diumenge, 16 de gener del 2011

Kiwi: el conte infantil

Aquesta vegada, a partir del visionat d'un simpàtic curtmetratge de Dony Parmeny anomenat Kiwi, hem escrit contes infantils. En publiquem una mostra.
Si voleu veure el curt guanyador dels Awards Youtube 2006 cliqueu aquí
Perquè tots tenim el dret de lluitar per els nostres somnis!



(Quan els nens petits no sabien què era un kiwi… )


- Sabeu què és un kiwi, oi?
- Una fruita de color verd!
-Sí, molt bé, però un kiwi també és un ocell molt estrany que no té ales, però el nostre kiwi, tot i tenir aquesta dificultat tenia l’esperança de volar.
-I com és un kiwi?
-El nostre kiwi era groc, petit i rodanxó. Tenia uns ells moooolt grossos amb els que podia veure fins a la lluna. Tenia un bec llarg i estret amb el que podia petar globus i pilotes. Tenia potes d’ànec amb les que podia trepitjar més fort que un gegant. I desitjava més que res poder volar. Sabeu que va fer per volar?
-Quèèèèè??
-Va anar a buscar una palmera…una palmera amb fulles mooooolt grans. I es va enganxar dos fulles, les mes grans, perquè li fessin d’ales. Però…
-Què va passar?
-Es va caure. Perquè les ales no aguantaven prou. Després es va enganxar un ventilador al cul. Però pesava massa i va tornar a caure. Al final va pensar que amb un coet al cul podria volar moolt lluny, fins als estels. Però només va aconseguir cremar-se el cul i cremar tots els arbres del bosc.
-Pobret, i al final no va poder volar?
-Al final, al final,al final, li van aparèixer unes ales moooolt petites amb les que podia volar
-Bééééé!
-I vet aquí un kiwi i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

                                                              Aina Balseiro i Georgina Boixet
                                                                            1r d'ESO A

4 comentaris:

  1. Molt bon treball noies a mi personalment m'ha agradat molt i crec que a la gent de la classe i l'altre gent que miri aquest bloc també.
    Crec que si aquest conte el llegís una persona petita l'entendria perfectament.
    Petons xènia

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Xènia.
    Em va agradar molt treballar amb l'Aina i em vaig divertir molt llegin la història amb veu alta i per tota la clase.
    Crec que vam fer un bon treball, però altres històries també estaven ben escrites i podrien haver estat penjades en aquest blog igual què la meva i la de l'Aina.
    Petons i abraçades Georgina

    ResponElimina
  3. molt bon conte llegint aquest conte m'heu fet sentir petita m'encantat hos felicito
    lara

    ResponElimina
  4. No es per res pero , je hos podrieu dedicar això dels contes infantils,enserio no va en broma i ja que estem podrieu penjar uns quants contes infantils vostres més, perque segur que cada vega ho fareu millor ja que aquest escrit es dificil de superar, però en fi tot s`ha de intentar. Ihus donu un consell:
    La proxima vegada que escriviu un conte in fantil(però de veritat)poseuli més dibuixos i una mica més llarg pero tanpoc tant, perque sino als nens petits sels hi farà molt pesat.Bé no m'hen rotllo més que al final hos aburriré.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.