Poesia: Gabriel Aresti

La casa del meu pare

(Gabriel Aresti, trad. de Josep Daurella) 

Defensaré la casa del meu pare. 

Contra els llops, 

contra la sequera, 

contra la usura, 

contra la justícia, 

defensaré la casa del meu pare. 

Perdré 

els bestiars, 

els camps, 

les pinedes; 

perdré 

els beneficis, 

les rendes, 

els interessos, 

però defensaré la casa del meu pare.

Em prendran les armes, 

i amb les mans defensaré 

la casa del meu pare; 

em tallaran les mans, 

i amb els braços defensaré 

la casa del meu pare; 

em deixaran 

sense braços, 

sense pits, 

i amb l’ ànima defensaré 

la casa del meu pare. 

Em moriré, 

es perdrà la meva ànima, 

es perdrà el meu llinatge, 

però la casa del meu pare 

restarà dempeus.