La carta

Si poguèssiu escriure qualsevol tipus de carta què escriurieu?
Imagineu que qualsevol carta és possible.
Imagineu que no existeix ni el temps, ni l'espai.
Potser us agradaria escriure-la a algú que encara no coneixeu, a algú del passat que potser ja no hi és.
Però alguns alumnes de 1rB han escollit escriure's a si mateixos.
Aquí en teniu algunes mostres

Hola Fèlix, sóc jo, o sigui tu.

Estic aquí a l’escola imaginant-me i pensant en tu a sigui jo. Jo, m’imagino un futur diferent, potser tu reps aquesta carta, no en paper, potser t’en recordes quant la vas escriure ara fa trenta anys, que per a mi és en aquest precís moment. M’agradaria saber més sobre mi, tinc dona? i fills? Sóc solter? De que treballo? Jo per a mi m’espero però ja que em tinc a l’abast m’agradaria saber-ho. Escriure aquest missatge, és complicat ja que el rebré d’aquí molts anys.
 Com és teu present i el meu futur? Tot va bé? Potser aquesta carta no la reps a la bústia, potser la trobaré entre la paperassa de casa meva. Potser la perds però seguiré recordant aquest moment ben viu. I la teva família, com està la meva família? No se que preguntar, ja que d’aquí relativament poc ja ho sabré. Prefereixo que el temps flueixi com li toca i tot el que hagi d’arribar arribi en el seu moment
.

                                                            Fèlix Hernández Molina.1rB  
 

Inconscient 7 de Febrer del 2011

Hola Agustí, sóc jo, el teu inconscient.L’ altre dia, et vaig sentir parlar de la vida.De la meva, la teva, la de la nostre família i la de tot el món.No t’entenia gaire; vaig entendre com si xiuxiueigesis, massa fluix, vaig sentir que deies que és molt dura.

Tens temors, mals, morts, naixements i finals, fins i tot bons sentiments, amor, felicitat, tranquilitat...

No vull posar-te trist, Agustí, perquè jo també m’hi posaria.

Vull que reflexionis , que li diguis als teus amics, amigues, professors i família, que reflexionin, que es preguntin a un mateix què és la vida, com hem arribat aquí i com ens n’anirem.

Llença aquesta pregunta a tothom que t’escolti i t’admiri.

Que et vagi bé la vida, i així m’anirà bé, a tu, a mi i a tots els coneguts que et puguin donar algun sentiment a la vida, a tots aquells que et dediquin el seu  temps i als que tu li dediquis el teu. I així la vida serà llarga i bona com la meva, el teu inconscient, la teva ànima.

 PD: Reflexiona sobre el que t’he dit, reflexiona...

                                                Agustín Zarraluqui Fernández 1rB