Em
pregunto per què, per què jo he de ser pitjor per una cosa que no
he triat ser.
Jo
tinc un somni, un somni que no estem lluny d’aconseguir, però
tampoc molt a prop.
Vull
lluitar per a que pugui viure tranquil·la, sense anar sola per algun
carreró a les 20:00 o a les 21:00 o a qualsevol hora i veure un home
amb «mala pinta» i començar a caminar més ràpid o a córrer o a
buscar més gent per pensar que em pot raptar o violar, sí, i
pensareu que és una exageració, però moltes dones se senten així
i jo tinc clar que si un home veu a una dona amb «mala pinta» això
no és el primer que se li passa pel cap.
Jo
tinc un somni.
El
somni de no sentir a parlar mai més d’un home pegant, amenaçant o
maltractant una dona.
Potser
pensareu que soc una pesada amb aquest tema, però no m’ho puc
callar, perquè sens dubte, jo no vull viure la resta de la meva vida
atemorida pel que em pugui passar relacionat amb aquest tema.
I
ja no es tracta només dels drets de les dones o de violència de
gènere, sinó de l’educació.
L’educació
és molt important en aquest tema perquè no podem educar una nena
advertint-la que vagi amb cura a les discoteques, que pel carrer no
contesti a ningú per si la rapten, que sempre vagi amb cura en
conèixer un home i s’hi fixi amb el seu caràcter.... L'única
forma d’abolir tot això és educant els nens a que això que veuen
que passa, no pot passar, que no s’ha de fer.
I
direu, però si això ja es fa! Però, ara jo us pregunto noies de la
classe, veritat que algun cop en la vostra vida heu sentit alguna de
les qüestions que he comentat? Sí oi?
Jo
tinc un somni, el somni que a les meves futures filles, NO els hagi
de dir això.
Jo
tinc un somni.
El
somni que si una dona o mare pateix violència de genere, pugui anar
a denunciar sense que només la jutgin per coses de seny.
Si
ell t’ha fet mal, clar, tu no et pots defensar perquè també es
violència de gènere.
Va
home, va!
Somio
que algun dia puguem anar soles pel carrer
Somio
que algun dia no es vegin més dones maltractades o violades als
informatius i notícies varies.
Somio
que algun dia es vegin nens educats de diferent manera.
Somio
que algun dia no hi hagi ningú escrivint el que escric jo ara mateix
I
sobretot, somio que passi d’aquí a poc temps.
Ariadna Tomàs
1r d'ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.