Breu: El nostre color

Aquesta és la qüestió: el color! Sempre em trien a mi, sempre juguen amb mi, sempre se'm enduen al parc... Jo sóc l'única, la gran i inconfusible pilota groga. Tinc la gran sort que ressalto davant de les altres, i per això, sempre m'agafen per jugar. Però això cansa. A la llarga no m'acaba d'agradar, per tant, la comunitat de la caixa de pilotes va decidir que allò no podia ser, l'explotació d'una mateixa pilota, periòdicament, havia d'acabar. Havíem de ser totes grogues! Així ressaltaríem totes alhora.

Vam decidir que, per ser grogues, ens havíem de pintar amb alguna cosa groga. Ens vam començar a tirar ous per sobre, creiem que el rovell ens pintaria però no ho va fer perquè un dia que plovia la pintura se'ns va escórrer. Vam provar una altra cosa: vam prendre molt el Sol, com que és groc, creiem que acabaríem com ell. Però no! En comptes d'això vam patir cremades tan fortes que un tros del nostre cos de plàstic es va desfer i vam quedar enganxifoses.

Un dia jo estava botant pel jardí i vaig veure dos pots de pintura que fèiem servir per pintar la tanca del jardí: un blau i un groc. Botant, botant vaig tirar el pot groc sobre la caixa de les pilotes. En menys d'un segon totes eren grogues.

Aquesta és la qüestió: el color! Sempre em trien a mi, sempre juguen amb mi, sempre se'm enduen al parc. La causa és que el meu color ressalta davant de les altres, ja que després de rebotar al pot de pintura groga vaig caure al pot de la blava, i ara sóc l'única i inconfusible pilota blava.

                                                       Quim Ferrer 1r B