La carta IV

Barcelona, 7 d'Octubre de 2014

No sé com deus estar allà dalt, espero que estiguis bé, aquí en aquests set anys tot ha canviat molt:

-Hi ha un nét més a la família, es diu Patxi, igual que el seu pare, la Patrícia té un novio molt amable que es diu Marc, la mamà i jo seguim igual aquí a Barcelona i l'àvia cada cop està millor, t'ho pots imaginar.

No hi ha una nit que no me'n vagi al llit pensant amb tu, amb com m'agradaria haver-te pogut dir adéu....No m'ha sigut fàcil acceptar-ho, sempre me'n recordaré d'aquell moment que amb quatre anys et vaig dir:

''Ens veiem la setmana que bé, tinc ganes de venir i estar aquí amb tu per celebrar el meu aniversari'

Tu estaves molt content i feliç, vaig passar tota la setmana pensant en el cap de setmana que m'esperava.

Fins al dimecres, aquell dia, 28/3/07, aquell dia tot va començar a canviar. Primer la mamà, que quan em va venir a buscar al cole no tenia el seu aspecte feliç i amable de sempre, la seva cara era apagada, fosca, trista, com si alguna cosa no encaixés, no li havia vist mai aquella expressió.

El cap de setmana vam anar a San Sebastià, com era previst, però alguna cosa no anava bé, no semblava que anéssim a celebrar un aniversari. Durant el viatge amb avió, la mamà em va començar a explicar una cosa estranya sobre algú que marxava i que no podia tornar, a mi tot això em va sonar molt malament:

La mamà, durant la setmana havia fet molts esforços per no plorar davant meu, havia estat tots els dies parlant molta estona amb la família, quan li preguntava que passava em deia ''Tranquil, no és res.'' i al final allò de l'avió.

Al final ja no vaig poder resistir i vaig preguntar: '' Mamà, s'ha mort l'avi? ''

Un, dos, tres segons de silenci interminable i al final una única paraula: Sí

Vam arribar, ens va venir a buscar el tiet, amb la cara desfigurada i els ulls molls. Tothom estava trist, ningú parlava per casa, tothom plorava... jo només volia dir-te adéu.

Quatre hores plorant tancat a la meva habitació, dos dies sense somriure i set anys trobant-te a faltar.

Una abraçada des d'aquí baix.

Petons, Àlex

                                                                        Àlex Balasch 1r ESO B