diumenge, 30 de setembre del 2012

Breu: créixer (1r d'ESO A)


Abans era un nen bo, un nen que defensava les nenes quan els nens les pegaven. Hi havia uns nens que es ficaven amb mi i jo estava apartat o com dieu ara '' MARGINAT ''
Jo necessitava un amic, però no el vaig tenir. Passaven els anys i seguia sol. Això va fer que tingués ira cap algun dels meus companys que em feien la punyeta. Això va fer que creés una doble cara, per això era tant cruel.
PERDÓ COMPANYS !
Ara sóc un nen molt actiu, que sé reconèixer les meves males maneres, però quan reflexiono ja es massa tard. Jo em pregunto :
- Sóc una mala persona ?
Però després reflexiono i penso en les coses bones que faig, llavors és quan veig que tot lo dolent que tinc, és menys que lo bo.
Resumint, m'estic fent gran !
                                                        Àlex Gúber 1r d'ESO A

dilluns, 24 de setembre del 2012

BREU: créixer (1r d'ESO B)

Els canvis són inevitables i viure és créixer.
La proposta d'aquesta setmana us fa reflexionar sobre la personeta que éreu abans i la comenceu a ser ara.
A continuació una de les mostres:

Jo em considero una persona que vaig canviant de mica en mica, no faig canvis constants, però amb el pas del temps creixo i canvio, com tothom, o això és el que crec.
De petita era molt trapella i parlava molt, sempre, a totes hores. Ara de vegades estic activa o nerviosa, però em calmo amb facilitat. Els meus pares, al ser trapella, em deien bitxo o bitxet, però ara alguns cops m’ho segueixen dient, però ja no m’agrada gens, perquè penso que em tornen a tractar com un bebè.
Abans m’agradava fer activitats amb nens, com jugar a futbol, a cromos, a gogos, i ara he deixat això de banda, i al pati prefereixo estar amb les meves amigues i algun amic, parlant de qualsevol cosa.
Fa uns anys, tenia el cabell molt més ros, llis i curt, tenia els ulls verds marronosos, i era baixeta. Ara, en canvi, se m’ha enfosquit el color de cabell, el tinc ondulat i una mica llarg. Els ulls, els segueixo tenint verds marronosos, i ara, lògicament, sóc bastant més alta.
Abans els meus pares no em tractaven com una nena responsable, perquè efectivament no ho era, però poc a poc m’he anat responsabilitzant de coses, i els meus pares ja em donen responsabilitats.
A mi mai m’ha agradat la xocolata, de cap tipus, és un dels pocs menjars que no m’agrada ni m’han agradat mai, juntament amb el ketchup, les bledes, els espinacs, i alguns més.
Ara hi ha coses que penso diferent de quan era petita, o que apart de que ho pensi, ho són. De petita pensava que la meva  família sempre seria feliç que estaríem sempre junts i que mai em separaria d’ells, mai m ‘aniria de casa.. Però les coses canvien, per desgràcia els meus pares fa uns anys que es van separar, i ja he perdut la oportunitat d'estar tots junts, ja sé que quan tingui una edat em tocarà marxar de casa, i hi ha vegades que ho desitjo molt, anar-me'n, ser lliure.
Ja no tinc més coses a explicar sobre com era i com sóc, això és tot.

                                                                  Mar Balseiro 1r d'ESO B

dimecres, 12 de setembre del 2012

Benvinguts/es

Avui comencem el curs de llengua catalana 2012/13 i des del lectures i escrits 1 us vull donar la benvinguda a el nostre espai virtual.
Des del bloc compartirem aquesta aventura que avui arrenca.
Potser us sembla un blog d'escola com tants, però per mi també és un espai de creació, on publicar els vostres escrits, i inspirar-nos amb els llenguatges audiovisuals actuals. Perquè com demostra la següent flashmob, les coses no sempre són el que poden semblar...
Benvinguts/es ;)