dimecres, 24 de juny del 2026

Què puc llegir aquest estiu?


 - XarxesInvisible Eloy Moreno.

- Like, blanc, Gemma Pasqual

- L'assassinat del professor de matemàtiques, Jordi Sierra io Fabra

La porta dels tres panys, Sónia Fernández Vidal

Mentida/ Veritat/ Por, Care Santos.

- Els diaris de la Carlota. Gemma Lienas

- El mur que ens separa, Dan Smith

- El llop, Sasa Stanisic

- Ghost, Jason Reynolds

- El corredor del laberint, James Dashner

- Percey Jackson, Rick Riordan

- Els Jocs de la fam, Susanne Collins (tota la saga)

- Cròniques de Nàrnia, C,S. Lewis

- Sota la mateixa estrella, John Green.


dilluns, 22 de juny del 2026

PROSES premiades per Sant Jordi 25-26

1r premi 1 ESO B  

Aquest text ha resultat ser el guanyador del Districte de Sant Martí de la categoria 1-2 ESO. Felicitats Bruna!                   

                                                 Capvespre

La sorra encara és tèbia sota les meves mans, i ressegueixo amb els ulls els plecs que s’hi formen per l’edat. El sol comença a fondre’s dins la mar, i el cel s’encén de colors que cap pinzell sabria repetir. La meva neta seu al meu costat, amb les cames primes mig enterrades a la sorra, dibuixant cercles amb el dit.

-Àvia…-em diu fluixet-, què és per tu la mort?

La seva pregunta arriba sense avisar. No m’esperava sentir-la, i em quedo un instant sense saber què dir.

Li agafo la mà petita i la deixo entre les meves.

-La mort, estimada meva, és com aquesta posta de sol.

-Però en les postes de sol, el sol sempre desapareix, com ara ho està fent!-diu arrufant el front.

-El sol, així com algú que es mor, no s’apaga, brilla en un altre lloc, en un que necessita aquesta llum més que nosaltres ara.

-Jo he après -li dic- que la mort no és l’enemic de la vida. És la seva germana. Caminen juntes des del primer dia que neixen. Saber que un dia marxarem fa que cada instant tingui sentit.

Ella calla, però li noto la tremolor en la veu.

-Em fa por no veure’t més -diu l’Olivia, i una llàgrima li rellisca galta avall.

Sense pensar-hi, la prenc entre les meves mans, i sento que a mi també m’embrolla una de l’ull. Rellisca galta avall ben calenta i em crema.

La seva por em commou profundament, i la veu em tremola mentre parlo.

-Escolta’m bé, Oli -murmuro-. Quan jo ja no hi sigui i tu no em puguis veure amb aquests ullets tan macos que tens, no voldrà dir que hagi marxat del tot. Seré en tot allò que t’he ensenyat sense que te n’adonis. En la manera com mires el mar, com rius, en cada gest que et fa única… Sempre seré dins teu, encara que no em puguis veure.

Abaixo la veu una mica més, perquè sàpiga que també vull que comprengui la vida tal com és

-Saps, Oli -li dic amb la veu trencada-, la vida mai et prepara per perdre algú estimat. Se’n va la gent que més estimem, sense avisar, i el dolor sembla massa gran de suportar. Però hem de ser fortes, i ho som, molt més del que ens podem imaginar. Hem de continuar estimant, abraçant, vivint…

Ella s’acosta més, recolzant el cap a la meva espatlla. Plorem en silenci, sense presses, només amb el tacte i la calidesa que se sent a l’estar juntes. El mar segueix davant nostre, constant i antic, recordant-nos que la vida segueix, que l’amor no s’acaba, que tot i que no sempre sigui així, a vegades, les llàgrimes només són la prova que estimem profundament.

-Però la mort és fosca, veritat? -pregunta sanglotant.

Nego amb el cap.

-La mort no és fosca, Oli. No és un lloc que espanti ni un forat que s’endugui tot. És un lloc on tot és calma i pau. On les coses que hem estimat continuen existint, però d’una manera diferent.

El sol ja toca l’aigua. El cel és vermell, daurat, violeta. Penso que he tingut una vida llarga, amb errors, alegries, pèrdues. I que tot i així no canviaria res.

-No l’has de témer -li dic amb veu suau-. El que sí que hem de témer és no viure. No abraçar. No dir t’estimo. No somiar. No passar per la vida sense viure-la intensament.

-Quan penso en la mort -afegeixo-, no penso en un final. Penso en un retorn. Tornar a ser part del vent, de l’aigua, de la terra que ens sosté.

El sol finalment s’amaga, però encara crema darrere l’horitzó, projectant una llum que resisteix a desaparèixer.

-Veus? -li xiuxiuejo-. No hi és, i tot i així encara el notem ben present.

Ella somriu una mica. No sé si la por ha marxat del tot, però sé que ha après a mirar-la sense tancar els ulls.

Ens quedem en silenci, assegudes a la sorra, mentre el dia s’acomiada sense tristesa. I jo, amb els meus vuitanta-dos anys, sento que, si algun dia he de marxar, ho faré com aquest sol: sabent que, en algun lloc del seu cor, continuaré sortint cada matí.

