fa uns anys vaig anar a un campionat de escacs . jo era molt dolent ,em toca va una juga amb un dels millors .en aquell moment el meu pare em va dir que o faria be . jo vaig jugar content vaig .perdre però estava content Roger Calafell 1eso b
Un dia abans d'un examen vaig dir-li al meu pare que em preguntes la unitat, ell m'ho va preguntar i casi no m'ho sabia però ell em va dir aprèn-te aquest esquema i aquestes dues pàgines i segur que et sortirà bé. M'ho vaig aprendre i el dia de l'examen el vaig bordar i vaig treure molt bona nota. Jan Jardí Yanes 1er d'ESO C
Fa molts anys jo tocava el piano. A mi m'agradava, però mai no vaig tenir la suficient valentia per a actuar en un concert. Em vaig enfrontar amb el meu primer concert. Va ser als 6 anys, jo era molt tímida, i no podia concentrar-me, però els meus pares i avis van fer que pogués perdre la vergonya i poder demostrar les meves hores d'esforç. Com em van ajudar? Si penses que ho pots fer, ho faràs. Amb hores de treball i de concentració.
Avui la meva professora m'ha ensenyat un altre consell per treballar, no hi ha millor manera que amb música relaxant!
Un dels més significatius va ser quan vaig començar a aprendre a fer "windsurf", el meu pare em va acompanyar durant tot el recorregut amb la taula, ell anava amb un patí de vela(en sap controlar-lo).
Estava a 5é de primària, a castellà teniem que fer una presentació o prezi del tema que més ens agradés i jo vaig escollir el tema de "La Història de la Xocolata"... No era molt bona parlant davant del públic, sempre em posava nerviosa i començava a parlar massa ràpid etc. La qüestió va ser que el meu tiet estava uns dies de vacances aquí a Barcelona, i com que ell sabia molt sobre aquest tema, va perdre una tarda de visitar Barcelona només per ajudar-me amb aquella presentació, mai oblidaré tots els consells per parlar en públic que em va donar... Va ser un gest molt bonic. Dafne Ortega 1r ESO
Segurament, n'hi ha molts més, però un gest de suport molt significatiu de part de la meva mare és aquest:
Va ser un dia de diada de castells, on jo havia de fer un castell nou, estava molt nerviosa perquè als assajos sempre em sortia malament la mateixa cosa, i molts cops em frustrava per allò i tot el castell anava malament per culpa meva. Al moment abans de pujar a la diada, la meva mare estava allà amb mi tranquil·litzant-me, i donant-me ànims. Un cop vaig ser dalt estava molt més segura de mi mateixa, i la nena davant meu també em va ajudar.ç Quan va començar a pujar damunt meu una altre nena, la mare es va posar a un costat del castell on jo la pogués veure des de dalt i em va anar avisant sobre què passava i m'anava fent senyes de que ho estava fent molt bé. En aquell moment vaig fer el possible per aconseguir aquell repte que tant em costava, i gràcies a la meva mare ho vaig aconseguir, i al baixar tothom em va felicitar i jo estava molt contenta. Ara penso en aquell castell i aquell dia i en tinc un molt bon record, i sense el suport de ma mare podria no haver sigut aixi.
fa uns anys vaig anar a un campionat de escacs . jo era molt dolent ,em toca va una juga amb un dels millors .en aquell moment el meu pare em va dir que o faria be . jo vaig jugar content vaig .perdre però estava content
ResponEliminaRoger Calafell 1eso b
Jo estava esquiant per una negra i em feia por i el meu pare em va dir Eric tu pots Eric va tu pots i em vaig tirar, o vaig passar molt bé.
ResponEliminaÈric Monté 1r ESO
Un dia abans d'un examen vaig dir-li al meu pare que em preguntes la unitat, ell m'ho va preguntar i casi no m'ho sabia però ell em va dir aprèn-te aquest esquema i aquestes dues pàgines i segur que et sortirà bé.
ResponEliminaM'ho vaig aprendre i el dia de l'examen el vaig bordar i vaig treure molt bona nota.
Jan Jardí Yanes 1er d'ESO C
Fa molts anys jo tocava el piano. A mi m'agradava, però mai no vaig tenir la suficient valentia per a actuar en un concert. Em vaig enfrontar amb el meu primer concert. Va ser als 6 anys, jo era molt tímida, i no podia concentrar-me, però els meus pares i avis van fer que pogués perdre la vergonya i poder demostrar les meves hores d'esforç. Com em van ajudar? Si penses que ho pots fer, ho faràs. Amb hores de treball i de concentració.
ResponEliminaAvui la meva professora m'ha ensenyat un altre consell per treballar, no hi ha millor manera que amb música relaxant!
Mireia Gonzàlez 1r d'ESO B
Un dels més significatius va ser quan vaig començar a aprendre a fer "windsurf", el meu pare em va acompanyar durant tot el recorregut amb la taula, ell anava amb un patí de vela(en sap controlar-lo).
ResponEliminaLluc Sistach
1r ESO
Estava a 5é de primària, a castellà teniem que fer una presentació o prezi del tema que més ens agradés i jo vaig escollir el tema de "La Història de la Xocolata"... No era molt bona parlant davant del públic, sempre em posava nerviosa i començava a parlar massa ràpid etc. La qüestió va ser que el meu tiet estava uns dies de vacances aquí a Barcelona, i com que ell sabia molt sobre aquest tema, va perdre una tarda de visitar Barcelona només per ajudar-me amb aquella presentació, mai oblidaré tots els consells per parlar en públic que em va donar... Va ser un gest molt bonic.
ResponEliminaDafne Ortega
1r ESO
Segurament, n'hi ha molts més, però un gest de suport molt significatiu de part de la meva mare és aquest:
ResponEliminaVa ser un dia de diada de castells, on jo havia de fer un castell nou, estava molt nerviosa perquè als assajos sempre em sortia malament la mateixa cosa, i molts cops em frustrava per allò i tot el castell anava malament per culpa meva.
Al moment abans de pujar a la diada, la meva mare estava allà amb mi tranquil·litzant-me, i donant-me ànims. Un cop vaig ser dalt estava molt més segura de mi mateixa, i la nena davant meu també em va ajudar.ç
Quan va començar a pujar damunt meu una altre nena, la mare es va posar a un costat del castell on jo la pogués veure des de dalt i em va anar avisant sobre què passava i m'anava fent senyes de que ho estava fent molt bé. En aquell moment vaig fer el possible per aconseguir aquell repte que tant em costava, i gràcies a la meva mare ho vaig aconseguir, i al baixar tothom em va felicitar i jo estava molt contenta.
Ara penso en aquell castell i aquell dia i en tinc un molt bon record, i sense el suport de ma mare podria no haver sigut aixi.
Berta Sellarès
1r ESO B