dilluns, 28 de novembre del 2011

El far del sud (1r B)

Sopa de Cabra ens presenta una història d'amor impossible en la seva famosa balada El far del Sud.
La proposta d'avui és la de trobar els verbs que hi falten.
Per escoltar-la de nou podeu tornar a mirar el videoclip i per comprovar la lletra podeu mirar-ho al google docs clicant AQUÍ.
                       I aprofiteu per començar a estudiar els vebs!
                                                        (Gràcies Aina)

diumenge, 27 de novembre del 2011

Llença't! (1r A)

El grup de rock Lax n' Busto amb els seu tema LLENÇA'T (2000), ja un clàssic en el panorama dels últims anys, ens conviden a somiar i a creure amb les possibilitats de cadascú. Que no hi ha pitjors presons que les que nosaltres ens construïm.


Per escoltar de nou la cançó cliqueu Aquí

(I·lustració d'Alessandro Gottadro)

dimecres, 23 de novembre del 2011

Descripció (1r B)

Il·lustració de Tiago Hoisel
La família monster
Estava perplex. Impressionat. Sabia, per la meva novia, que la seva família era extravagant... Però no tant!
Primer, l´habitació; era la més estranya que havia vist mai. Sobre la taula, penjava un llum, on s´havia encamat... el gat! Que pel que semblava, volia llençar-se a la taula i devorar-ho tot. A la paret, penjava un quadre on sortia un soldat en actitud de disparar; i, i al costat... al costat estava penjada, com un trofeu de caça qualsevol... un cap humà!!! Ara bé, allò no era res comparat amb la família...
A la meva esquerra, seia el germà petit de la meva nòvia, un quatre ulls repel·lent que portava uns ullerots enormes, un vestit del segle IXX i un casc enorme amb una antena parabòlica. A sobre, em mirava de mala manera.
Al seu costat seia l´avi, un tipus vell, arrugat, que tenia una cara llarga i cada ull mirant cap a un costat diferent. Al costat de l´avi, seia la mare, encorbada, amb un pentinat estrany i dents tan grans com pales. Al final de la taula, davant meu, seia el pare, un home gran, robust, d´expressió enfadada i que va resultar que era militar. A la dreta del pare seia l´àvia, que tenia un somriure malvat al rostre i un no sé que malèfic. Al seu costat estava el gos, que robava la llimonada de la gerra. I per últim, al seu costat seia la persona més normal de l´habitació, la meva nòvia. Però ara que m´hi fixo, té unes dents enormes i una expressió estranya al rostre.
Potser hauria de buscar una altra nòvia...
                                                            Víctor Català 1r B

dilluns, 21 de novembre del 2011

Què llegeixes?

Llegir ens fa més lliures, diu l'eslògan d'una campanya de foment de la lectura de la Generalitat de Catalunya.


I la pregunta aquest cop és la següent:
- Què estàs llegint actualment?

diumenge, 20 de novembre del 2011

dilluns, 7 de novembre del 2011

Breu: El nostre color



Aquesta és la qüestió: el color! Sempre em trien a mi, sempre juguen amb mi, sempre se'm enduen al parc... Jo sóc l'única, la gran i inconfusible pilota groga. Tinc la gran sort que ressalto davant de les altres, i per això, sempre m'agafen per jugar. Però això cansa. A la llarga no m'acaba d'agradar, per tant, la comunitat de la caixa de pilotes va decidir que allò no podia ser, l'explotació d'una mateixa pilota, periòdicament, havia d'acabar. Havíem de ser totes grogues! Així ressaltaríem totes alhora.
Vam decidir que, per ser grogues, ens havíem de pintar amb alguna cosa groga. Ens vam començar a tirar ous per sobre, creiem que el rovell ens pintaria però no ho va fer perquè un dia que plovia la pintura se'ns va escórrer. Vam provar una altra cosa: vam prendre molt el Sol, com que és groc, creiem que acabaríem com ell. Però no! En comptes d'això vam patir cremades tan fortes que un tros del nostre cos de plàstic es va desfer i vam quedar enganxifoses.
Un dia jo estava botant pel jardí i vaig veure dos pots de pintura que fèiem servir per pintar la tanca del jardí: un blau i un groc. Botant, botant vaig tirar el pot groc sobre la caixa de les pilotes. En menys d'un segon totes eren grogues.
Aquesta és la qüestió: el color! Sempre em trien a mi, sempre juguen amb mi, sempre se'm enduen al parc. La causa és que el meu color ressalta davant de les altres, ja que després de rebotar al pot de pintura groga vaig caure al pot de la blava, i ara sóc l'única i inconfusible pilota blava.

                                                       Quim Ferrer 1r B

Dictat tema dos

Benvolguts alumnes, penjo el dictat del tema dos. Recordo que cal preparar-lo a consciència ja que podreu obtenir un punt a l'examen. Cada errada ortogràfica restarà 0'1.
Per descarregar-lo cliqueu AQUÍ

Poseu en pràctica les estratègies de preparació que hem comentat a classe i que la sort us acompanyi (i el treball)

diumenge, 6 de novembre del 2011

dissabte, 5 de novembre del 2011

Practica: l'accentuació

Benvolguts alumnes, penjo unes activitats  per fer on line que espero que us ajudin a repassar les normes d'accentauació:
- Quaderns Virtuals
- È/É
- Ò/Ó.

Endavant!


I per si necessiteu revisar, penjo les normes d'accentauació