Breu: el diàleg

Imagina't que et trobes amb tu mateix d'aquí a vint anys.
Et proposo que escriguis un diàleg entre el tu del present i el tu del futur

A continuació us presento algunes mostres interessants:

Sofia 1 : present                       Sofia 2 : passat

1: Hola, perdona però t’assembles a mi...

2: hola, no perdona tu t’assembles a mi...

1: No,no, jo sóc la que ho ha dit primer i a més...

2: Què més dóna? Sembla que ets el jo del passat oi?

1: Sembla que sí, i tu el del futur...

2: Doncs no perdem més temps i explica’m a quina etapa de la teva vida estàs? Encara que suposo que estàs a la del “pavó”...

1: Seré així de gran? Doncs com he canviat... Ah! Si, ara tinc 13 anys i estic a 1r d’ESO i cap de nosaltres està a l’edat del "pavo"!

2: Per cert, com van les teves/meves amigues?

1: Aaah! Molt bé, totes estem amb el mateix rollo “tu m’has traït...” o “qui t’agrada?” o... en fi, amors i desamors. Però explica’m què els hi ha passat?

2: Doncs la Carla Di Pinto, està de directora d’oficina a Girona, ara té dues filles i s’ha casat amb el ros aquell de l’altre classe. El de 1r d’ESO A.

1: De veritat? Qualsevol ho diria... però explica’m més!

2: Doncs la Emma, ha acabat sent solista d’un grup i s’ha casat amb un noi que va conèixer a la universitat de Badalona. No té fills.

1: I la Mar?

2: AAAh! La Mar! Aquesta està a Las Vegas, portant l’hotel més luxós de tota la ciutat i s’acaba de casar amb un empresari d’allà i que està... buf!

1: segur que ets el jo del futur? Doncs com he canviat...

2: Sí si, com anava dient, la Judith aquella de Bèlgica, és va canviar el nom a Judith sense h, o sigui Judit. Encara està sola però s’ha fet intima de la mar. Ostres! Saps la Anna Nicola? La italiana? Està de profe al Grèvol fa bé, fa substitucions de Socials i tal... I t’aviso, jo o sigui tu, acabaràs substituint a la Marina Mallol, la profe de català te'n recordes?

1: Sé, es clar, és la meva profe! Però com és que seré jo?

2: Perquè ella es trencarà la cama esquiant i llavors estarà dos anys sense venir i és quan et trucaran a tu...

1: Vaja... una pregunta... segur que ets jo de gran? Es que t’ha sortit un gra al nas i... i tens l’esquena més encorbada... i...

2: NO CAL QUE EM DIGUIS ELS MEUS DEFECTES!

1: D'acord, d'acord... però jo tindré fills i marit?

2: Sí , tres fills: dos nens i una nena. Per cert el teu marit el coneixeràs quan estiguis a 3r d’ESO i ell estarà al Front Marítim fent 1r de Batxillerat però no et puc dir qui és..

1: Per què?? Sisplau! No em fastiguegis!

2: Adéu i recorda, no expliquis a ningú que m’has vist d'acord?

1: d’Acord, adéu...

                                                            Sofia Soto 1r B

Jo del present: Hola Laia.

Jo del futur: Home Laia, com va la vida?

Jo P: Doncs molt bé. I tu com portes els estudis?

Jo F: La veritat, és que, de moment bastant bé.

Jo P: Practiques algun esport?

Jo F: Bé... ara no...

Jo P: No, no pot ser. No et perdonaré mai que hagis deixat el tennis. Parla amb la meva mà, si vols, a no que ella tampoc s’ho mereix.

Jo F: No, no l’he deixat, però l’altre dia passejant el meu gos, vaig caure i em vaig fer un esquinç al braç, i fa uns dies que no el practico.

Jo P: Ostres no m’hi havia fixat en el teu braç.

Jo F: Ui, ui, ui, com va la vista. Com és que portes ulleres?

Jo P: Doncs perquè, perquè... no i veig gaire bé de lluny.

Jo F: A mi em passa el mateix, mira que és casualitat, eh!

Jo P: La veritat, és que si. Que estrany, que ens passi el mateix.

Jo F: Tòtil, més que tòtil, no veus que tu i jo som la mateixa persona però amb diferents edats. Jo tinc 33 anys menys 3 dies i tu en tens 13 menys 3 dies. Si fem una resta “equiliqüa” tinc 20 anys més que tu.

Jo P: Ostres, es veritat, no hi havia caigut.

Jo F: Bé deixem-nos de romanços i expliquem més coses.

Jo P: Deixem pensar... m’han comprat un mòbil nou...

Jo F: A si? I quin model és? Un Samsung Galaxy s, un iPhone, una Blackberry...

Jo P: No, no, era broma!

Jo F: Doncs deixat de bromes, que segurament no ens tornarem a veure mai més.

Jo P: A, llavors m’agradaria saber si per les casualitats de la vida em tocarà algun dia la loteria, o em donaran un premi Nobel com el de la pau, o...

Jo F: Bé això... la loteria et tocarà si aconsegueixes el número 2611 de l’any 2030,i sobre això del Premi Nobel de la pau o... tens un 0’000001 % de possibilitats de que te’l donin , però jo, personalment, ho arrodoniria a un 0 % de possibilitats.

Jo P: Vaja, jo que ja m’estava fent il·lusions!

Jo F: Bé doncs no m’agradaria tallar-te en mig de la conversa, però... se m’ha fet tard... i tinc metge, així que encantada de conèixer-te, i segueix els meus consells si et vols fer rica.

Jo F: Moltes gràcies, i avisa’m si he de saber alguna cosa que tu consideris rellevant. D’acord?

Jo P: Sí, sí, pots estar tranquil·la.

Jo F: Ah, per cert, no m’avisis a mitja nit, que tinc molta feina.

Jo P: Però que no dorms per la nit?

Jo F: És clar, no estaràs insinuant pas que creus que dormint no fas feina. Eh! Ja que per començar tancar els ulls cansa molt i somiar ja ni t’ho explico.

Jo P: No, no estic totalment d’acord amb tu. Dormir cansa molt. Indiscutiblement.

Jo F: Doncs si estem tots d’acord ja ens podem acomiadar.

Jo P: Adéu.

Jo F: Adéu.

                                                              Laia Ametller 1r ESO A