dijous, 16 d’octubre del 2014

La carta I

                                                                              12 octubre del 2014

ESTIMAT XUMET,

Abans que facis miques aquesta carta al veure que el l'he tornat a enviar sóc jo, però amb un nom fals, necessito que em donis per vuitena vegada l'oportunitat d'expressar els meus sentiments respecte el que et vaig fer.
Bé, no m’enrotllo perquè encara no tindràs paciència i cremaràs aquesta carta.
Amb aquesta carta el que pretenc és recordar-te tots els moments que vam passar junts. Fer-te recordar el primer dia que ens vam conèixer, quan jo tenia poc més d’una setmana de vida. I, si no recordo malament, va ser en una botiga Prenatal, on el rètol de la tenda era de color verd clar amb unes lletres majúscules de color vermellós. A dins, una dependenta em va acariciar dient-li als meus pares:
- Quin fill més bonic que teniu!
Tot seguit, ens van preguntar què és el que desitjàvem i sense pensar-ho dos cops vaig dir la meva primera paraula (ni papa, ni mama) Sinó PIPA! Els meus pares van riure i la dependenta ens va portar cap a un “Sant Grial de xumets. Vaig estar mirant tota l’àmplia variat de xucladors però em vaig enamorar a primera vista de tu.
Vam passar junts ni més ni menys que sis anys, dotze hores, dos minuts i 36 segons, i vaig aprendre a caminar amb tu, a enfilar-me a l’armari per agafar més llaminadures; però el que em va costar més va ser aprendre a parlar, ja que com sempre et portava a la boca, no se m’entenia gaire. Fins i tot encara recordo el teu meravellós sabor a goma i els minuts que et vaig dur a la meva boca (millor no els poso perquè m’ocuparien tota la fulla). I la pitjor decisió de la meva vida va ser quan els meu pares, a la sisena cavalcada de Reis, em van dir que et donés a un patge de Melcior, ja que deien que et portarien cap a un lloc millor. Jo vaig resistir i resistir, mantenint-te agafat amb les dents, però els astuts dels meus pares em van tapar el nas. Jo vaig aguantar fins posar-me lila, però al final no vaig poder més.
Ara tinc 80 anys i torno a dur bolquers i només trobo a faltar una cosa... A tu!
Estiguis o estiguis, sempre t’estimaré!!!
Atenta i carinyosament,
                                              M. Marco Gol                                                                                                                                                                                Marc Ferranti (1r ESO A)

17 comentaris:

  1. Que bonic!, aquesta carta es de real o inventada?

    Karelys Zhen (1er d'ESO A)

    ResponElimina
  2. Inventada, inventada. Jo ja vaig deixar el xumet als dos anys. ;-) Però té algunes coses reals com, per exemple, m'en recordo molt de la botiga Prenatal de Sabadell on vaig viure quan era petit...

    Marc Ferranti (1r ESO A)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja...! Aquesta botiga hi es al Diagonal mar!


      Karelys Zhen (1º d'ESO A)

      Elimina
    2. Es una historia que m´ha agradat bastant Marc Ferranti bon treball


      Paul Tixier 1r ESO A

      Elimina
  3. Marc és una història molt graciosa i a sobre és el que l'hi passa a gairabé tothom molt ben pensat



    Marc Álvarez 1r ESO A

    ResponElimina
  4. Es molt maco Marc m'agrada molt com el que has dit de ara tinc 80 anys .Alguna vegada t' has plantejat escriure un llibre.

    Laia Piqué 1r ESO A

    ResponElimina
  5. Jo quan era petit només en vaig dur un de xumet. Fins els 3 anys que se'm va trencar. No em van comprar un altre.
    No l'enyoro perquè no recordo moments amb ell. M'ha agradat molt la carta. Però no sento el mateix que tu.

    Joel Schneider 1r ESO A

    ResponElimina
  6. Jajajaj Marc espero que algun día et trobis amb el teu amor.

    Clara Laviós 1er d'Eso A

    ResponElimina
  7. molt bonica la história ma encantat segueix així creador jjajaj

    ResponElimina
  8. Marc es nota que se't dóna bé fer escrits i històries, segueix axí.

    Marcel Peña 1er ESO A

    ResponElimina
  9. Has tingut una gran idea!És historia divertida, graciosa i cadascú té la seva historia de com va deixar el seu xumet. Molt bona idea.

    Hilda Heras 1r ESO A

    ResponElimina
  10. És un text molt ben redactat i a més molt divertit, i la idea és molt bona.
    Et felicito

    Pol Benedicto

    ResponElimina
  11. Sembla que després de que la Marina digués que els que comenten s'emportaven un positiu, ara tothom comenta...

    Ho sembla, no dic que sigui veritat.


    Karelys Zhen (1er d'ESO A)

    ResponElimina
  12. Gràcies a tothom per aquests comentaris que m'animen a continuar escrivint !

    Marc Ferranti (1er. ESO A)

    ResponElimina
  13. Felicitats,m'ha recordat quan era petit :)

    Francesc Sànchez 1ESOB

    ResponElimina
  14. Molt bon text, ben redactat i divertit, espero que tornis a escriure una carta avia per poder-la llegir. Felicitats
    Àlex Balasch

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.