La cançó de l'accentuació

Uns alumnes d'Andorra i els seus professors han fet un videoclip que ens pot ajudar a recordar les normes d'accentuació

Gràcies per compartir aquest recurs i felicitats per la iniciativa ;)



La lletra d'aquesta cançó inclou totes les normes d'accentuació del català, amb l'objectiu d'ajudar als oients a memoritzar-les de manera fàcil i amena. La melodia és del grup gironí Tom Hagan i la lletra de Ricard Humet (baixista de Tom Hagan) i Gemma Segura (filòloga catalana). El vídeo va ser creat pels alumnes de l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança d'Encamp (Andorra) el curs 2012-2013.

Link al web de Tom Hagan: http://tomhagan.bandcamp.com/

Lletra: 

Em faig un embolic quan he d’accentuar
no sé si cap aquí o cap allà.
Però per començar, hauré de tenir clar
a quina síl·laba ha d’anar.

La tònica és on recau la intensitat de la veu 
Les àtones es pronuncien amb intensitat menor.

Si una paraula només té una síl·laba i prou
un monosíl·lab serà.
Mai no l’accentuarem si no és per diferenciar-lo
d’un altre mot igual. / Accent ... diacrític!

A part dels monosíl·labs trobem els polisíl·labs
amb els quals hem d’estar més atents.
La tònica serà la que ho decidirà
ens dirà on posem els accents.

Les normes d’accentuació permeten fer-ho millor
ara sabré la manera de poder diferenciar:

A les agudes hi haurà la tònica al final,
en última posició.
Hi ha dotze terminacions i quan acaben així
sempre s’han d’accentuar:
à, è, í, ò, ú, às, ès
ís, òs, ús, èn, ín.
Demà, també, aquí, això, algú, estàs, espès,
pastís, pastós, confús, sorprèn, Berlín.

Però he de tenir present que si és diftong decreixent
no accentuaré. Com: esprai, servei, cofoi, babau, dinou.
No, no, no, no, no accentuaré.

Les planes van diferent, el cop fort el trobaré en
penúltima posició.
Les accentuaré si no acaben en cap de
les dotze terminacions.
També les accentuaré quan acabin en
diftong decreixent.
Sempre accentuaré les esdrúixoles en
antepenúltima posició

Ja sé accentuar!