Continuarà...

L’edat d’or
 

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota

l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs.» Al cap d’una bona estona, li preguntà:

—Què et passa, ara? Què tens?

—He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món.

—Que no ho veus, infeliç —digué—, que la portes posada?
                                                                                 Pere Calders

CONTINUA AQUESTA HISTÒRIA INTENTANT MANTENIR L'ESTIL

(ENTRE MITJA I UNA PLANA. VERDANA 12. INTERLINIAT 1'5. 

CAL ENTREGAR-HO IMPRÈS EL DILLUNS 9 DE GENER)

La descripció de paisatges

Llac de Sant Maurici 

L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...  

                                             Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.  

Homenatge a Salvador Espriu

I per commemorar el centenari del naixement d'uns dels poetes catalans més importants que millor que la seva obra....

CANÇÓ DE CAPVESPRE

S'enduien veus d'infants

el sol que jo mirava.

Tota la llum d'estiu

se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,

diu com se'n va la tarda.

S'encalma un vent suau

pels camins del capvespre.

Potser demà vindran

encara lentes hores

de claror per als ulls

d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.

I he quedat solitari

a la casa dels morts

que només jo recordo.

 Salvador Espriu

Per què no m'expliques una història?

Ara per ara, així tot d'una, només et puc oferir una història trista i curta.

I és que no totes les històries són alegres,

ni totes són llargues.

Una vegada hi havia una història i ara ja no hi és.

Qui la sabia ja és mort;

l'havia contada sense sort

a un infant sense memòria; 

i a un que la va sentir contar

no li va pas interessar

                Gianni Rodari, El llibre dels perquè,