L' equip petit (o les petites gran coses)

“L’equip petit” és un vídeo imprescindible per tractar els valors de l’esport, però també de la vida. De quina manera ens afrontem als problemes?   

Fent un comentari, digues quins valors promou aquest curtmetratge?

Tres del matí

Al meu barri corre un rumor, la gent diu que a les tres del matí unes sabates sense persona caminen pel carrer. Però ningú s’ho creu, qui està despert a aquelles hores? No deu ser veritat, oi?...

Les vacances havien arribat, i com sempre els meus millors amics, en Xavier, en Marc, la Lluna i jo organitzàvem una festa de pijames, aquest cop tocava a casa meva. Aquella tarda havíem sortit de l’escola més contents que mai, cada cop que tocava la festa de pijames a casa meva, els meus pares ens deixaven quedar-nos desperts fins a tard, menjar llaminadures i crispetes, mirar pel·lícules, jugar a videojocs… tot el que cal en una festa de pijames!

Després de sortir de l’escola ens vam dirigir a la gelateria del costat, com jo sabia que hi aniríem, a casa havia agafat diners i vaig convidar-los a tots a un gelat del senyor Polo, els millors del barri. Ja amb els gelats vam decidir anar a casa.

La nit va començar a arribar, tots ens havíem posat el pijama després de sopar, i allà va començar l'aventura..

23:00 hores

Vam decidir mirar una pel·lícula, després d’un debat van decidir mirar Airplane, una pel·li antiga però divertida per mantenir-nos ocupats.

00:30 hores

La pel·lícula ja havia acabat, les panxes ens feien mal de tant riure i tant menjar. Vam decidir jugar a: endevina la pel·lícula. Un joc on una persona es pensa una pel·lícula i l'ha de representar amb mímica i els altres l’han d’endevinar.

1:30 hores

Els meus pares ja havien vingut diversos cops a dir-nos que baixem el volum de ser tan sorollosos a l’hora d’endevinar la pel·lícula, sobretot amb la Lluna ja que els seus gestos eren molt divertits i difícils d’endevinar.

2:00 hores

En aquesta hora ja ens pesaven les parpelles ja ens pesaven i en Xavier ja s’havia adormit, en Marc la Lluna i jo vam decidir jugar a reptes. A en Marc li va tocar picar a la porta de l'habitació dels meus pares i dir-los que no podia dormir, com vam riure la Lluna i jo! A mi em va tocar menjar una Llimona amb pell. Sí són uns bojos.

2:55 hores

Li va tocar el torn a la Lluna, en Marc i jo, després de rumiar, vam decidir dir-li que havia de treure el cap per la finestra i cridar es va aproximar a la finestra i just quan es disposava a obrir-la, de sobte, es va tornar pàl·lida i tremolant va tornar, i ara encara recordo les seves paraules:

-Nois.. hi han unes sabates al carrer-va dir amb por- aneu a mirar.

Tot seguit va assenyalar la finestra.

-Lluna estàs bé?-vaig preguntar-estàs molt pàl·lida…

Va continuar insistint amb la veu tremolosa. En Marc i jo ens vam mirar i vam decidir fer cas a la Lluna, el que vam veure ens va deixar paralitzats. Hi havien quatre vambes al carrer, normal, oi? Però aquelles eren.. rares i especials, caminaven soles pel carrer, sense cos però sí que tenien obra, amb el cos inclòs. Vam decidir despertar el Xavier, en veure-les crec que va ser el que més es va espantar de tots, va fer que ens assentéssim i ens va començar a explicar una història: “fa molts anys, quatre nens jugaven al carrer cada dia sense excepció. Però una nit hi va tenir lloc un tràgic accident. A les quatre del matí un treballador que s’aixecava d’hora va trobar-los a tots allà morts al mig del carrer, però cap va ser trobat amb sabates. L'endemà el treballador no va voler anar a la feina a l'hora on havia trobat els cossos i va anar a le tres del matí, i allà va ser quan es va trobar les quatre sabates. Mai més es va saber d’ell”.

Pam, un segon érem al menjador i a l’altre érem al carrer, cada un portava un parell de de sabates posades. El següent que recordem és estar en el menjador. Tots ens pensàvem que havia sigut un somni però al cada un posar-ho en comú ens va quedar clar que no era així.

Al cap d’uns anys es va saber la veritat. Una matinada on la meva mare no podia dormir va de sobte sentir el soroll de la porta de la entrada i allà estarem, els meus tres amics i jo, al principi la meva mare es pensava que sol érem entremaliats però de sobte van aparèixer quatre sabates al mig del carrer. Allò no era normal. Al veure que ni ens saludàvem ni res i només anàvem cap a les sabates va saber que alguna cosa anava malament.  Ens vam posar les sabates i acte seguit vam desaparèixer i en el nostre lloc van aparèixer quatre nois que van començar a jugar.

Resulta que aquella hora del matí era la que més agradava als nois, ells encara volien jugar tot i ser morts però necessitaven quatre persones que els substituíssim en el món dels morts mentre ells jugaven per exactament una hora. 

Alina Van Der Klooster

DIFTONGS I HIATS_ VÍDEO EXPLICATIU

 

DIFTONGS I HIATS_ Activitats per repassar

 - Activitat 1
- Activitat 2
- Activitat 3
- Activitat 4
- Activitat 5
- Activitat 6
- Activitat 7
- Activitat 8

- Activitat 9
- Activitat 10

- Activitat 11

- Activitat 12

- Activitat 13

- Activitat 14

- Activitat 15 (per fer per parelles)

- Activitat 16

I per anar avaçant ja......

