Jo (també) tinc un somni

Avui, vull posar de manifest un fet que porta anys amb nosaltres i pel qual no hem lluitat suficientment com per què s’hagi solucionat del tot.

Vull posar de manifest que tots aquests anys de discriminació i tots aquests anys de manifestacions per la diferencia entre els homes i les dones no ha sigut suficients.

Perquè avui en dia encara hi ha moltes manifestacions per la situació de la dona.

Avui en dia, encara hi ha oficis en que els homes tenen un sou més elevat que les dones.

Avui en dia, encara hi ha gent que pensen que les dones són inferiors.

Avui en dia, encara hi ha moltes violacions a les dones; varies són adultes, altres són adolescents de la nostra edat i també nenes més petites.

Avui en dia, hi ha molts anuncis sexistes, masclites, discriminatoris....en què la majoria les dones estan mal vistes o es veu o tracta com un objecte sexual.

Avui en dia, hi ha moltes denuncies als mossos per les violacions.

Avui en dia, també hi ha cançons que utilitzen a la dona com objecte sexual.

Tot i aquestes injustícies, la dona ha recorregut un gran camí en el qual ha canviat moltes coses. Ha canviat el fet de que les dones tenen una situació laboral una mica millor.

Ha canviat el fet que les dones s’han fet escoltar i han manifestat tot pel que han passat.

Ha canviat el fet que cada dia més persones s’hagin unit a la causa feminista.

Ha canviat el fet que les dones ara poden jugar a esports com el futbol o el bàsquet els quals fa temps eren considerats només per els homes.

Però jo tinc una esperança.

Jo tinc l’esperança que puguem fer reflexionar a aquesta gent que encara pensa malament de les dones.

Jo tinc l’esperança de que parem totes aquestes violacions.

Jo tinc l’esperança de que algun dia totes aquestes injustícies se solucionin.

Jo tinc l’esperança de que algun dia visquem en un món millor.

Núria Lizaur

1r d’ESO