 |
| Il·lustració d'Elia Fernández |
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou
amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud
Miquel Martí i Pol
És una poesia molt bonica, no l'havia llegit mai. A la vegada m'agrada molt el dibuix, és molt original.
ResponEliminaElia
Has vist el nom de la il·lustradora ;)
EliminaQuina casualitat que es digui igual que l'Elia! El poema és molt maco!
ResponEliminaMaria Pifarré
Pensava que l'havia fet l'Elia del nostre curs!!!!! Jajajaja
ResponEliminaMarina Molas
Es un poema molt original
ResponEliminaSara Avilés
Es un poema molt maco i molt original.
ResponEliminaVíctor Jara
Quin poema més profund, et fa reflexionar molt.
ResponEliminaAlejandro Gálvez