La carta I

                                                                              12 octubre del 2014

ESTIMAT XUMET,

Abans que facis miques aquesta carta al veure que el l'he tornat a enviar sóc jo, però amb un nom fals, necessito que em donis per vuitena vegada l'oportunitat d'expressar els meus sentiments respecte el que et vaig fer.

Bé, no m’enrotllo perquè encara no tindràs paciència i cremaràs aquesta carta.

Amb aquesta carta el que pretenc és recordar-te tots els moments que vam passar junts. Fer-te recordar el primer dia que ens vam conèixer, quan jo tenia poc més d’una setmana de vida. I, si no recordo malament, va ser en una botiga Prenatal, on el rètol de la tenda era de color verd clar amb unes lletres majúscules de color vermellós. A dins, una dependenta em va acariciar dient-li als meus pares:

- Quin fill més bonic que teniu!

Tot seguit, ens van preguntar què és el que desitjàvem i sense pensar-ho dos cops vaig dir la meva primera paraula (ni papa, ni mama) Sinó PIPA! Els meus pares van riure i la dependenta ens va portar cap a un “Sant Grial de xumets. Vaig estar mirant tota l’àmplia variat de xucladors però em vaig enamorar a primera vista de tu.

Vam passar junts ni més ni menys que sis anys, dotze hores, dos minuts i 36 segons, i vaig aprendre a caminar amb tu, a enfilar-me a l’armari per agafar més llaminadures; però el que em va costar més va ser aprendre a parlar, ja que com sempre et portava a la boca, no se m’entenia gaire. Fins i tot encara recordo el teu meravellós sabor a goma i els minuts que et vaig dur a la meva boca (millor no els poso perquè m’ocuparien tota la fulla). I la pitjor decisió de la meva vida va ser quan els meu pares, a la sisena cavalcada de Reis, em van dir que et donés a un patge de Melcior, ja que deien que et portarien cap a un lloc millor. Jo vaig resistir i resistir, mantenint-te agafat amb les dents, però els astuts dels meus pares em van tapar el nas. Jo vaig aguantar fins posar-me lila, però al final no vaig poder més.

Ara tinc 80 anys i torno a dur bolquers i només trobo a faltar una cosa... A tu!

Estiguis o estiguis, sempre t’estimaré!!!

Atenta i carinyosament,

                                              M. Marco Gol                                                                                                                                                                                Marc Ferranti (1r ESO A)