L'equip petit

Avui, amb 1r B, hem vist la història d'un equip de petits "molt grans".

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.
I de la lliçó que ens dóna l'equip petit ens ha nascut una reflexió. A continuació publiquem un dels breus que hem fet.
Aquest vídeo m'ha agradat moltíssim !

Penso que està molt bé que els nens i nenes tinguin una actitud tan positiva davant la seva situació. A més a més els nens accepten la seva derrota i no els importa guanyar o perdre. Admiro molt que sent tant petits com són afrontin tan bé el seu problema , perquè normalment els nens de la seva edat es resignarien a continuar jugant...

Jo admeto que de vegades sóc mala perdedora, tot i que de vegades em controlo una mica. A mesura que he anat creixent he anat entenent que és una tonteria enfadar-se per un joc.

Jo una vegada em vaig trobar en una situació similar, tot i que no tenia res a veure amb el món dels esports va ser una experiència semblant :

Quan era petita la meva àvia m'ensenyava a jugar al parchís, m'enrecordo que al principi em costava molt però al final vaig començar a agafar-li una mica el “ganxo”. Jo em pensava que jugava genial perquè sempre la guanyava, però em vaig assabentar de que ella es deixava guanyar , em va prometre que ja no es deixaria guanyar més, aleshores m'apallissava i jo m'enrabiava moltíssim, fins que un dia vaig guanyar-li una partida de veritat i em vaig posar molt contenta! Ara, de vegades, també m'enrabio quan perdo en alguna cosa, però sempre acaba sent una tonteria.

Admeto que sóc molt negativa en algunes coses i cada cop que em passa això la meva mare em diu que no sigui tant negativa, que al final sé perfectament que m'acabarà sortint bé, i la veritat és que té raó!

                                                                    Mar Piedra 1r B