dimecres, 7 d’octubre del 2026

SIGNS- O la dificultat per comunicar-se

  Signs és un curtmetratge que ens parla de Jason, un noi solitari, que viu una existència absolutament monòtona i gris fins que un dia apareix Stacey i ho canvia tot. Jason, però, té algunes dificultats per comunicar-se amb ella.



Gràcies Nia per donar-me a conèixer aquesta perla de 12 minuts)

Quines reflexions treus després de veure aquest curtmetratge?
Una reflexió és una comentari on expliquis què t'ha semblat el vídeo, què creus que li passa al protagonista, quines emocions has sentit al veure el curt i, en general, tot allò que consideris oportú de comentar.

(POTS CONTESTAR A COMENTARIS. POSA ATENCIÓ A L'ORTOGRAFIA, PUNTUACIÓ I CLAREDAT DEL TEU TEXT. ENTRE 70 i 90 PARAULES)

51 comentaris:

  1. Doncs ha sigut un vídeo on el protagonista és un noi, i aquest noi té un problema, que no té amics i està trist. Al principi estava en una taula amb més gent i la gent es riu i ell doncs està trist perquè no té amb cap persona per parlar. Al dia següent el noi va a treballar i coneix a una noia com que li escrivia papers i reien molt perquè dibuixaven Cares raras i tot. Llavors al dia següent van quedar pel de matí i el noi anava tard i es va canviar molt ràpid. El final va ser una mica estrany i allà es va acabar el vídeo.

    I el personatge principal és el ( Jason )
    Héctor Sánchez

    ResponElimina
  2. Jo crec que el protagonista al principi se sent trist, perquè s’ha mudat a la ciutat crec que perquè abans hi vivia en un poble on no hi havia quasi treball i es muda a la ciutat ell tot sol. També em donava pena que al principi el Jason no tenia amics i tenia una vida molt avorrida. Fins que un dia per la finestra coneix a la Stacey, jo crec que allà ell estava molt content perquè es van fer amics a distància i a sobre jo crec que ells s’agradaven. Al final jo crec que si la història hagués continuat una mica s'aguesin fet un petó.

    Luis Herrero

    ResponElimina
  3. Reflexió

    A veure jo crec que és una història molt bonica perquè és un noi que no té molts amics jo crec que cap i que sempre fa el mateix i pel meu punt de vista no crec que li agradi molt fer el que fa i fer-ho cada dia perque es molt cansat.
    En canvi la noia , la Stacey que crec que és la seva única amiga o la única que es veu al curtmetratge ja que es la unica que la parla o més ben dit escriu.
    Be la meva opinió es que es una historia molt bonica i que al principi m’ha semblat una mica bastant avorrida , la historia pero a la que he començat a veure m’a anat agradat més .
    Claudia Cepero

    ResponElimina
  4. La meva opinió és que el passa al vídeo és que el protagonista se sent sol, sempre veu a gent junta i ell continua sol, fins a un dia que arriba la Stacy. Ell i la Stacy es fan amics i passen tot el dia ensenyant-se notes, el Jason fa una nota per demanar-li a la Stacy de conèixer-se, però no s’atreveix a ensenyarse-la. Per fi el Jason agafa confiança, però la Stacy ja no està, o això hi pensava el Jason. Un dia el Jason s’adona del fet que la Stacy està unes plantes més amunt i s’atreveix d’ensenyar-li la nota, per fi el Jason i la Stacy es coneixen.

    Nico Agell

    ResponElimina
  5. Aquest vídeo em sembla molt simbòlic per què al principi, en Jason (El personatge principal) no té amics ni ningú amb qui parlar. Fins i tot després de treballar els seus companyes es van rient d'ell i ell no pot parlar amb ningú i es sent molt sol. Es posa una gravació de quan van anar-se'n el sues pares (possiblement) i està trist. Mentre treballa coneix a una noia per la finestra i es parlen en cartells fins que un dia la pugen de nivell i ell li pregunta de conèixer-se.

    Arnau Tarradó

    ResponElimina
  6. Doncs el vídeo tracta d’un home (en Jason) que és vergonyós, i que se sent sol. Al treball tothom parla en grup i ell es queda sol.
    Un dia, assegut en un banc, veu a una dona (la Stacey) passar al costat seu, i se la va quedar mirant. Després descobreix que ella treballa molt a prop seu i es comencen a ensenyar notes per la finestra, fins que té vergonya a ensenyar-li la nota de conèixer-se. Al final es reuneixen els dos al carrer i acaba el vídeo.
    Voldria que hi hagués una segona part, així sabrem el que passa amb la nova parella, si viuen junts o si la parella no acaba bé.

