Hola,soc la Gala una nena de poble qualsevol, simplement amago un secret. Però primer començo per aquí.
Al meu poble, fa 11 anys, una una nit d’abril, una colla de 4 amics de 14 va desaparèixer. Era una nit d’aquelles que el cel plora i les teves cálides mans són les úniques que no necessiten una xocolata calenta.
S’explica que els nens van sortir a fer un tomb amb les bicicletes, l’alè era calent i el cel ja s’havia tranquilitzat. Ells van parar al cim d’una muntanya, concretament al costat d’una església. Es van apropar, embrutant-se les sabates amb la terra humida, van entrar a l'església. No hi havia ningú només se sentien les seves passes, els nens van estar una estona jugant a les cartes o simplemplement parlant. Un dels quatre nens estava esgotat els ulls se li tencaven, ell va decidir anar cap a casa seva. una estona després van anar al bosc per investigar i veure si trobaven algun animaló despistat que rondava per allà, quan de sobte un dels nens va recordar que tenia fred i que s’havia oblidat la bufanda que l'acollia donant-li calor, llavors va anar a buscar-la. Els nens no li van donar gaire importància i els hi va semblar bé no hi havia res de dolent, oi.... Van estar una estona per allà però es van adonar de que el seu amic no tornava així que van decidir anar a veure si tot estava bé . Quan van arribar allà es van quedar sense paraules, bocabadats, aterroritzats i paralitzats, hi havia un riu format de sang al costat d'unes sabates que formaven una línea horitzontal.
Els nens van córrer a la casa més propera d’allà, que casualment era la de de l'amic que estava esgotat, quan van arribar ràpidament van picar a la porta i els va rebre la mare:
-Hola nois que ja torneu? On para el meu fill, que no ve amb vosaltres? Va preguntar preocupada. Els nes encara cansats de la correcuita responen: Ell ens havia dit que estava cansat i que venia cap a casa.
Seguidament els nens van explicar a la mare tot el que havia passat, tots molt preocupats van decidir anar a buscar-lo primer, i així ho van fer. Després d'estar buscant-lo durant moltes hores i pensant mil coses a la vegada algunes bones que et fan confiar i altres dolentes que et fan perdre l'esperança i no voler seguir. Al final un dels amics va trobar a la gespa la bicicleta i les sabates un altre cop col·locades horitzontalment, no s’ho podien creure. Van avisar a la policia de tot mentre les seves cames tremolaven i les seves vermelles galtes gotes, encara no es crien tot el que havia passat aquella nit. Quan van anar cap allà per buscar probes ja no hi havien cap de les quatre sabates ni la sang que va ajudar a acomiadar se d’aquest món. Ja era tard, els carrers ja s’havien assecat i la lluna brillava més que els fanals al carrer, van decidir anar a dormir abans de que els hi donés temps a fer res més. Al matí següent la mare d’un dels nens va alterar a tots els veins perquè s’havia trobat el llençols del llit de el seu fill igual d e suaus i acollidors que sempre però amb un color vermell que gotejava i les sabates com totes les altres col·locades horitzontalment. Tots savien i eren conscients que no hi hauria res a fer perquè en una estona tot aquell escenari ja no hi seria. Un dia l’últim nen va desaparèixer i després d'estar dies i dies buscant es van trobar les seves sabates enmig d’un prat.
Tota la colla d’amics havia estat assassinada o això es creu.
Doncs jo la Gala, per si no t'enrecordaves de mi, ho he descobert tot:
Fa molts anys un home havia estat quasi assassinat la mateixa església que ells estaven,havia estat maltractat brutalment, quasi el maten, quasi… Li havien tallat les cames deixant només les seves sabates i els seus peus. Ell volia que tothom que trepitja la esglesia passi el mateix dolor que ell va passar.
Un dia volia comprar unes sabates boniques per l'últim dia de curs vaig anar a la botiga del poble i em vaig emprovar les sabates que el venedor em va dir i jo vaig dir:
-Aquestes sabates em fan mal a la punta de el peu.
I ell va contestar:
-Només els que han passa saben el que es el dolor de veritat.
Quan vaig baixar la mirada vaig veure que portava peus ortopèdics i allà ho vaig relacionar tot, tu també, oi??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada