Anàvem caminant el meu gran amic i jo i de sobte en Pere
em va deixar amb la paraula a la boca quan em va confessar que havíem d’anar a
casa seva a dinar i no tenia preparat res. És que el pobre noi no sabia ni la A!
No en tenia ni idea de cuinar! Jo tenia molta gana i em vaig estirar els
cabells i em va fer sortir de polleguera. Potser n’estava fent un gra massa...
Tenia tant mal geni que li vaig fer pagar els plats
trencats i li vaig cantar les quaranta, però es clar, ell com sempre va fugir
d’estudi.
La seva mare, per sort, que és la que talla el bacallà a
la família, aquell dia va arribar abans de treballar i ens va preparar una
sorpresa ben bona!. Ella en un tres i no res, va preparar uns deliciosos
espaguetis, estaven BONÍSSIMS, estaven tan bons que ens va deixar amb la boca
oberta, és que hi té la mà trencada!
Així que vam acabar de dinar, en Pere i jo estàvem tips i
molt contents i vam decidir anar a cremar-nos les orelles tots dos. Tenim dos
dits de front i sabem que si volem aprovar hem d’estudiar. Vam estudiar tan que
en va sortir fum del cap; però som molt llestos i segur que ens en sortirem.
S’ha de treballar, perquè a la vida no son tot flors i violes!
En Pere tenia uns petits dubtes de matemàtiques i jo li
vaig donar un cop de mà, perquè és amic i company meu. Ella és una mica dur de
clepsa, jajaja...
Però no cal posar-se pedres al fetge, ja que tots dos vam
estudiar tant que... no us ho creureu, l’examen ens va sortir de 10!
Roger Cabot 1r A
- Ei! Què m’escoltes? Sembla que estigui parlant per les parets!
- Què? Ah sí, ho sento, estava a la Lluna de València...
- Bé, com anava dient, en Manolo està tocat de l’ala, comença a parlar pels descosits dient tonteries...
- Ja, és un cap de suro...
- L’altre dia em va dir que li agradava la Clara, però que ell no volia donar el primer pas..
- La Clara hauria de trencar el gel d’una vegada!
- Què et sembla, si li traiem les castanyes del foc?
- No sé, tu fes el que vulguis, si després et ve la Clara a estirar de les orelles... mala sort!
- Bé, anem a girar full!
- Sí, millor! Com t’ha anat l’examen?
- Molt bé! Estava per bufar i fer ampolles!
- Sí, suposo que sí, per..., vaja, aquest noi m’ha deixat amb la paraula a la boca i ha escampat boira!
Laia Olivé 1r B
És bonissim Laia, m'ha encantat.
ResponEliminaJúlia Filella
Et felicito Laia, m'ha agradat moltíssim, a més a més està molt bé que al ser un breu curt hagis pogut posar tantes frases fetes.
ResponEliminaMar Piedra, 1r B.
Laia, està molt bé.
ResponEliminaCrec que és molt original!
Emma .B
Laia, està molt bé! 13 frases fetes en un breu!
ResponEliminaCarla Di Pinto
M'agrada molt i a de més esta divertit.
ResponEliminaMentre feies l'escrit estaries exprenen-te el cervell.
Carolina Lleida
1r ESO B
Mare meva Laia segur que al fer aquest breu t'ha sortit fum del cap per poder pensar tantes frases fates. Es molt divertit i segur que si segueixes fent breus així potser pots arrivar a ser una gran escriptora.
ResponEliminaAlba Monferrer Blesa
1r ESO-A
Laia m'ha agradat molt el teu breu, ja què com diu la paraula es breu, però hi expresses moltes frases fetes, que són típiques i que la gent de la nostre edat no les fem servir molt quan parlem...
ResponEliminaBon text!
Xènia Alegre
2n d'ESO A
Laia m'ha agradat molt, moltes frases fetes, és mol original i està molt ben pensat!
ResponEliminaDic el mateix amb el breu del Roger, els dos són molt bons breus.
Xènia tens raó, nosaltres no fem servir molt...
Mònica 1ESO