    Toni Carol

    ResponElimina
  7. Signs

    Jo crec que és una història entre trista y una mica sorprenent sobretot al final.
    Al principi es veu una historia bastant aburrida, ja que el noi (el Jason) estava trist, desanimat i sense ganes de fer res, pero a mida que va avançant la història, el Jason coneix a la Stacy i es torna cada vegada una mica més alegre, fins que arriba un moment en el que en Jason, es pensa que no tornarà a veure mai a la Stacy així que torna a estar trist un altre vegada.
    Al dia següent li molesta una llum que estava fent la Stacy i se li dibuixa un somriure a la cara fins que es decideixen conèixer i la noia li ensenya un cartell que diu “hi” i un cor.

    Martina Cepeda

    ResponElimina
  8. La meva opinió sobre aquest vídeo és que el protagonista era trist i solitari, no li agrada la seva feina, no tenia vida social ni personal, sempre s'avorria al treball i no socialitzava amb ningú. Fins que va arribar la Stacy amb els seus cabells negres ondulats i perfectes, en el primer moment que es van veure van començar a parlar amb notetes, amb missatges amables i bromes gracioses. Des d'aquest moment el Jason volia conèixer-la en persona i parlar amb ella cara a cara. Quan era el millor dia pel Janson per poder estar una estona parlant amb la Stacy. Quan el Jason va arribar a la seva oficina, va mirar al despatx de la Stacy, ella no era el despatx. Quan va començar a treballar trista, va notar una resplendor que es dirigia directament a la seva cara, quan va mirar cap a dalt es va trobar a la Stacy apuntant-lo amb un mirall fent una resplendor directa a la seva cara, per cridar la seva atenció. Ella li va dir al Jason que la havien promogut. Ells es va posar supercontent al saber que encara tenia l'oportunitat  es va cansar d'ocultar els seus sentiments.

    Després de tot aquest temps es va proposar a quedar per veure'ns cara a cara.

    Lucía Sancho

    ResponElimina
  9. Em va semblar tendre veure la vida del protagonista canviar lentament en conèixer la noia, passant les bones estones, cadascun recolzant-se a l'un a l'altre. Hi va haver un moment que la noia no hi era, cosa que va fer que Jason es desil·lusionés i començarà en ser el mateix d'abans, però finalment Jason ho va veure, només estava més amunt. Jason es va posar més content, ensenyant notes fins que van arribar al tema de conèixer-los. Se'n van anar, al carrer, es van mirar als ulls i ara eren lliures per estar junts per un moment. La història és bonica, diria que pot passar i molt perquè hi ha persones cansades fins que vaig passar alguna cosa, com una persona alegrar el dia i canviar. Això va passar amb Jason, era solitari, una mica trist fins a veure Stacy.

    Paula López.

    ResponElimina
  10. A mi m’ha agradat molt aquest curtmetratge perquè va sobre donar noves oportunitats, conèixer coses noves, i noves experiències també. La història va sobre un noi que és sent sol, o sigui que comença molt trista, no posa atenció a la feina i quan tots riuen ell no sent el mateix. Fins que arriba una noia que treballava allà que es diu Stacey comencen a parlar a través de notes i al final en Jason li proposa quedar un dia. Com el final és obert, per mi quan estaven al semàfor s’haurien d'haver fet un petó i quedarien de dilluns a diumenges cada dia. I viurien la resta de la seva vida feliç i junts. Sobre reflexions a treure, jo crec que a la gent s’ha de donar noves oportunitats sense conèixer el seu passat o el seu físic… Quan el Jason agafa confiança per demanar-li, veu que la Stacy ja no és al lloc de sempre i després veu que és amunt. Al veure el vídeo m’he sentit una mica trista pel Jason (el personatge principal) però després contenta perquè troba una persona, la Stacey que fa feliç i tenir dies millors amb un somriure a la cara.

    Martina Córdoba Pinto

    ResponElimina
  11. La història m’ha semblat divertida, amorosa i m’ha mantingut l’interès sempre. Sobre els personatges… M’encanta el sentit de l’humor de la Stacy i el seu somriure. Al principi Jayson em semblava un noi molt avorrit i serio, però quan anava avançant el vídeo compartia molt els seus sentiments.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ets? Una tasca sense nom no es pot avaluar.
      Gràcies

      Elimina
    2. A mi m'ha agradat molt perquè...

