Il·lustració de Tiago Hoisel
La família monster
Estava perplex. Impressionat. Sabia, per la meva novia, que la seva família era extravagant... Però no tant!
Primer, l´habitació; era la més estranya que havia vist mai. Sobre la taula, penjava un llum, on s´havia encamat... el gat! Que pel que semblava, volia llençar-se a la taula i devorar-ho tot. A la paret, penjava un quadre on sortia un soldat en actitud de disparar; i, i al costat... al costat estava penjada, com un trofeu de caça qualsevol... un cap humà!!! Ara bé, allò no era res comparat amb la família...
A la meva esquerra, seia el germà petit de la meva nòvia, un quatre ulls repel·lent que portava uns ullerots enormes, un vestit del segle IXX i un casc enorme amb una antena parabòlica. A sobre, em mirava de mala manera.
Al seu costat seia l´avi, un tipus vell, arrugat, que tenia una cara llarga i cada ull mirant cap a un costat diferent. Al costat de l´avi, seia la mare, encorbada, amb un pentinat estrany i dents tan grans com pales. Al final de la taula, davant meu, seia el pare, un home gran, robust, d´expressió enfadada i que va resultar que era militar. A la dreta del pare seia l´àvia, que tenia un somriure malvat al rostre i un no sé que malèfic. Al seu costat estava el gos, que robava la llimonada de la gerra. I per últim, al seu costat seia la persona més normal de l´habitació, la meva nòvia. Però ara que m´hi fixo, té unes dents enormes i una expressió estranya al rostre.
Potser hauria de buscar una altra nòvia...
Víctor Català 1r B