes les lletres de l'alfabet. Com més curt sigui més valor tindrà, ja que ens haurà resultat més difícil elaborar-lo.

L'alfabet amb català té 26 lletres (sense contar les modificades ç, l·l,ll) i el pangrama més curt en llengua catalana, fins a dia d'avui, en té 33

És el següent:

                 Zel de grum:quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja!

                

També n'hi un altre d'interessant que diu així:

                "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!" 

                      

Podem fer pangrames amb totes les llengües. Per saber-ne més podeu clicar AQUÍ

I quin és el vostre pangrama? Podeu enviar-lo a COMENTARIS

Fent materials (profe per un dia)

1. Fer-vos un compte a la pàgina bubble. Al blog hi ha un enllaç directe a l'apartat RECURSOS PER TREBALLAR LA LLENGUA

2,  Fes un esquema de l'accentuació en català amb el programa BUBBLE

Ha de contenir la següent informació:

- Definicions de paraules AGUDES, PLANES o ESDRÚIXOLES

- Definicions de síl·labes ÀTONES i síl·labes TÒNIQUES

- En quins casos les accentuem

3. Guardar l'esquema en format jpg

Exemple d'un esquema fet amb aquesta aplicació

El diàleg (SIGNS)

Finalment, després de deu dies parlant a través d'un paper, en Jason es va llençar dient-li de quedar:

- Vols que anem a dinar avui? - va comentar a través del paper en Jason

- Es clar que sí

- Baixo i quedem al restaurant xinés de la cantonada?

- Sí, m'encanta el menjar xinés

Quan va baixar, es van trobar en mig del carrer i es van somriure mútuament:

- No saps les ganes que tenia de parlar amb tu – va dir l'Stacey.

- Què tal estàs?

- Molt bé, tinc gana. Anem?

- Sí, estic morta de gana.

A l'arribar al restaurant, es van asseure en una taula rodona un al costat de l'altre. El cambrer els hi va donar una carta amb tots els plats que tenien:

- Què és el que t'agrada?

- M'agrades tu – va dir en Jason sense pensar en el que deia.

- A mi també m'agrades tu

- Tenia que donar-te una cosa des de fa molt de temps.

I acte seguit va treure un paper que portava molt de temps guardant dins de la seva butxaca:

- T'estimo – va cridar llegint en veu alta el que posava en el paper

- Jo igual.

Després es van donar un petó i van dinar i parlant sobre el que farien durant tot aquell meravellós dia.

                                                                           Ángela Madrid 1r d'ESO B

PROSA ST.JORDI 2016- 1R PREMI- 1r ESO A

Barcelona 2080

                                                             Barcelona, 23 de febrer de 2080.

Hola sóc en Víctor, avui estem a 25ºC, de fet ja no recordo l´últim hivern que vaig passar. Des que els casquets polars es van fondre, ja no tenim carrers; tenim canals d'aigua. Cada cop està més bruta, l'aigua. M'acabo d'aixecar i ara vaig a la feina; haig d'anar molt en compte perquè a fora hi ha mosquits que transmeten malalties tropicals, fins i tot, molta gent ha mort per aquestes malalties. Em poso repel·lent de mosquits, m'agafo la llanxa i me'n vaig a treballar. Sóc metge i he arribat a la feina. He vist un pacient amb cremades a la cara, un altre amb malària i un nen que li costa respirar perquè recordem que ara mateix hi ha molta contaminació.

Aquest és el meu dia a dia d'un món que ha canviat molt. No vull saber quin serà tampoc el món d'aquí trenta anys perquè segur que empitjorarà molt més. A l´hora de dinar sempre hem de conformar-nos amb una mica d'arròs, un tros de pa i una mica d'aigua. Després de la feina, he quedat amb uns amics que també són metges per continuar investigant les noves malalties que estan sortint amb el canvi climàtic. Des de cremades solars, a malalties provocades pels nous insectes que han poblat Catalunya. Sabem que algun dia tindrem alguna solució però l'escalfament global fa incert el futur que ens espera.

Hi ha zones del món que han estat deshabitades i alguns boscos s´han transformat en deserts. Per avui ja en tinc prou. M'agafo la llanxa i torno a casa. Pujant les escales em trobo el meu veí estirat a terra i veig que es troba molt malament. La meva jornada de feina continuarà com ja ha passat altres vegades. Quin fàstic de món!!! Sort que no tinc fills.

Àlex Rossell. 1^r d'ESO A

PROSA ST.JORDI 2016- 1R PREMI- 1r ESO B

Fugida

- Correu! - No veig la meva mare i comencem a córrer. No entenc el que està passant, vull sortir d'aquest malson i tornar amb la meva família. Em sento sola, només tinc en Leo i tot i que hi ha molta gent intentant-me ajudar, no em sento gens segura. M'aferro al record de quan estàvem tots junts a casa el dia que la meva vida va canviar, d'això ja fa mesos...

- Bon dia Sarah.- Diu la mare fent-me un petó a la galta.

- Hola mama!- Somric contenta, avui no hi ha cole perquè és dissabte i els dissabtes els quatre fem alguna cosa molt divertida junts.

- Avui anirem a la muntanya que t'agrada tant, Sarah.

Assenteixo i corrents vaig a despertar al meu germanet a l'habitació del costat.

- Leo, Leo, desperta't que és dissabte! - Li dic estirant-me al seu llit i fent-li un sonor petó a la galta.

- Hola Sarah.- Em diu abraçant-me com si fos un peluix.

Esmorzem, ens vestim i anem cap al cotxe per anar a la muntanya.

- Per què li costa tant arrancar aquest trasto? - diu el pare.

- Tranquil Isra, aquest cotxe va la mar de bé tenint en compte els anys que té.- La mare sempre està veient la part positiva de tot, com m'agradaria ser com ella...

Portem més de mitja hora parats en un embús. Tota la carretera, fins on arribo a veure, està plena de cotxes i el pare s'està començant a impacientar.

- Mama, què ha passat aquí?- Pregunto alarmant-me.

- Segurament hi ha hagut algun accident i per això hi ha tant de tràfic.

- Sí, però per què hi ha soldats?

Els pares van mirar el comboi de soldats amb cara de confusió. Em vaig fixar que hi havia molta gent ferida en lliteres anant cap a les ambulàncies. No sé per quin motiu, però jo no tenia la sensació que això hagués estat un simple accident de tràfic.

- No podrem anar a la muntanya, carinyo.- Crec que el pare va reparar en la cara d'en Leo i la meva de tristesa perquè ens va donar la mà a tots dos i ens va dir:

- Hem d'anar a casa perquè la carretera que ens condueix fins la muntanya està tallada, però anirem a casa i farem alguna cosa divertida, ja ho veureu.- Ens va dir animant-nos.

Mentre tornàvem a casa vam sentir una gran explosió.

Fotografia d'Aleix Oriol Vergés

Vaig plorar, no ho vaig poder evitar. No trobava cap paraula per descriure el què estava veient i el que sentia. Això era massa per mi. El meu germanet també es va posar a plorar al meu costat. Vam anar cap al lloc on feia un parell d'hores estava la nostra casa, la botiga de teixits de la mare, el nostre poble... De tot això ara només quedaven runes. Ho havíem perdut tot.

La mare ens va abraçar i va començar a plorar silenciosament, odiava veure-la així, però crec que jo estava igual de malament. Un veí va dir que havien estat els russos els