Breu: el dolor

Estic anguniosa i amb molt de dolor, t’he vist patir i t’he vist morir. He sentit tant de dol que ningú em fa sentir bé i et necessito al meu costat, però no hi ets físicament; ets com l’aire i no com un ocell sortit del niu ...

-Ets aquí?

-Sí sóc al teu costat no et preocupis

-Saps que et necessito. Per què te'n vas anar?

-La vida és el cercle educatiu que ha creat la natura perquè aprenguem i sapiguem la importància de l´existència i mai ens donem per vençuts . Me'n he anat perquè la vida com a persona ha acabat i ara sóc en un altre lloc on no tinc cap preocupació; que veig als meus pares i puc conèixer a gent

-Però .... jo no et puc veure

-Si creus que hi sóc veuràs com aconseguiràs poder-me veure, si ho vols, pots

-Et trobo a faltar i sento dolor quan penso en tu.

-No n'has de sentir perquè has de saber que el món és ple de complicacions i reptes a superar ; i cada cop que et passi aquest tipus de coses no et pots posar així. Jo també trobo a faltar. Però crec que des de el cel us puc ajudar i acompanyar-vos a tot arreu.T’estimo

-I jo,  des de la teva mort no he tornat a ser la mateixa, he canviat tant! m’he fet gran i he madurat. Reso i desitjo que estiguis amb mi a cada instant i a cada cosa que faig, a cada baralla, a cada plor, a cada il·lusió, a cada somriure, a cada petó . Que et pugui sentir dins meu.

-Recorda, la vida és el camí que et porta a aprendre, a estimar, a sentir ... i sobretot a saber valorar cada instant d'aquest camí llarg o curt.

Saber és estimar. Saber és enyorar. Saber és voler. Saber és poder i no rendir-te mai.

No ploris estic amb tu encara que no em vegis, em pots sentir si hi confies. 

                                                               Mar Subirats 1r d'ESO A