dimarts, 16 de febrer del 2016

Paraules d'amor....

Cançó

Mai sabré, somni d’amor,
l’antic dolor que t’amarga,
ni el secret amagatall
líric de la teva gràcia.

Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança.

Si pujarà per la senda
fosca de la barrancada;
si davallarà dels núvols
enyoradissos de l’alba.

Mai sabré, somni d’amor,
per on vindrà l’esperança
(...)

Bernat Artola


Aviat serà fosc.
 Semblen més lentes
les hores, i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi a mi mateix.
  Que poc espai
necessitem per viure i per comprendre!
Ara tot és senzill,
i en l'aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
  Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis

Miquel Martí Pol


Matemàtica pura

A la suma de l'estima
cal restar-li
el buit que deixa l'absència
multiplicar després
per tres paraules adormides
i per la tendresa al quadrat
el resultat
... tu.

Xelo Llopis

Estimo la mirada
amb què mires,
les mans amb que acarones
la tristesa,
la veu amb que fas nèixer
primaveres
en el cim més hivern
del dolor.

El pas amb què camines
tots els dubtes.

I la flor sempre encesa
dels teus llavis.

Marc Granell

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el de matemàtica pura, sobretot el final.
    Adrià Allué
    1r d'ESO A

    ResponElimina
  2. El últim és el meu preferit, sense dubte.

    Carla Gironella

    ResponElimina
  3. Benvolguda Marina , m'agraden molt aquests poemes , molt reflexius

    Marc Martínez 1 eso A

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.