L'edat d'or (continuació)
-Em refereixo
a la cosa nova que vàrem comprar dilluns al Midamarquetta. Estic
gairebé segur que era per
aquí.
-Ah, dius
el pingrive de 8
xixes. Ja la busco jo que tu
mai trobes res...Homes -exclamà
la dona amb desesperació- en fi...
-Dones,
no hi ha qui les entengi-
digué «discretament» el
pobre home
-Has
dit alguna cosa?
En aquell moment la conversa arribà a la seva fi, la dona es
dirigí
al menjador
per buscar el pengrive, regirà
els calaixos, els armaris,
va mirar per sota el sofà
però res, el pengrive no
apareixia en lloc
- Jaume, no
duràs el pengrive a
la butxaca del pantaló que portavés ahir oi?- digué
la dona amb to de superioritat.
-No
dona, no, ja ho he mirat. Trucaré la Júlia per l’stamrfone nou
a veure si ella se’l va endur sense voler.
-Psí
és una bona opció....- La
dona es va donar la volta i va mirar dins la bossa del
Midamarquetta.- No
no cal que truquis ja l'he trobat jo, era
a la bossa de la botiga. Mira que no mirar dins la bossa... algun dia
perdràs la memòria de veritat- digué
amb to
irònic.
Emma Cano 1r d'ESO A