                                                                                                                                                                       Bruna Dosta 1 ESO B

1r premi 1 ESO A

                                   Una nova realitat

Em trobo tancada a la meva habitació intentant no sentir els crits que venen del menjador. No sé què més fer. Aquesta és la meva rutina i n’estic farta. No puc tenir una vida normal? Amb uns pares que s’estimin i una família idíl·lica?

POESIES premiades per Sant Jordi 25-26

1r premi 1 ESO A

Què voleu vós senyor?


Si voleu vós bona vida,

sense el mèrit de pencar,

vós haureu de ser inventor,

perquè això no s’ha inventat.


Si voleu vós l’amistat,

sense a coses renunciar,

vós haureu de fer un esforç,

de debò que us compensarà.


Si voleu vós pau mundial,

sense míssils haver de llençar,

vós haureu d’aguantar l’enorme pes,

de saber, que no serà una realitat.


Vivim en un punt de no retorn,

a on a vós, senyor, no el complaurà

ser conscient, que avui al món,

hi ha problemes de veritat.


Pol Pradas


1r premi 1 ESO B

Encara hi soc


Diuen que créixer,

és aprendre noms difícils,

hores exactes,

i deixar de preguntar “per què?”,

per no molestar.


Mentre el cel s’estén infinit,

sento com el món respira dins meu,

les estrelles murmuren coses petites,

que només el meu cor sap desxifrar.


Diuen que un dia,

deixaré de veure elefants dins de serps,

que només veuré números,

edats, calendaris,

i que el cor aprendrà a callar.


Però no vull oblidar la nena que soc,

que riu sense motiu,

que s’equivoca i no s’amaga,

que creu que estimar,

és una cosa simple,

i infinita alhora.


Vull recordar,

que la innocència no és ser petita,

sinó mirar el món,

com si fos la primera vegada

Que plorar no és debilitat,

sinó una manera de no fer-se de pedra.


Quan em faci gran,

-perquè sé que passarà-

vull portar dins la butxaca,

aquesta nena d’ara,

amb les seves pors petites,

i els seus somnis gegants.


Que em recordi,

que l’essencial és invisible als ulls,

Que les coses més boniques,

dijous, 18 de juny del 2026

dilluns, 15 de juny del 2026

Signs (o la dificultat per comunicar-nos)

 Signs és un curtmetratge que ens parla de Jason, un noi solitari, que viu una existència absolutament monòtona i gris fins que un dia apareix Stacey i ho canvia tot. Jason, però, té algunes dificultats per comunicar-se amb ella.



Gràcies Nia per donar-me a conèixer aquesta perla de 12 minuts)

Quines reflexions et suscita aquest curtmetratge?

Benvinguts/es a l'era book

 


I quin "book" us ha robat el cor, últimament?

El regal (o així funciona l'amor)

 Quan t’enamores d’algú, li regales la teva ànima. És un risc, però així funciona l’amor. I així ho explica el curtmetratge multipremiat The gift. L’ha dirigit l’animador xilè Julio Pot, de la productora Mini Studio.


Així funciona l'amor és el títol d'aquest curtmetratge.
Hi estaries d'acord?

ARGUMENTA-HO A COMENTARIS

divendres, 5 de juny del 2026

L' Enric Luzan ja ha arribat a Àsia_ la volta al món a peu

 

"Orrors hortográfiks"_ Tasca voluntària


La darrera tasca voluntària de curs consisteix en trobar algun o alguns "orrors hortogràfiks" en cartells publicitaris o comercials al carrer. Fotografia aquest horror i penja'l a clickedu. L'entrega de treballs està oberta del dia 8 al 18 de juny. Si tens més d'una fotografia, posa'ls en un documnt de text o presentació i penja'ls a Clickedu.


dimarts, 2 de juny del 2026

Docent per un dia_ Jocs i activitats ludiques

 1. Mario i Max 









Aquí teniu un videojoc sobre l'apostrofació amb deu preguntes. El joc consisteix en un patufet que vol matar al drac que va deixant anar als barrufets que et prenen vides i les preguntes sobre l'apostrofació. El patufet es mou amb les tecles WASD o les fletxetes baix a la dreta, en la batalla final has d'utilitzar les tecles z, x i les fletxes.


2. Blanca i Lucya
















Aquest joc és principalment per practicar la essa sorda i la essa sonora. Hi ha diferents preguntes a les quals has de respondre correctament. Algunes preguntes són fàcils i altres són més difícils, però res que no es pugui fer. El joc es pot jugar sol o es poden fer equips i qui ho digui primer i bé guanya. El joc representa que cada pregunta que encertes guanyes més punts i depèn dels punts que en tinguis podràs obrir el tresor o no, i si les encertes totes... descobriràs que dins hi ha... Hauràs d'encertar-les totes per saber que hi ha dins! I si vols repassar, aquest joc és ideal.

Tasques pels darrers dies




 ORTOGRAFIA
- Dictat 19 i 20 (abans del dia 15)
- Tasques ortografia (les esteu fent des de Setmana Santa)

GRAMÀTICA
- L'oració simple (abans del dia 19)
- Sintagma nominal (tasques voluntàries(abans del dia 19)

N'hi ha qui no n'ha fet cap en tot el curs!

COMPRENSIÓ LECTORA
- Tasques voluntàries de comprensió lectora (Podeu triar-les del nivell 2 i 3)
 (abans del dia 19)