Els accents diacrítics

 

Reforç de llengües_ Practica

 

L'accentuació

Per saber accentuar correctament cal posar molta atenció i seguir unes pautes:

- Separar les síl·labes
- Identificar la síl·laba tònica
- Determinar si és una paraula aguda, plana o esdrúixola
- Aplicar les normes d'accentuació

I per posar-vos a prova podeu fer un test clicant AQUÍ

I per practicar pots fer tots els exercicis d'accentuació que proposa ENXANETA.INFO

Tasca_ L'entrevista

 TASCA:

Caldrà que feu una entrevista a una persona escollida per vosaltres i la graveu en vídeo.

Passos a seguir:

- Tria una persona que coneguis i que la vulguis entrevistar. Pot ser de la teva família o conegut de la família o qualsevol persona adulta que et faci il·lusió i puguis quedar amb ell/ a per gravar l’entrevista.

- Escriu entre 10 i 15 preguntes a la vostra llibreta. Pensa que com que una entrevista és un diàleg planificat, primer t’hauràs de documentar sobre la persona que entrevistis. Escriu les teves preguntes a la teva llibreta. Pensa en quin tipus d’entrevista vols fer (informativa, psicològica o mixta) També busca preguntes que puguin resultar interessants per l’entrevistat/ada i que no es responguin amb una sola paraula o un sí o un no.

- Queda amb la persona entrevistada i fes-li l’entrevista. Com que es tracta d’un vídeo el pots repetir les vegades que necessitis i editar el vídeo, si vols. Si ho creus convenient, vesteix-te per l’ocasió.

CALENDARI D’ENTREGA:

- Data límit: dimecres 18 a les 22.15h penjat a Alexia

Si l’arxiu pesa massa, penja’l al teu Drive i penja l’enllaç.

NO S’ACCEPTARAN TREBALLS PASSATS AQUESTA DATA (Haureu tingut 15 dies per fer-la)

AVALUACIÓ

- Es valoraran els següents ítems:

• Correcció del català oral per part de l’entrevistador/a.

• Ús del català durant tota l’entrevista.

• Preguntes interessants i variades.

• Estructura de l’entrevista.

• Qualitat del so i el vídeo

• Seguir les instruccions donades.

Exercicis autocorrectius: la síl·laba

 De la plataforma enxaneta.info

- ACTIVITAT 1

- ACTIVITAT 2

- ACTIVITAT 3

- ACTIVITAT 4

I de Wordwall

- ACTIVITAT 1

- ACTIVITAT 2

-  ACTIVITAT 3

SIGNS- O la dificultat per comunicar-se

  Signs és un curtmetratge que ens parla de Jason, un noi solitari, que viu una existència absolutament monòtona i gris fins que un dia apareix Stacey i ho canvia tot. Jason, però, té algunes dificultats per comunicar-se amb ella.

Gràcies Nia per donar-me a conèixer aquesta perla de 12 minuts)

Quines reflexions treus després de veure aquest curtmetratge?

Una reflexió és una comentari on expliquis què t'ha semblat el vídeo, què creus que li passa al protagonista, quines emocions has sentit al veure el curt i, en general, tot allò que consideris oportú de comentar.

(POTS CONTESTAR A COMENTARIS. POSA ATENCIÓ A L'ORTOGRAFIA, PUNTUACIÓ I CLAREDAT DEL TEU TEXT. ENTRE 70 i 90 PARAULES)

MAI DE LA VIDA ET DEIXARIA TIRADA_ GEMMA LIENAS

 

A través del relat dels tres protagonistes (l''Èric i les bessones Agnès i Maria), ens endinsem en el món emocional de cadascun d''ells, la passió per la música, per la pintura… Coneixerem de primera mà les seves inquietuds i vivències durant un curs en què tenen experiències intenses, algunes de punyents, que els ajudaran a madurar i acceptar les debilitats, a seguir el camí artístic i a valorar per damunt de tot l''amor, l''amistat i la família.

Si vols copsar l'estil de la novel·la i llegir el capítol 1, CLICA AQUÍ

I per veure novel·es relacionades, pots investigar als següents enllaços:

- INFLUENCER,UN ANY A WONDERLAND

- POR

- IOL, FILL DE DOS MÓNS

Activem-nos

 

Benvinguts/es al llarg viatge!

 Benvingts/es al nou curs 2026- 27

Què puc llegir aquest estiu?

