dijous, 17 de febrer del 2011

Alma

Us convido a gaudir del curtmetratge de ficció Alma  escrit i dirigit per Rodrigo Blaas. Amb el seu llenguatge cinematogràfic, aparentment senzill, ens pemet a reflexionar sobre el complex tema de la identitat



Com interpreteu el final del curtmetratge?

(Gràcies Víctor)

Embarbussaments

''Qui roba una arrova de roba, no roba l'arrova sinó que roba la roba''

''Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu''

''Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc''

'' Plou ploc, però pel que ploc poc plou prou''

''A Rubí cotó collir i a Rubó collir cotó''

''Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 
Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haguessin estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.''

dimecres, 9 de febrer del 2011

La carta

Si poguèssiu escriure qualsevol tipus de carta què escriurieu?
Imagineu que qualsevol carta és possible.
Imagineu que no existeix ni el temps, ni l'espai.
Potser us agradaria escriure-la a algú que encara no coneixeu, a algú del passat que potser ja no hi és.
Però alguns alumnes de 1rB han escollit escriure's a si mateixos.
Aquí en teniu algunes mostres


Hola Fèlix, sóc jo, o sigui tu.
Estic aquí a l’escola imaginant-me i pensant en tu a sigui jo. Jo, m’imagino un futur diferent, potser tu reps aquesta carta, no en paper, potser t’en recordes quant la vas escriure ara fa trenta anys, que per a mi és en aquest precís moment. M’agradaria saber més sobre mi, tinc dona? i fills? Sóc solter? De que treballo? Jo per a mi m’espero però ja que em tinc a l’abast m’agradaria saber-ho. Escriure aquest missatge, és complicat ja que el rebré d’aquí molts anys.
 Com és teu present i el meu futur? Tot va bé? Potser aquesta carta no la reps a la bústia, potser la trobaré entre la paperassa de casa meva. Potser la perds però seguiré recordant aquest moment ben viu. I la teva família, com està la meva família? No se que preguntar, ja que d’aquí relativament poc ja ho sabré. Prefereixo que el temps flueixi com li toca i tot el que hagi d’arribar arribi en el seu moment
.
                                                            Fèlix Hernández Molina.1rB