La descripció de paisatges I

Les ciutats sempre han tingut un petit misteri dins seu,tot i que des de fora ningú no és capaç d’adonar-se ja que només si pot veure la grandiositat dels edificis.

En la línia de l’horitzó on sembla que el cel de la posta de sol es mengi el mar, es situa una ciutat on al darrere,els edificis queden difuminats i només hi destaquen alguns trossos on els rascacels es barregen amb la part baixa i ataronjada del cel,Si seguim en línia horitzontal des d'aquests edificis trobem una mena de riu, on es repeteix el mateix paisatge a les dues bandes. Si tornem a canviar de banda i avancem ens trobem amb un edifici el doble d’alt que tots els anteriors. És un edifici acabat amb una punxa que sembla que realment rasqui el cel, un cel més alt i més blau que el que tocaven els altres «companys edificis».Tirem endavant i trobem una gran varietat d’alçades,colors,ombres i llums,tots amb petites finestres i grans terrats.

Aquesta ciutat és només una petita organització de tantes que hi ha: l'Univers, les galàxies el sistema solar.

                                                                            Emma Cano 1r d'ESO A