 - Xarxes/ Invisible Eloy Moreno.

- Like, blanc, Gemma Pasqual

- L'assassinat del professor de matemàtiques, Jordi Sierra io Fabra

- La porta dels tres panys, Sónia Fernández Vidal

- Mentida/ Veritat/ Por, Care Santos.

- Els diaris de la Carlota. Gemma Lienas

- El mur que ens separa, Dan Smith

- El llop, Sasa Stanisic

- Ghost, Jason Reynolds

- El corredor del laberint, James Dashner

- Percey Jackson, Rick Riordan

- Els Jocs de la fam, Susanne Collins (tota la saga)

- Cròniques de Nàrnia, C,S. Lewis

- Sota la mateixa estrella, John Green.

PROSES premiades per Sant Jordi 25-26

1r premi 1 ESO B  

Aquest text ha resultat ser el guanyador del Districte de Sant Martí de la categoria 1-2 ESO. Felicitats Bruna!                   

                                                 Capvespre

La sorra encara és tèbia sota les meves mans, i ressegueixo amb els ulls els plecs que s’hi formen per l’edat. El sol comença a fondre’s dins la mar, i el cel s’encén de colors que cap pinzell sabria repetir. La meva neta seu al meu costat, amb les cames primes mig enterrades a la sorra, dibuixant cercles amb el dit.

-Àvia…-em diu fluixet-, què és per tu la mort?

La seva pregunta arriba sense avisar. No m’esperava sentir-la, i em quedo un instant sense saber què dir.

Li agafo la mà petita i la deixo entre les meves.

-La mort, estimada meva, és com aquesta posta de sol.

-Però en les postes de sol, el sol sempre desapareix, com ara ho està fent!-diu arrufant el front.

-El sol, així com algú que es mor, no s’apaga, brilla en un altre lloc, en un que necessita aquesta llum més que nosaltres ara.

-Jo he après -li dic- que la mort no és l’enemic de la vida. És la seva germana. Caminen juntes des del primer dia que neixen. Saber que un dia marxarem fa que cada instant tingui sentit.

Ella calla, però li noto la tremolor en la veu.

-Em fa por no veure’t més -diu l’Olivia, i una llàgrima li rellisca galta avall.

Sense pensar-hi, la prenc entre les meves mans, i sento que a mi també m’embrolla una de l’ull. Rellisca galta avall ben calenta i em crema.

La seva por em commou profundament, i la veu em tremola mentre parlo.

-Escolta’m bé, Oli -murmuro-. Quan jo ja no hi sigui i tu no em puguis veure amb aquests ullets tan macos que tens, no voldrà dir que hagi marxat del tot. Seré en tot allò que t’he ensenyat sense que te n’adonis. En la manera com mires el mar, com rius, en cada gest que et fa única… Sempre seré dins teu, encara que no em puguis veure.

Abaixo la veu una mica més, perquè sàpiga que també vull que comprengui la vida tal com és

-Saps, Oli -li dic amb la veu trencada-, la vida mai et prepara per perdre algú estimat. Se’n va la gent que més estimem, sense avisar, i el dolor sembla massa gran de suportar. Però hem de ser fortes, i ho som, molt més del que ens podem imaginar. Hem de continuar estimant, abraçant, vivint…

Ella s’acosta més, recolzant el cap a la meva espatlla. Plorem en silenci, sense presses, només amb el tacte i la calidesa que se sent a l’estar juntes. El mar segueix davant nostre, constant i antic, recordant-nos que la vida segueix, que l’amor no s’acaba, que tot i que no sempre sigui així, a vegades, les llàgrimes només són la prova que estimem profundament.

-Però la mort és fosca, veritat? -pregunta sanglotant.

Nego amb el cap.

-La mort no és fosca, Oli. No és un lloc que espanti ni un forat que s’endugui tot. És un lloc on tot és calma i pau. On les coses que hem estimat continuen existint, però d’una manera diferent.

El sol ja toca l’aigua. El cel és vermell, daurat, violeta. Penso que he tingut una vida llarga, amb errors, alegries, pèrdues. I que tot i així no canviaria res.

-No l’has de témer -li dic amb veu suau-. El que sí que hem de témer és no viure. No abraçar. No dir t’estimo. No somiar. No passar per la vida sense viure-la intensament.

-Quan penso en la mort -afegeixo-, no penso en un final. Penso en un retorn. Tornar a ser part del vent, de l’aigua, de la terra que ens sosté.