- Accentuació 1

Recomano que veieu aquest vídeo per entendre-ho millor. És de la filòloga Núria Masdeu, una divulgadora de la llengua catalana a tenir en compte.

LA SÍL·LABA_ APUNTS

 

LA SÍL·LABA_ ACTIVITAT

 

Aquella colla

Hola,soc la Gala una nena de poble qualsevol, simplement amago un secret.  Però primer començo per aquí.

Al meu poble, fa 11 anys, una una nit d’abril, una colla de 4 amics de 14 va desaparèixer. Era una nit d’aquelles que el cel plora i les teves cálides mans són les úniques que no necessiten una xocolata calenta.

S’explica que els nens van sortir a fer un tomb amb les bicicletes, l’alè era calent i el cel ja s’havia tranquilitzat. Ells van parar al cim d’una muntanya, concretament al costat d’una església. Es van apropar, embrutant-se les sabates amb la terra humida. Van entrar a l'església. No hi havia ningú. Només se sentien les seves passes, els nens van estar una estona jugant a les cartes o simplemplement parlant. Un dels quatre nens estava esgotat, els ulls se li tencaven i va decidir anar cap a casa seva. Una estona després van anar al bosc per  investigar i veure si trobaven algun animaló despistat que rondava per allà, quan de sobte un dels nens va recordar que tenia fred i que s’havia oblidat la bufanda que l'acollia donant-li calor, llavors va anar a buscar-la. Els nens no li van donar gaire importància i els hi va semblar bé. No hi havia res de dolent, oi? Van estar una estona per allà però es van adonar de què el seu amic no tornava, així que van decidir anar a veure si tot estava bé . Quan van arribar allà es van quedar sense paraules, bocabadats, aterroritzats i paralitzats, hi havia un riu format de sang al costat d'unes sabates que formaven una línea horitzontal.

Els nens van córrer a la casa més propera d’allà, que casualment era la de de l'amic que estava esgotat, quan van arribar ràpidament van picar a la porta i els va rebre la mare:

-Hola nois que ja torneu? On para el meu fill, que no ve amb vosaltres? Va preguntar preocupada. Els nes encara cansats de la correcuita responen que ell ens havia dit que estava cansat i que venia cap a casa. 

 Seguidament els nens van explicar a la mare tot el que havia passat- Tots molt preocupats van decidir anar a buscar-lo primer, i així ho van fer. Després d'estar buscant-lo durant moltes hores i pensant mil coses a la vegada, algunes bones, que et fan confiar i altres dolentes de les que et fan perdre l'esperança i no voler seguir.

Al final un dels amics va trobar a la gespa la bicicleta i les sabates, un altre cop, col·locades horitzontalment. No s’ho podien creure. Van avisar mentre les seves cames tremolaven i les seves vermelles galtes. Encara no es creien tot el que havia passat aquella nit. Quan van anar cap allà per buscar proves ja no hi havia cap de les quatre sabates, ni la sang que va ajudar a acomiadar se d’aquest món. Ja era tard, els carrers ja s’havien assecat  i la lluna brillava més que els fanals al carrer.

Van decidir anar  a dormir abans de que els hi donés temps a fer res més. Al matí següent  la mare d’un dels nens va alterar a tots els veins perquè s’havia trobat el llençols del llit de el seu fill igual de suaus i acollidors que sempre però amb un color vermell que gotejava i les sabates, com totes les altres, col·locades horitzontalment. Tots sabien, i eren conscients, que no hi hauria res a fer perquè en una estona tot aquell escenari ja no hi seria. Un dia l’últim nen va desaparèixer i després d'estar dies i dies buscant es van trobar les seves sabates enmig d’un prat.

Tota la colla d’amics havia estat assassinada o això es el que es creu.

Doncs jo la Gala, per si no t'enrecordaves de mi, ho he descobert tot.

Fa molts anys, un home, havia estat quasi assassinat a la mateixa església que ells estaven, havia estat maltractat brutalment, quasi el maten, quasi… Li havien tallat les cames deixant només les seves sabates i els seus peus. Ell volia que tothom que trepitjés la esglesia passés el mateix dolor que ell va passar.

Un dia volia comprar unes sabates boniques per l'últim dia de curs vaig anar a la botiga del poble i em vaig emprovar les sabates que el venedor em va dir i jo vaig dir:

-Aquestes sabates em fan mal a la punta de el peu.

I ell va contestar:

-Només els que han passa saben el que es el dolor de veritat.

Quan vaig baixar la mirada vaig veure que portava peus ortopèdics i allà  ho vaig relacionar tot, tu també, oi??

Maria Casas 1 ESO B

MAI DE LA VIDA ET DEIXARIA TIRADA, GEMMA LIENAS

 

A través del relat dels tres protagonistes (l''Èric i les bessones Agnès i Maria), ens endinsem en el món emocional de cadascun d''ells, la passió per la música, per la pintura… Coneixerem de primera mà les seves inquietuds i vivències durant un curs en què tenen experiències intenses, algunes de punyents, que els ajudaran a madurar i acceptar les debilitats, a seguir el camí artístic i a valorar per damunt de tot l''amor, l''amistat i la família.

Si vols copsar l'estil de la novel·la i llegir el capítol 1, CLICA AQUÍ

I per veure novel·es relacionades, pots investigar als següents enllaços:

- INFLUENCER,UN ANY A WONDERLAND

- POR

- IOL, FILL DE DOS MÓNS

El paraulògic

 ACCEDIU AL JOC

ACTIVEM-NOS: EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA

 

BENVINGUDES- BENVINGUTS