dijous, 9 de desembre del 2010

Soroll blanc

Us convido a refelexionar sobre nosaltres mateixos a partir del curtmetratge Soroll blanc de Marius Si Pandele.
Quan una persona no s'accepta a si mateixa, per molts colors que es" pinti" al damunt seguirà sent la mateixa. Intentar adaptar-se als altres o passar desepercebut no és la solució. Penso que cada individu és únic, irrepetible i especial, i això és fantàstic!


Us atreviu a fer la vostra interpretació?

Endavant! Espero les vostres respostes a Comentaris

3 comentaris:

  1. Carla Grau

    Jo aquesta història la interpreto com si aquest home vulgués desparèixer del món que l'envolta, perquè té por del que ha fet o simplement dels seus defectes. Al veure que més gent ja s'havia amagat arrenca a còrrer com si tingués por. Sembla que tot el que l'envolta vol que dongui la cara i que no s'escapi del seu destí.

    Adeu, i bona sort a 1r d'ESO

    ResponElimina
  2. Hola!!!!!
    Jo interpreto la història com si l'home es pintès per desapareixer per que s'arrapanteix d'alguna cosa que a fet.
    Pero la natura li intenta dir (a la seva manera) que es imposible fins que al final sen adona que hi ha moltes persones com ell.


    Fèlix Hernàndez Molina...etc

    ResponElimina
  3. Hola!!!
    crec que es vol amagar de una cosa que ha fet malament i es dona compte de que és molt difícil amagar-se, despres veu que tothom també te un defecte.
    Soc un noi que comenca per "car" i acaba per "los"

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.