      El Jason és una persona que és una mica vergonyós, i per això li costa una mica parlar amb les persones o fer contacte, com que li costava no tenia amics o amigues i tenia una vida normal que sempre repeteix el mateix, però un dia coneix a una nena que es diu Stacey que treballa com el Jason. Es fan amics només parlant amb papers i després es fan molt amics.

      I així el Jason ja no té una vida normal i trista.

      Aybuke Huma

      Elimina
  12. A mi m’ha agradat molt aquest curtmetratge es un història molt interessant ja que el Jason es un noi amb una vida molt trista i solitaria i fins i tot tenia pena d’ell, però al final, de la manera més inesperant fa una amiga. Es fan super amics i això m’agrada molt, el que no em va agradar tant es que es parlaven en papers i no es coneixen fins el final del video. A part em deixa amb molta intriga el final ja que no mostra com comencen a parlar entre ells i parlen de coses més importants de la vida i el dia a dia.

    Leonardo Esteban Bahadian

    ResponElimina
  13. El protagonista el Jonson viu una vida avorrida, per mi la música acompanya el curtmetratge des del principi fins al final.  La noia Estasy és divertida i es parla amb en Jonson per cartells, cosa que em fa gràcia. La història és divertida i el final obert em donen dues possibles opcions.

    Número una - que tots dos acaben atropellats perquè com eren en mig del carrer i no es movien podria ser lògic.

    Número dos- que comencen una història d'amor molt romàntica el típic de es cassen tenen fills i viuen agafats de la mà fins als vuitanta.

    Greta

    I sí m'agradaria la segona part.


    ResponElimina
  14. A mi m’ha agradat molt aquest curtmetratge és una història molt interessant, ja que el Jason és un noi amb una vida molt trista i solitària i fins i tot tenia pena d’ell, però al final, de la manera més inesperada fa una amiga. Es fan superamics i això m’agrada molt, el que no em va agradar tant és que es parlaven en papers i no es coneixen fins al final del vídeo. A part em deixa amb molta intriga el final, ja que no mostra com comencen a parlar entre ells i parlen de coses més importants de la vida i el dia a dia.

    Leonardo Esteban Bahadian

    ResponElimina
  15. Jo crec que el protagonista no tenia amics i es posa trist perquè no podia parlar amb ningú amb tranquil·litat, una hipótesis podria ser que el Jason es va quedar sense amics per què els seus amics se'n van anar a viure a un altre lloc. Això fins que un dia el Jason es va despertar i va poder fer una amiga la Stacey, jo crec que en aquell moment el Jason no sabia que estava passant i es va sorprendre molt. Per a mi l'única cosa estranya va ser que es parlaven amb cartells des de molta distància, mages agradat més si no es parlarà amb cartells.




    Youssef Din Assaghir

    ResponElimina
  16. Aquest curtmetratge m’ha agradat molt perquè jo crec que ningú tindria que està sol per que està sol sense ningú no agrada, aquesta història va de que en Jason es un noi que viu a la ciutat sol i sempre fa la mateixa rutina, s’aixeca, es vesteix, va amb el bus i treballa, ell sempre que veu una noia s’iluciona pero després quan veu que la noia no va cap a ell es desilusiona, un dia d'aquest decideix mirar per la finestra i es troba, un pisos més abaix, una noia que treballa el se la queda miran i la noia es dona conta, treu un paper i escriu com es diu, Stacey, des de aquell dia està parlant amb paperets tota l’estona fins i tot jugan al tres en ralla en una reunió i es cau de la cadira, però un dia en Jason escriu una nota que i posa que si es volen conèixer, però no s’atreveix i quan s’ho estan pensan ella se'n va, amb el que sembla el seu cap, al dia seguent el Jason practica per dir-lo però quan ensenyia el paper no hi ha ningu, el dia seguent torna a estar sol i trist i quan estava treballan una llum l’ilumina i ell molestat mira cap d’on ve i es troba la Stacey, que l’havien pujat de loc al treball, ell tot ilusionat treu el cartell, la Stacey li diu que si, ell vaixa corrents i estroba amb ella al carrer i per fi es coneixen. M'agradaria que agues acabat amb ell i ella a un bar prenen alguna cosa mentre parlen. Mentre el veia me sentit emocionat i feliç de que el Jason pogues trobar a algú.



