Camí de somni
La lluna ens obri al mar
el camí de la nit anònima
fent pinzellades de llum d'or
que es dibuixen a l'aigua.
La melodia marinera del silenci
acompanyat pel ritme de les tranquil·les ones
ens convida a dansar un ritual mil·lenari
que ens durà per la drecera oferida
a l'esfera de somni
que es perfila il·luminada al cel.
Allà acaronarem les estrelles.
Sebastià Sansó
Marina un poema molt bonic. I les imatges són espectaculars. Pau García
ResponEliminaSon molt boniques Marina. Les imatges.
ResponEliminaM'encanta aquest poema! És mollt maco i m'ha transmès molt.
ResponEliminaMònica 1ESO A
Les imatges són xulíssimes!! És increïble com juga amb la lluna.
ResponEliminaI el poema també m'ha encantat, tot i que no sé per què jo l'entenc millor llegint-lo del revés.
Irene
Del revés? Què vols dir de baix a dalt?
ResponEliminaMar
Sí... li trobo més lògica i significat si començo per "Allà acaronarem les estrelles", després " a l'esfera de somni que es perfila il·luminada al cel" ... com si fessis el camí de tornada, sortint del somni.
ResponEliminaIrene
És genial, i si parlem de les fotografies ja...
ResponEliminaSón molt originals!
Andrea de OLañeta Martinez.
Oh! quines imatges més boniques! Són molt originals! M'encanten!!!!!! Aquest blog és el millor de tota l'escolta!! :)
ResponEliminaLaiaOlivé