El sol finalment s’amaga, però encara crema darrere l’horitzó, projectant una llum que resisteix a desaparèixer.

-Veus? -li xiuxiuejo-. No hi és, i tot i així encara el notem ben present.

Ella somriu una mica. No sé si la por ha marxat del tot, però sé que ha après a mirar-la sense tancar els ulls.

Ens quedem en silenci, assegudes a la sorra, mentre el dia s’acomiada sense tristesa. I jo, amb els meus vuitanta-dos anys, sento que, si algun dia he de marxar, ho faré com aquest sol: sabent que, en algun lloc del seu cor, continuaré sortint cada matí.

                                                                                                                                                                       Bruna Dosta 1 ESO B

1r premi 1 ESO A

                                   Una nova realitat

Em trobo tancada a la meva habitació intentant no sentir els crits que venen del menjador. No sé què més fer. Aquesta és la meva rutina i n’estic farta. No puc tenir una vida normal? Amb uns pares que s’estimin i una família idíl·lica?

POESIES premiades per Sant Jordi 25-26

1r premi 1 ESO A

Què voleu vós senyor?

Si voleu vós bona vida,

sense el mèrit de pencar,

vós haureu de ser inventor,

perquè això no s’ha inventat.

Si voleu vós l’amistat,

sense a coses renunciar,

vós haureu de fer un esforç,

de debò que us compensarà.

Si voleu vós pau mundial,

sense míssils haver de llençar,

vós haureu d’aguantar l’enorme pes,

de saber, que no serà una realitat.

Vivim en un punt de no retorn,

a on a vós, senyor, no el complaurà

ser conscient, que avui al món,

hi ha problemes de veritat.

Pol Pradas

1r premi 1 ESO B

Encara hi soc

Diuen que créixer,

és aprendre noms difícils,

hores exactes,

i deixar de preguntar “per què?”,

per no molestar.

Mentre el cel s’estén infinit,

sento com el món respira dins meu,

les estrelles murmuren coses petites,

que només el meu cor sap desxifrar.

Diuen que un dia,

deixaré de veure elefants dins de serps,

que només veuré números,

edats, calendaris,

i que el cor aprendrà a callar.

Però no vull oblidar la nena que soc,

que riu sense motiu,

que s’equivoca i no s’amaga,

que creu que estimar,

és una cosa simple,

i infinita alhora.

Vull recordar,

que la innocència no és ser petita,

sinó mirar el món,

com si fos la primera vegada

Que plorar no és debilitat,

sinó una manera de no fer-se de pedra.

Quan em faci gran,

-perquè sé que passarà-

vull portar dins la butxaca,

aquesta nena d’ara,

amb les seves pors petites,

i els seus somnis gegants.

Que em recordi,

que l’essencial és invisible als ulls,

Que les coses més boniques,

Nou rècord DICTAPP

 Tenim un nou rècord: 1000 punts!!!!!

FELICITATS BRUNO!

Signs (o la dificultat per comunicar-nos)

 Signs és un curtmetratge que ens parla de Jason, un noi solitari, que viu una existència absolutament monòtona i gris fins que un dia apareix Stacey i ho canvia tot. Jason, però, té algunes dificultats per comunicar-se amb ella.

Gràcies Nia per donar-me a conèixer aquesta perla de 12 minuts)

Quines reflexions et suscita aquest curtmetratge?

Benvinguts/es a l'era book

 

I quin "book" us ha robat el cor, últimament?

El regal (o així funciona l'amor)

 Quan t’enamores d’algú, li regales la teva ànima. És un risc, però així funciona l’amor. I així ho explica el curtmetratge multipremiat The gift. L’ha dirigit l’animador xilè Julio Pot, de la productora Mini Studio.

Així funciona l'amor és el títol d'aquest curtmetratge.

Hi estaries d'acord?

ARGUMENTA-HO A COMENTARIS

L' Enric Luzan ja ha arribat a Àsia_ la volta al món a peu

 

"Orrors hortográfiks"_ Tasca voluntària

La darrera tasca voluntària de curs consisteix en trobar algun o alguns "orrors hortogràfiks" en cartells publicitaris o comercials al carrer. Fotografia aquest horror i penja'l a clickedu. L'entrega de treballs està oberta del dia 8 al 18 de juny. Si tens més d'una fotografia, posa'ls en un documnt de text o presentació i penja'ls a Clickedu.