    Bruno Jerez

    ResponElimina
  17. A mi m'ha agradat molt aquest curtmetratge, perquè el Jàson té una vida poc social i sempre li fa mandra tot, però quan coneix a la Stacey que és una noia molt graciosa i social, li canvia la vida sempre té ganes d'anar a treballar per veure a la Stacey i això m'ha fet una sensació molt bona perquè m'estic llegint un llibre que diu que les relacions són el que més t'afecta a la vida i amb aquest vídeo es pot demostrar.

    A mi aquest curtmetratge al principi he sentit una mica de tristesa pel Jàson, perquè no té amics i s'ha separat de la família per treballar, però després al final m'he sentit feliç perquè ja ha fet una amiga i qui sap potser s'acaben fent nòvios.

    En resum, per a mi és un curtmetratge molt bonic de veure.



    Noah Zardoya Resina

    ResponElimina
  18. Jo crec que el Jason se sentia molt sol a tots llocs on anava perque la gent l'ignorava, feien com si no existés.
    Quan es va trobar amb la Stace a la finestra de la oficina la vida li va canviar. Cada dia anava més content a treballar ja que s'escrivien cartells amb la Stace. Fins que un dia la van cambiar de despatx, ell, el Jason es pensava que se n'havia anat. Al dia seguent es van trobar però la Stace estava en un altre despatx, van quedar i allà es van conèixer en persona.

    M'ha semblat una historia molt conmovedora.

    Lola Pérez

    ResponElimina
  19. A mi aquest curtumetratge m´ha semblat molt interesant i bonic perquè no a totes les persones els hi es molt fàcil comunicar-se amb les altres persones aleshores a mi m´agradat com s´han anat expressant amb els papers, perquè sempre el Jason estava sol i com li va canviar la vida quan va conèixer a la Stacey i la part que més em va fer gracia va ser quan la Stacey i el Jason estaven comunicant-se amb els papers fent el tres en ratlla i el Jason en mig d´una reunió es cau.Per concluir el curtumetratge m´ha emocionat perquè totes les persones tenen oportunitats per ser elles mateixes i expressant-se ells mateixos amb els seus sentiments y també tenir l´oportunitat de conèixer més gent.


    M´ha emocionat molt la història.


    Valeria Rosich Ruiz
    M´´ha emocionat molt.

    ResponElimina
  20. A mi m’ha agradat aquest curtmetratge perquè explica com canvia la vida del Jason. Passa de tenir una vida solitaria i trista a tenir una molt més alegre i divertida per haver conegut a la Stacey. El que he sentit veient aquest curtmetratge a sigut tristesa per la soledat del Jason, però també felicitat perquè va canviar la seva actitud després de conèixer a la Stacey, anant cada dia més animat a la feina fins que es van conèixer en persona.

    Thaís Muñoz

    ResponElimina
  21. Aquest curtmetratge m’ha semblat molt interessant. A primera vista, semblava com si tingués alguna discapacitat intel·lectual, mut, sord, però a mesura que passava el temps, anava entenent-ho més. Jo crec que el resum del curtmetratge no és cert, no tracta d’un noi que està molt trist i després coneix una noia... Jo crec que resumit seria: un noi que coneix a una noia, però no sap com expressar les emocions. Bàsicament, la noia apareix més al principi.

    Quan la noia “desapareixia”, em va fer molta pena. I quan s'abracen, va ser molt dolç i tendre.

    Mar.

    ResponElimina
  22. Mai he vist cap curtmetratge semblant a aquest i m'ha semblat molt interesant perquè tu veies com la história anava devolupant-se molt rapidament.
    també era interesant veure com poc a poc ell i una noia anomenada stacey començen a parlar , però no com t'ho imaginaries sino que es comunicaven de edifici a edifici per una petita finestra i amb cartells , despres de coneixer a la seva nova "amiga" tenia mes ganes de anar al treball , no com abans que com que no conexia a ningú no estava gens motivat , el nostre protagonista com que no tenia familia ella era la unica persona amb que tenia una relació llavors va prendre la desició de parlar en persona. Justament el dia que anava a fer-ho va desapareixer del lloc on era i es va creure que havia marxat , ara tota la confiança que havia guanyat la va perdre en uns minuts , tornava a ser el noi sense amics.
    Dos dies desprès la Stacey va apareixer però una planta més amunt i ràpidament quan la va veure va treure un cartell dient Vols quedar i ella finalment li va contestar dient que si.
    Quan va acabar la jornada el nostre protagonista va anar a la porta de sortida de on treballa la Stacey i allà finalment la va trobar i van acabar abraçant-se.

