Alma

Us convido a gaudir del curtmetratge de ficció Alma  escrit i dirigit per Rodrigo Blaas. Amb el seu llenguatge cinematogràfic, aparentment senzill, ens pemet a reflexionar sobre el complex tema de la identitat



Com interpreteu el final del curtmetratge?

(Gràcies Víctor)

Embarbussaments

''Qui roba una arrova de roba, no roba l'arrova sinó que roba la roba''

''Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu''

''Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc''

'' Plou ploc, però pel que ploc poc plou prou''

''A Rubí cotó collir i a Rubó collir cotó''

''Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 
Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haguessin estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.''

La carta

Si poguèssiu escriure qualsevol tipus de carta què escriurieu?
Imagineu que qualsevol carta és possible.
Imagineu que no existeix ni el temps, ni l'espai.
Potser us agradaria escriure-la a algú que encara no coneixeu, a algú del passat que potser ja no hi és.
Però alguns alumnes de 1rB han escollit escriure's a si mateixos.
Aquí en teniu algunes mostres

Hola Fèlix, sóc jo, o sigui tu.

Estic aquí a l’escola imaginant-me i pensant en tu a sigui jo. Jo, m’imagino un futur diferent, potser tu reps aquesta carta, no en paper, potser t’en recordes quant la vas escriure ara fa trenta anys, que per a mi és en aquest precís moment. M’agradaria saber més sobre mi, tinc dona? i fills? Sóc solter? De que treballo? Jo per a mi m’espero però ja que em tinc a l’abast m’agradaria saber-ho. Escriure aquest missatge, és complicat ja que el rebré d’aquí molts anys.
 Com és teu present i el meu futur? Tot va bé? Potser aquesta carta no la reps a la bústia, potser la trobaré entre la paperassa de casa meva. Potser la perds però seguiré recordant aquest moment ben viu. I la teva família, com està la meva família? No se que preguntar, ja que d’aquí relativament poc ja ho sabré. Prefereixo que el temps flueixi com li toca i tot el que hagi d’arribar arribi en el seu moment
.

                                                            Fèlix Hernández Molina.1rB  

Crea animacions senzilles amb DOMO ANIMATE

Us proposo que intenteu crear animacions senzilles amb aquest programa que he trobat. Estaria bé que després les guionèssim. Si de cas, dilluns en parlem.
Cliqueu aquí i AVANTTI POPULO

La llengua catalana

Darrerament a classe de català hem estat treballant molts aspectes de sociolingüística.  Hem experimentat en pròpia pell el repte de viure 48 hores només amb català i hem reflexionat entorn el bilingüisme.

Ara, que donem per tancada la tasca de recerca, us caldrà tenir clar:
-  Quins són els dominis territorials de la nostra   llengua.
-  Una lleugera idea de l'origen del català
-  Oficialiat de la llengua
-  Dades bàsiques
-   Rankings (Europa i món)

Afegeixo uns documents per ampliar la informació i uns links que us poden ser útils.
-   El català, llengua d'onze milions d'europeus
-  El català i les anomenades llengues minoritàries a Europa
-  El català, un cas únic a Europa
-  El català i les onze llengües oficials de la Unió Europea
-  Auca de la història de la llengua

Kiwi: el conte infantil

Aquesta vegada, a partir del visionat d'un simpàtic curtmetratge de Dony Parmeny anomenat Kiwi, hem escrit contes infantils. En publiquem una mostra.
Si voleu veure el curt guanyador dels Awards Youtube 2006 cliqueu aquí
Perquè tots tenim el dret de lluitar per els nostres somnis!



(Quan els nens petits no sabien què era un kiwi… )

- Sabeu què és un kiwi, oi?

- Una fruita de color verd!

-Sí, molt bé, però un kiwi també és un ocell molt estrany que no té ales, però el nostre kiwi, tot i tenir aquesta dificultat tenia l’esperança de volar.

-I com és un kiwi?

-El nostre kiwi era groc, petit i rodanxó. Tenia uns ells moooolt grossos amb els que podia veure fins a la lluna. Tenia un bec llarg i estret amb el que podia petar globus i pilotes. Tenia potes d’ànec amb les que podia trepitjar més fort que un gegant. I desitjava més que res poder volar. Sabeu que va fer per volar?

-Quèèèèè??

-Va anar a buscar una palmera…una palmera amb fulles mooooolt grans. I es va enganxar dos fulles, les mes grans, perquè li fessin d’ales. Però…

-Què va passar?

-Es va caure. Perquè les ales no aguantaven prou. Després es va enganxar un ventilador al cul. Però pesava massa i va tornar a caure. Al final va pensar que amb un coet al cul podria volar moolt lluny, fins als estels. Però només va aconseguir cremar-se el cul i cremar tots els arbres del bosc.

-Pobret, i al final no va poder volar?

-Al final, al final,al final, li van aparèixer unes ales moooolt petites amb les que podia volar

-Bééééé!

-I vet aquí un kiwi i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

                                                              Aina Balseiro i Georgina Boixet

                                                                            1r d'ESO A

Soroll blanc

Us convido a refelexionar sobre nosaltres mateixos a partir del curtmetratge Soroll blanc de Marius Si Pandele.
Quan una persona no s'accepta a si mateixa, per molts colors que es" pinti" al damunt seguirà sent la mateixa. Intentar adaptar-se als altres o passar desepercebut no és la solució. Penso que cada individu és únic, irrepetible i especial, i això és fantàstic!

Us atreviu a fer la vostra interpretació?

Endavant! Espero les vostres respostes a Comentaris