Docent per un dia_ Jocs i activitats ludiques

 1. Mario i Max 

Aquí teniu un videojoc sobre l'apostrofació amb deu preguntes. El joc consisteix en un patufet que vol matar al drac que va deixant anar als barrufets que et prenen vides i les preguntes sobre l'apostrofació. El patufet es mou amb les tecles WASD o les fletxetes baix a la dreta, en la batalla final has d'utilitzar les tecles z, x i les fletxes.

2. Blanca i Lucya

Aquest joc és principalment per practicar la essa sorda i la essa sonora. Hi ha diferents preguntes a les quals has de respondre correctament. Algunes preguntes són fàcils i altres són més difícils, però res que no es pugui fer. El joc es pot jugar sol o es poden fer equips i qui ho digui primer i bé guanya. El joc representa que cada pregunta que encertes guanyes més punts i depèn dels punts que en tinguis podràs obrir el tresor o no, i si les encertes totes... descobriràs que dins hi ha... Hauràs d'encertar-les totes per saber que hi ha dins! I si vols repassar, aquest joc és ideal.

Tasques pels darrers dies

 ORTOGRAFIA
- Dictat 19 i 20 (abans del dia 15)

- Tasques ortografia (les esteu fent des de Setmana Santa)

- "Orrors hortogràfics"- Tasca voluntària (Clickedu- abans del dia 18)

GRAMÀTICA

- L'oració simple (abans del dia 19)

- Sintagma nominal (tasques voluntàries) (abans del dia 19)

N'hi ha qui no n'ha fet cap en tot el curs!

COMPRENSIÓ LECTORA

- Tasques voluntàries de comprensió lectora (Podeu triar-les del nivell 2 i 3)

 (abans del dia 19)

He jugat amb llops_ la història del nen salvatge

He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila, és la novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa Juvenil 2009. Ens narra de forma directa, amb frases breus, senzilles i emotives, una història corprenedora basada en uns fets reals que van tenir lloc a Sierra Morena. Un xiquet de sis anys, orfe de mare, és venut per son pare. L'amo el porta a una vall perduda, closa, per tal que tingui cura d'un ramat de cabres. Durant un temps és alliçonat per un pastor, però de seguida es queda sol. Bé, sol no, en companyia dels animals. Es farà amic dels llops, de les rates, de les serps... es comunicarà amb ells, els ajudarà, compartirà l'aliment, tot i que no en sabrà els seus noms fins molt més tard. Creixerà així, salvatge (salvatge?), i l'observació dels animals i la natura serà la seva escola. L'autor ens explica aquesta història plena de tendresa i que, al mateix temps, ens esgarrapa l'ànima; per això trobo tan encertada la portada, amb dibuixos infantils en un paper arrugat i esgarrapat, potser com la infantesa perduda del protagonista, que mai rebrà la carícia d'una mare, com els llobatons reben de la seva.

Tretze anys després troben el noi amb els cabells fins els genolls, caminant de peus i mans i el traslladen a la civilització. No coneix les paraules. ha d'aprendre a preocupar-se per l'endemà. Els humans l'enganyen, se n'aprofiten, i fan que se li afilin ungles de llop.

Us deixo uns fragments:

"No volien que me'n pogués escapar, d'aquell lloc. No sabien que potser hi arribaria a èsser feliç."

"Els cabells em creixien així com creixen les branques dels arbres, els fills de les cabres, la mirada dels llops."

"No vaig nèixer llop. A vegades, però, he pensat que ningú no neix llop. Potser, s'esdevé llop."

"A poc a poc vaig aprendre a posar noms a la història que havia viscut. I descobria que les paraules em podien servir per recontar-la."

Al final del llibre, en un post escriptum, l'autor ens explica la història d'aquesta història. Diu que sovint li pregunten si tot el que aquest noi explica de la seva relació amb els animals succeí de veritat. "No és tan important el que va viure, sinó que que va creure que vivia. Potser, laimaginació va salvar-lo de la solitud."

Publicat per Josep Maria Tribau a TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN

I per saber-ne més, pots investigar la vida de Marcos Rodríguez Pantoja, el protoagonista d'aquesta increïble història, veure la pel·lícula Entrelobos (2010) o bé veure aquest reportatge de TV1 explicant més detalls sobre la història real i la pel·lícula.