    Dalmau Anguita

    ResponElimina
  23. A mi m'ha agradat aquest curtmetratge, perquè al principi el protagonista (Jason) estava sol, llavors un dia treballant, va veure una noia, li va agradar, i van començar a comunicar-se. Des d'aquell dia, Jason ja s'ho passava millor treballant, i escrivint cartells a cadascun s'ho passaven bé.

    Un dia, en Jason va decidir proposar-li quedar algun dia, però no sabia com fer-ho. Va estar practicant un dia, i va decidir que demà ja ho farà. Però quan l'endemà va arribar al treball, la noia ja no estava, i estava una altra senyora. El Jason es va posar trist, ja que les seves esperances van caure. Ja no tenia amics, i estava més trist que mai. Però un dia treballant, va veure la mateixa noia un altra vegada, dient que li van pujar. Llavors, Jason, li va ensenyar el cartell dient si volia quedar, i ella va dir que sí. Jason en veure la resposta, va baixar corrents, es van trobar al carrer, i es van quedar mirant-los entre ells, com que després de tant de temps comunicant-se amb cartells, per fi ja es van veure en persona.

    Sofia Pons

    ResponElimina
  24. Jo penso que comença molt trista, però ho fan perquè la gent es pensi que acabarà bé, ja que es fan il·lusions, i al final et passa tot el contrari. Que es passin paper entre finestres o que hagi caigut per jugar al tres amb ratlla amb ell. Ell sempre pensa en ella i ella fa el mateix. En un resum, ell tenia tots els dies iguals un dilluns era igual que un divendres. Un dia es troba a una noia la Stacey, ella treballa a la mateixa empresa que ell. Van començar a parlar a través de cartells. Un dia ell va escriure si ella volia quedar, però no va tenir el valor per ensenyar-li. Mentre s'ho pensava la noia va desaparèixer. Als següents dies va tornar i li va dir que la havien pujat de nivell. Després de parlar van quedar que anaven a quedar per celebrar-lo.

    Olívia Delgado

    ResponElimina
  25. A mi m’ha agradat aquest cronometratge, jo faig teatre i m’agrada molt actuar l’amor.
    Jo pel que he entès és: En Jason es un home que viu sol i que troba a faltar estar i viure amb altres persones, està molt sol. Un dia quan està treballant veu una dona treballant en una altre sala i s'enamora d’ella decop comencen a comunicarse entre ells amb pares perquè no s'escolten.Ella es diu Stacy i un dia ella desapareix i el Jason s’amarga i un dia li arriba u foc de llum a cap i li molesta mir cap a dalt i veu a la Stacy i li diu que ascendeixen
    i diuen que quedarien després es veuen en mig del carrer i diuen que s'estimen un al altre.
    Però no m'ha agradat la música.
    Anne-Marie Jacobs

    ResponElimina
  26. La meva opinió és que aquest vídeo al principi no és gaire interessant i molt repetitiu però després dona un canvi, a poc a poc es va fent interessant fins que t’enganxes i vols saber com acaba. La història tracta sobre un senyor molt trist que s’ha mudat a la ciutat i no té gaires amics però a l'oficina que treballa un dia es troba una noia. Al principi es miren dissimuladament però després es comencen a parlar amb cartells. Després d’un temps parlant-li pregunta el noi a la noia, que es diu Stacey, si vol coneixe’l i surten tots dos al carrer. Al final en lloc de parlar amb la veu parlen per cartells encara que estiguin un davant de l'altre.
    Un possible final crec que podria ser que la noia és muda i no pot parlar però això no impedeix que s’estimin mútuament.

    Crec que aquest text vol donar la idea que encara que estiguis envoltat de gent pots sentir té sol.

    Biel Pallardó

    ResponElimina
  27. A mi m’han success les reflexions de que:
    Em de viure la vida amb molta gent arreu nostre perque sino la nostre vida serà com la d'aquest pobre home, sola, trista, cansada, en busca de algú…
    Perquè en el video, quan no té a ningú, era com no vull la meva vida que sigui, sola, trista, cansada, en busca de algú… Quan troba a aquella dona, la seva vida, millora molt, no està sol, no està trist, no està cansat, no busca a ningú… Després es van parlant i cada dia el estat de anim, de l’home, millora.
    Un dia es diuen de trobar en el carrer i es coneixen, llavorens, el estat de anim de l’home millora tot el que tenia que millorar.
    Pensant-ho més profundament, crec que le que vol dir el video, es que les persones que viuen soles no els li va bé la vida perquè estan tan tan tristes que no es poden concentrar, ni en el treball, ni a casa seva.
    Quan tens a gent amb tu la vida és més agradable.
    És més fàcil concentrarse en les coses com, treball, a casa teva…
    També està bé que li agrada una dona així es podrà alliberar de la seva miseria de la tristesa i soledad. Aquest home no entén el sentit d’humor de la gent llavorens, com la noia té el mateix sentit d’humor que la gent de el seu lloc de treball ho pot desenvolupar.
    AL final la meva reflexió, resumida, és que és molt millor tenir molta gent arreu teu que ningú perquè si estàs sol i trist et costara molt molt molt més treballar i socializar que si estàs envoltat de gent siguin amics, com família, com parella, com fills… Socializar es molt important.

