L’hora
en punt
La
mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li
havia donat hora.
—És
que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
—No
sempre, no sempre… —replicà ell— Ara, per exemple, tinc
l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí.
Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una
data.
—És
irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran
senyora.
—Apa,
bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—.
Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt
puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
I
la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense
saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
Pere
Calders
Al cap d'una setmana es tornà a presentar, aquella vegada la mort li digué.
ResponElimina-Ara sí, senyoret- va dir somrient
-Sempre portes sobre la malastrugança, coi!- rondinà -Què la meva àvia m'ha preparat els macarrons, i si no m'els menjo jo
els hi tindrà que donar al gat, i li repeteixen.
-Ja estic cansada, vostè no em pot obligar, ja que les ordres les dono jo- diguè calmada la mort
-Mira que s'ha de ser tossuda- exclamà - vostè em treu els valiosos minuts de planejar el meu LLARG futur i jo li trec els minuts de
trobar-se amb algun infeliç.
-No és així jo ja m'estic trobant amb un infeliç- diguè amb un somriure pervers.
-Li repeteixo per segon cop. Dimarts que ve a quarts de cinc vostè em truca i quedem, és part del tracte.
-Dimarts no estic disponible, saps. En aquest món la ''gent'' tambè està ocupada.- contestà la mort
-Si no et va bé podriem xerrar dijous a dos quarts de nou.
-Dijous... El dia de Júpiter... D'acord però sense excuses
-No,no
La mort va esfumar-se amb una única i simple cosa pendent.
Joel Schneider
Joel, no calia fer-ho a comentaris. El recolliré imprès el dia del control.
ResponEliminaGràcies