PROSA ST.JORDI 2016- 2N PREMI- 1r ESO B

Una gran decisió

Tothom estava esperant-me. Cap dels déus ni cap de les deesses que es trobaven a

l'Olímp (lloc on ens reunim els déus per parlar) sabia la meravellosa idea que tenia en la

meva ment. Quan vaig entrar somrient tothom es va sorprendre, ja que mai m'havien vist somriure. Els hi vaig donar el bon dia i també, encara que jo era l'únic que ho sabia, els hi

vaig dir que havíem començat i un any nou (1 d.c) i també un segle nou. Ells em van dir

que els hi expliqués ja el tema tan important del que portava parlant un mes sencer. I jo, al veure la cara d'interès que tenien tots, els hi vaig dir:

- He pensat en posar-li noms als dies de la setmana – vaig dir entusiasmat.

- Jo pensava que seria una cosa més divertida – em va dir Neptú el Déu del mar amb una cara i una veu d'avorriment.

Quan ell va dir això, la meva felicitat de sobte se'n va anar i em va venir la fúria.

- Tens tres segons per anar-te'n d'aquí si no vols que jo, el Déu suprem i senyor del cel,

faci que un llampec vagi cap a tu, i, també que no puguis entrar en l'Olimp fins que jo

mori, que no passarà mai – vaig dir-li amb una veu fortíssima i amb la cara vermella per la meva ira.

- D'acord Júpiter, me'n vaig - em va dir Neptú, el Déu del mar.

Tothom en aquell moment es va quedar callat, fins que la preciosa Venus amb la seva

dolça i maquíssima veu em va dir que em tranquil·litzés i que continués amb el meu plan.

Jo els hi vaig dir que havia pensat alguns dels Déus i algunes deesses posessin un nom

semblant al seu, i que, això faria que tothom en un futur els coneixes. Llavors en aquell

moment tothom va començar a discutir de qui es quedaria amb un dia. Fins que els hi vaig dir:

- Prou ja! Jo decidiré qui es queda amb els dies.

- D'acord – van dir tots i totes alhora.

Vaig estar pensant durant una bona estona fins que ja ho vaig tenir molt clar:

- Deessa de la Lluna, Lluna, tu et quedaràs amb el primer dia. Quin nom li posaràs?

- Ummmmm... Doncs he pensat que dies lunae (dilluns), perquè s'assembla al meu nom i és molt maco. Gràcies Júpiter.

- Déu de la guerra, Mart, tu tindràs el privilegi de tenir el segon dia. Quin nom li posaràs?

- He estat pensant i he decidit que dies martis (dimarts), no és molt difícil de recordar i és original.

- Déu del comerç i missatger dels déus, Mercuri, el teu dia portarà el teu meravellós nom. Quin nom li posaràs?

- Em sembla que dies mercuri (dimecres) m'agrada, no sé per quina raó.

- Jo em posaré a mi mateix el quart dia de la setmana, que s'assembla molt a mi, i es dirà dies lovi (dijous).

- El cinquè dia serà per... El Déu del vi, Bacus. Quin nom tindrà?

- Júpiter, jo no vull pertànyer a un dia, prefereixo que el tingui Venus.

- D'acord, doncs Venus, la deessa del l'amor i la bellesa. Quin nom li posaràs?

- Senyor tot poderós, m'agradaria que es digues dies veneris (divendres), perquè em

transmet felicitat.

- I l'últim dia el tindrà...

- Júpiter, la setmana té set dies - va dir la meva dona Juno interrompent-me.

- Ja, he pensat en que l'últim i millor dia el decidireu vosaltres.

- D'acord.

- Segueixo, he pensat que el sisè dia formarà part de... Saturn, el Déu de la fecunditat.

Quin nom tindrà?

- Moltíssimes gràcies Júpiter, he estat donant-li moltes voltes, i he arribat a la conclusió de que es dirà dies saturni (dissabte).

- Heu fet una gran decisió tots i totes, ara toca decidir qui tindrà el privilegi de tenir el setè.

En aquell moment tothom va començar a discutir dient que uns eren millor que els altres, que els seus valors com a deus o deesses eren millors i altres coses, i de sobte se'm va crear una altra idea, va ser com si una bombeta s'encengués dins del meu cap. Els hi vaig proposar que fessin un discurs cadascun d'ells parlant sobre els motius per els quals el setè dia hauria de portar el seu nom. Després de moltíssims, molt pocs em van convèncer però no del tot, així que els hi vaig oferir una altra prova però més difícil, i era que havien d'intentar respondre totes les preguntes sobre la meva vida correctes:

- Per quin motiu sempre porto una àliga, un llampec i un bastó molt gran?

- Per què t'agrada? - em va dir Minerva, la deessa de la intel·ligència i de les arts.

- M'ho preguntes? Fora, no et vull veure, quina falta de respecte al teu Déu suprem i

senyor dels cels, ves-te'n. El següent – li vaig dir.

- Perquè tothom et reconegui – va dir la meva dona i deessa del matrimoni i del part,

Juno.

- Molt bé, sabia que tu no fallaries, només quedeu dos? Pensava que éreu més – li vaig

dir amb veu una mica amorosa.

- Doncs només som tres, però l'altre em sembla que té por, perquè li fas molt respecte.

- D'acord, et faré l'última.

- Qui és equivalent a mi en la mitologia grega?

- No en tinc ni idea, però si us plau, deixa'm que la setmana tingui el meu nom.

- No puc, les normes són per tothom, no perquè siguis la meva dona et posaré un dia.

- Però...

- Ni però ni para - vaig dir intentant tranquil·litzant-la perquè no plorés.

Després d'aquesta conversa, la meva dona Juno i jo ens vam enfadar, per la falta de

respecte que tenia a la justícia. Al cap de tres dies i quatre nits sense fer res vaig decidir la meva millor decisió en la meva vida com a Déu i també com un acte per a la humanitat.

Vaig tornar a reunir-me a l'Olimp per parlar:

- Un altre cop aquí, us dono les gràcies per haver fet les coses el millor possible, però he estat donant voltes i he arribat a la conclusió de que el setè dia no tindrà propietari, sinó que serà el dia de Déu, i es dirà dies solis (diumenge).

En aquell moment es va notar que la gent no li acabava d'agradar la idea, però poc a poc, els hi va treure un somriure al seu rostre. Així que es va quedar d'aquest mode i que ningú mai més els ha volgut canviar.

Ángela Madrid. 1^r d'ESO B