    Éric Paiva

    ResponElimina
  28. Aquest vídeo, m'ha agradat molt, ja que ha passat de què el Jason estava sol a haver trobat l'amor amb l'Estacey.

    Al principi, en Jason, estava completament sol i no tenia amics. Però un dia va aparèixer una noia nova asseguda prop seu encara que hi havia un vidre que els separava, aquesta va ser una de les meves parts preferides, ja que a partir d'aquell moment va començar la seva amistad.

    Marina

    ResponElimina
  29. La meva opiniò sobre aquest curtmetratge és que al principi, el Jason portava una vida molt triste i repetitiva.
    Tots el dies el mateix, els seus companys es reien de bromes que ell no entenia...Fins que un dia coneix a la Staycey, una noia que li parla per notes fent bromes de forma divertida. L'estat d'ànim del Jason de cop millora molt i ara si que tenia ganes d'anar a treballar per parlar amb ella. Un dia el Jason volia preguntar-li a la Staycey si volia que es coneixexin a la vida real. Després de molts nervis i no veure-la en tot el dia es va posar trist...però al final només l'havien ascendit de lloc de treball i finalment es van trobar a la vida real. És una història molt bonica.

    ResponElimina
  30. La primera sensació que he tingut, és que el Jason em feia molta pena perquè sempre estava sol i ell volia fer amics i amigues, però ningú li feia cas i semblava que no li agrades la seva feina.

    Cada persona ha de viure la seva vida al màxim i no està sol, perquè si no tens una vida avorrida i cada dia es repeteix.

    Crec que quan comença a comunicar-se amb la Stacey, la seva vida millora: és més feliç i té més ganes d'anar a treballar.

    Si estàs amb una persona amb qui tens coses en comú, el teu estat d'ànim millora molt i en aquest cas el Jason té més ganes de fer les coses.

    La meva reflexió final: que és millor tenir persones al teu voltant, perquè la teva vida no sigui tan gris i avorrida perquè si no et costarà socialitzar, relacionar-te i està motivat.

    Berta Valls

    ResponElimina
  31. La meva opinió en què aquest vídeo hi ha un protagonista (Jason) que va al treball 

    i, tothom comença a fer grups per treballar i ell sempre es queda sol en tot i no tenia amics 

    i jo crec la vida és més fàcil amb amics a la nostra vida i tot més felicitat.

    I doncs passen els dies i dies fins que ve una noia (Stacey) molt agradable i sobretot molt bona persona, doncs l'home no sap que és l'amor de la seva vida i ella tampoc.

    Com estaven al mateix treball però a diferents oficines, i doncs van començar a parlar des de la distància (amb cartells).

    Dia a dia esta ben feliços els dos doncs com so passaven, per ells era més feliç el treball

    Cada dia l'home es despertava amb més alegria de conèixer-la de veritat no des de la distància i només mirant-sa.

    I va passar l'home tota la nit en s dir-li QUE LA VOL CONEIXIA, i va pensar a dir-li i va arribar el dia li anava a dir, però va arribar un home de cop i volta va marxar la dona.

    Al dia següent u va tornar a intentar i va dir la noia que sí!

    Van quedar al semàfor va arribar, amb un cel tot plujós, l'home va creuar el semàfor i se'n van trobar.

    La meva opinió d’aquest vídeo que ens diu de què podem trobar a una persona que no t’agradi i sigui-la persona de la teva vida, i jo que dic que hem d’acceptar a qualsevol persona per què per ell seria molt més feliç amb amics.




    Eric Rodilla

    ResponElimina
  32. El curtmetratge m’ha semblat bastant bonic perquè al principi et feia veure que el protagonista (Jason) es sent molt sol però un dia al treball coneix una noia (stacey) que li va ensenyant cartells desde la distancia i el Jason es posa molt content desde que coneix a la Stacey. Després de molts dies parlant a través de cartells el Jason li pregunta si es volen conèixer millor i la Stacey diu que si i acaba tot be.


