1r premi 1 ESO B
Essència
Soc la brisa que et desperta amb el primer sol,
el batec que s’accelera quan saltes sense por,
la llum que tremola al capvespre sobre la mar.
Soc la rialla compartida al voltant d’una taula,
el silenci dens que segueix a una abraçada,
el record del que em perdut abans d’adonar-nos-en.
Soc la nostàlgia que et fa mirar enrere,
i l’urgència que t’empeny a viure ara,
sense deixar la vida per després.
Soc l’eufòria del primer petó i la tristesa del primer adeu,
l’olor de la terra després de la pluja,
el sol que cau lent sobre una tarda que sembla eterna.
Soc la mà que t’agafa quan et penses que tot s’ha acabat,
i la veu que xiuxiueja “viu ara, viu tot,
estima amb tot el que tens, riu amb tot el que ets”.
I quan arribi l’últim batec, just en aquest moment,
no vull haver passat per la vida,
vull reconèixer-me en tot el que he viscut,
saber que m’hi he quedat,
que l’he viscuda plena
i que no me n’he anat sense ser-hi de veritat.
Bruna Dosta 1 ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada