Les
ciutats sempre han tingut un petit misteri dins seu,tot i que des de
fora ningú no és capaç d’adonar-se ja que només si pot veure la
grandiositat dels edificis.
En
la línia de l’horitzó on sembla que el cel de la posta de sol es
mengi el mar, es situa una ciutat on al darrere,els edificis queden
difuminats i només hi destaquen alguns trossos on els rascacels es
barregen amb la part baixa i ataronjada del cel,Si seguim en línia
horitzontal des d'aquests edificis trobem una mena de riu, on es
repeteix el mateix paisatge a les dues bandes. Si tornem a canviar de
banda i avancem ens trobem amb un edifici el doble d’alt que tots
els anteriors. És un edifici acabat amb una punxa que sembla que
realment rasqui el cel, un cel més alt i més blau que el que tocaven
els altres «companys edificis».Tirem endavant i trobem una gran
varietat d’alçades,colors,ombres i llums,tots amb petites
finestres i grans terrats.
Aquesta ciutat
és només una petita organització de tantes que hi ha: l'Univers, les galàxies el sistema solar.
Emma Cano 1r d'ESO A