    Lombardi Leonardo

    ResponElimina
  33. A mi m’ha agradat aquest curtmetratge perquè explica com pot canviar la vida només coneixent a una nova persona a la teva vida. En cas del Jason, és un home que viu sol, i per ell cada dia és igual, però després de conèixer a la Stacey, va tenir interès a anar al treball a només veure-la i parlar amb ella. Quan veia el curtmetratge les emocions canviaven de cop i volta, a començar a veure sentia tristesa pel noi, a la meitat de vídeo em sentia il·lusionada que el noi ja no estava sol, i al final quan pensava que la noia s'ha anat per sempre resulta que només ha canviat de lloc, i clar molt contenta quan es van veure al carrer.

    Kulba, Anna

    ResponElimina
  34. Aquest cutmetratge parla de la sensació que té aquest noi en despertar-se a la mateixa hora, als mateixos minuts, mateixos segons, i la seva primera reacció que té al despertar-se és una sensació de desesper ament.
    La seva forma de vestir és fred de manera que transmet tristesa, el mateix esmorzar cada dia, sense ningú amb qui parlar cara a cara, el mateix autobús que comença a la mateixa hora i acaba a la mateixa hora.
    Les mateixes escales mecàniques de sempre, però amb alguna cosa diferent alguna cosa especial, una noia que el mira.
    El veus caminant sol pel carrer, però ja no veus la mateixa tristesa que la que hi havia al principi.
    Però quan entres l'oficina veus els mateixos companys asseguts a les mateixes cadires de sempre, amb els mateixos colors freds.
    S'asseu a la mateixa cadira de sempre, i mira al seu voltant i ningú parla, tots treballen.
    Imprimí les mateixes coses cent cops.
    I a la seva estona lliure surt de l'oficina, i va al parc. Trova una noia molt bonica i se la queda mirant, la noia el mira i el noi li somriu, el noi es pensa que la noia l'anirà a saludar, però es fa falses esperançes. Es queda reflexionant el que havia passat.
    Torna a anar a la feina, en una reunió de grup; El seu cap fa una broma, i tothom comença a petar de riure, però ell no i per no quedar malament davant del seu equip.
    Torna cap a casa i escolta els missatges que no ha pogut escoltar, i escolta un dels seus pares que el deixa una mica deprimit.
    Fa el mateix de cada dia.
    Quan de sobte veu a una noia, que no era com les altres, era una noia que també estava treballant, això el va emocionar perquè mai havia vist una noia que fes el mateix que ell.
    I comença a parlar amb aquella noia tan espectacular.
    Però aquest dematí no és com els altres té ganes d' anar a la feina perquè després de tant de temps havia parlat amb algú.
    Ara a les reunions en comptes de que tothom rigués sense ell, ara era a la inversa.
    Cada cop anava guardant els records (papers).Quan de sobte el noi li vol dir que si vol quedar, però el noi no té tanta valentia com per dir-li.
    Al dia següent es desperta amb molta energia, molt content.Quan de cop i volta veu que la noia ja no està, ara hi havia un altre noia, i en aquell precís moment és quan el seu estat d'anime canvia.
    Tot és com abans trist i fred.
    Quan de sobte veu per la seva finestra una llum, i mira d'on ve la llum, i la llum venia de la seva amiga!
    No se'n havia anat l'avien pujat de pis.
    I teu el paper que posa "vols quedar?" i ella respon "pensava que mai m'ho preguntaries", i tots dos surten al carrer i es veuen sense tindre un vidre davant seu. Els dos estàn emocionats.
    I a mi aquest curtmetratge m'agrada molt perquè parla d'unes vides massa simètriques que després acaben sent com les que volien obtenir, una persona amb qui poder parler, o fer signes.



    ResponElimina
  35. A mi personalment m’ha agradat molt el vídeo de Signs, em sembla que té una trama molt original, i quotidiana. A vegades no ens donem comte, però hi ha gents sense amics, i sense persones amb les que conversar, i passar-ho bé en general, i no hauria de ser així.

    M’agrada molt com en el vídeo dues persones, que s’avorreixen, ( el Jason i la Stacey), en el que cada dia seu és igual, monòton, fins que es coneixen, i s’enamoren els dos entre ells, però entre ells no ho saben.
    Ells no saben com parlar, es miren, però no parlen. I m’encanta la idea que a la Stacey se li acudeixi parlar amb cartells, i ara sempre volen anar a treballar. Però un dia que el Jason anava a dir li si volia sortir amb ell, no la troba, i es posa trist i torna a la seva rutina. Fins que un dia veu a la Stacey, que l'havien promocionat, i ara estava en un altre lloc. I el Jason li pregunta si vol sortir amb ell, la Stacey diu que sí, i al final es troben.
    Alonso.

