Anàvem caminant el meu gran amic i jo i de sobte en Pere
em va deixar amb la paraula a la boca quan em va confessar que havíem d’anar a
casa seva a dinar i no tenia preparat res. És que el pobre noi no sabia ni la A!
No en tenia ni idea de cuinar! Jo tenia molta gana i em vaig estirar els
cabells i em va fer sortir de polleguera. Potser n’estava fent un gra massa...
Tenia tant mal geni que li vaig fer pagar els plats
trencats i li vaig cantar les quaranta, però es clar, ell com sempre va fugir
d’estudi.
La seva mare, per sort, que és la que talla el bacallà a
la família, aquell dia va arribar abans de treballar i ens va preparar una
sorpresa ben bona!. Ella en un tres i no res, va preparar uns deliciosos
espaguetis, estaven BONÍSSIMS, estaven tan bons que ens va deixar amb la boca
oberta, és que hi té la mà trencada!
Així que vam acabar de dinar, en Pere i jo estàvem tips i
molt contents i vam decidir anar a cremar-nos les orelles tots dos. Tenim dos
dits de front i sabem que si volem aprovar hem d’estudiar. Vam estudiar tan que
en va sortir fum del cap; però som molt llestos i segur que ens en sortirem.
S’ha de treballar, perquè a la vida no son tot flors i violes!
En Pere tenia uns petits dubtes de matemàtiques i jo li
vaig donar un cop de mà, perquè és amic i company meu. Ella és una mica dur de
clepsa, jajaja...
Però no cal posar-se pedres al fetge, ja que tots dos vam
estudiar tant que... no us ho creureu, l’examen ens va sortir de 10!
Roger Cabot 1r A