Una
família molt especial
Hola sóc en Marc, i estic escrivint
això per presentar-vos a la meva família. Som una família curiosa
per dir-ho d'alguna manera. La meva mare es qui talla el bacallà
en aquesta família. El pare li té una mica de por. Bé, la veritat
es que jo també li tindria. El pare té assumit que si arriba a casa
més tard de les 9, ha begut oli. Algun cop que ha arribat per
aquelles hores, la mare li ha cantat les quaranta. El pare i
jo tenim bona relació, sempre el puc convèncer, és bufar i fer
ampolles. En canvi amb la mare...
Sempre ho vol tot perfecte, i sempre
hi troba pegues. A més vol passar temps amb mi, però no tenim
moltes coses en comú. Sempre que intentem mantenir una conversa
agradable, ella trenca el gel amb quan estudiaré i temes
així.
El meu germà petit és poc
intel·ligent. Per dir-ho d'una manera suau. Li costa molt lligar
caps, i sempre està a la lluna. Sempre que fa qualsevol
cosa, els pares el feliciten.
Em surt fum del cap quan
intento comprendre el comportament del meu germà. Sempre que els
pares li parlen, fa com si sentís ploure. Inclús quan el
feliciten! El pare diu que són coses d'adolescents, diu que a mi
també m'arribarà.
Sempre em fa enrabiar. Fa poc em va dir
que quan penso sortir de l'armari. Tot i que no sé què vol
dir, només veure'l partint-se el cul, em sortia foc pels
queixals.
L'altre dia el pare és va comprar una
tele que li va costar un ull de la cara. La mare li va dir que
perquè no li havia dit res, i que ja l'estava tornant. Al principi
el pare li va plantar cara, però després de mitja hora de
discussions, el pare va treure la bandera blanca. La veritat
és que sempre que el pare té alguna iniciativa, la mare li tanca
les portes.
Sempre hem diuen que sóc un tros
de pa. La veritat és que sempre intento ser amable amb la gent,
menys amb el meu germà gran. Sempre diuen que hem de portar-nos bé
entre germans, però si tingués la oportunitat de deixar al meu
germà al mig del desert no ho dubtaria. I crec que el sentiment és
mutu.
L'altre dia vaig treure un set a
l'examen, i em van estirar de les orelles.
En canvi, al cap de dos dies, el meu
germà gran va fer campana i no li van dir res!
Bé, no serem una família perfecta,
però quan es tracta de preparar festes...
Hi tenim la mà trencada! La
setmana passada era la festa del meu germà petit, portàvem mesos
planejant-la. Però a l'últim moment vam tindre que fer un canvi de
plans.
En un tres i no res li
havíem fet una festa increïble. Quan ho va veure, se li van quedar els
ulls com taronges. S'ho
va passar bomba!
No tindré la família perfecta però
me l'estimo molt!
Pau Martí 1r d'ESO B