Breu: text poètic

Il·lustració de Lizard Queen

Immersa en els seus llibres llegint les històries que li narraven, la nena deixa volar la imaginació. Al principi indefinida, evolucionant ha passat de tortuga, però en acabar, perfectament desenvolupada, i amb els contorns ben marcats.

Aïllant-la dels altres encerclant-la en el seu món. Demostra que la imaginació no té límits, barreres ni fronteres. Observant com els coloms deixen el niu i s’aventuren cap a una nova vida en aquesta posta del dia.
La nena passa la tarda. És una tarda tranquil·la i sense preocupacions.

                                                               Laia Pérez 1r ESO A


Els ocells

Jo era d’estudiar,  però, no em concentrava, al mirar, veia com un ocell s’endinsava a la felicitat, i jo, m’angoixava cada cop més ràpid. Al principi triangles. Jo al principi, no podia, ells eren negatius, jo era positiu. Però al mirar, al mirar en cantó positiu veia les portes de la felicitat, dels ocells com hi anaven, com la gent hi caminava, com els estudiants aprovaven, però no veia com jo, el protagonista, el que sempre es salvava en els moments durs, en aquest cop no, ja no em salvaria, per res del món. En aquell precís instant un ocell em digué:
-  Vine amb mi - i jo li vaig respondre-
- Si em dónes força per superar els obstacles, d’acord.

                                                      Max Suñé Bonet 1r ESO A

La nena, de tant llegir, la seva imaginació s’ha convertit en realitat i una part del seu entorn eren triangles. Els triangles del seu voltant, contra més a dalt es van convertir en ocells que acaben volant, i aquests ocells no son normals, si no que representen la pau al món, l’amistat, l’alegria i la felicitat. Com que la nena li agrada compartir el seu somni, ha enviat a aquests ocells per tot el món a repartir la pau, l’amistat, l’alegria i la felicitat, i tot el món li esta agraït i li dóna les gràcies a aquesta nena.

                                                 Elena Rodríguez Aparicio 1r ESO A