Cançó
Mai sabré, somni d’amor,
l’antic dolor que t’amarga,
ni el secret amagatall
líric de la teva gràcia.
Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.
Si pujarà per la senda
fosca de la barrancada;
si davallarà dels núvols
enyoradissos de l’alba.
Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança
(...)
Bernat Artola
Aviat serà fosc.
Semblen més lentes
les hores, i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi a mi mateix.
Que poc espai
necessitem per viure i per comprendre!
Ara tot és senzill,
i en l'aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis
Semblen més lentes
les hores, i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi a mi mateix.
Que poc espai
necessitem per viure i per comprendre!
Ara tot és senzill,
i en l'aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis
Miquel Martí Pol
Matemàtica pura
A la suma de l'estima
cal restar-li
el buit que deixa l'absència
multiplicar després
per tres paraules adormides
i per la tendresa al quadrat
el resultat
... tu.
Xelo Llopis
Estimo la mirada
amb què mires,
les mans amb que acarones
la tristesa,
la veu amb que fas nèixer
primaveres
en el cim més hivern
del dolor.
El pas amb què camines
tots els dubtes.
I la flor sempre encesa
dels teus llavis.
Marc Granell
M'ha agradat molt el de matemàtica pura, sobretot el final.
ResponEliminaAdrià Allué
1r d'ESO A
El últim és el meu preferit, sense dubte.
ResponEliminaCarla Gironella
Benvolguda Marina , m'agraden molt aquests poemes , molt reflexius
ResponEliminaMarc Martínez 1 eso A