    ResponElimina
  36. Jo crec que és una història una mica trista, però el final m'ha semblat sorprenent perquè aconsegueix fer una amiga. Crec que al Jason, al protagonista, el que li passa és que veu que tothom té amics, però ell no i se sent sol. Fins que coneix noia es fan amics i vol mantenir aquesta relació perquè el fa feliç. El curt m'ha fet sentir trista en un inici perquè anava a la feina sense ganes, però al final m'ha sorprès com acabava perquè ha pogut conèixer a la noia.

    Vinyet Parera

    ResponElimina
  37. A mi m'agradat molt aquest curtmetratge perquè va d'un noi que es diu Jason que sempre està sol, sense ningú quan, el truquen els seus pares, dient-li coses com si havia anat de festa, si ja tenia novia...
    A partir d'aquell moment es comença a fixar en una noia de la feina amb la que, poc després comença a parlar a traves de cartells amb els quals s' assebenta del nom de la noia Stacey, que poc a poc comença a fer que el Jason vagi a la feina més content fins que un dia desapareix i...
    El que més m'agrada és que tot hi havent molts girs inesperats acaba molt bé.

    Claudia Carrión

    ResponElimina
  38. A mi m'ha agradat i m'ha fet reflexionar. Es un curtmetratge que comença molt trist, i acaba feliç. Va d'en Jason un home que li costa fer amics, està sol a casa, a la feina i mai tenia ganes de fer el que tingués que fer perquè ho faria sol. Llavors un dia coneix una noia que estava a l'edifici del costat, la Stacey i es van començar a conèixer escrivint-se per cartells de finestra en finestra, reien, conversaven i el millor de tot es que ara en Jason era feliç, anava amb ganes a treballar, es despertava amb il·lusió, corria d'alegria cap a la feina...
    De sobte un dia el Jason va decidir dir-li que si volia quedar amb ell, però just aquell dia la stacey ja no i era!
    Hi havia un altre persona, la Stacey s'havia anat!
    Després d'allò en Jason es va deprimir i va tornar a la rutina de sempre, la trista i avorrida.
    Un dia mentre treballava de la manera més trista possible, hi havia un reflexa que no para de molestar-li, però de lo trist que estava li donava igual.Però al reflexa va seguir empipan-lo, llavors va mirar cap el reflexa i...
    Allà estava la Stacey!!! Fen-ho a posta perquè la mirés, no s'havia anat si no que havia pujat un pis de treball. Ràpidament en Jason es va sorpendra i emocionar d'alegria i en Jason li va dir al final si volia quedar, ella va dir que sí. Quan es van trobar un davant de l'altre es van mirar fixament i la Stacey li va dir hola en escrit per fer la broma.
    A mi aquest curtmetratge m'ha fet reflexionar en que cap persona s'ha de quedar sola algú té que donar un pas per ajudar i conèixer-la, i mai excluïr a ningú sense un bon motiu.

    Gerard Roca

    ResponElimina
  39. Jo crec que aquesta història és molt bonica, de la manera de que el noi es treu de sobre l’avorrit bucle que té. I de sobte, apareix la Stacey, la noia que canvia la vida. Des d’aquell dia, es parlaven amb cartells. Quan la noia canvia de lloc, just el dia que el noi volia dir-li que si es poden conèixer perquè no poden parlar entre si. El noi es entristeix, però al cap d’uns dies la noia torna i allà sí que li demana. I es coneixen.

    Jordi Sastre

    ResponElimina
  40. Jo dic que la història entre bonica i trista perquè comença sé un noi que no té amics ni ningú al seu costat, però després coneix Stacey i con estan en llocs diferents és comunicat per paperetes comença a parlar i els dos es comencen a enamorar, fins que el noi a decidir que si es poden veure, però quant li vol dir un señor la treu per parlar, al dia següent la Stacey ja no estava en el mateix lloc, el noi en veure que no estava es va posar una altra vegada triste, però un dia va veure a Stacey adalt igualment es parlen amb els paperets, al noi en veure que no sabia anar li va dir que si espodian veure i la Stacey li va dir que si i al final es van veure.



    Sofia Maraver Granero

    ResponElimina
  41. A mi m’ha semblat una història molt bonica. Jo he deduit que era una història d’amor, sobre un treballador que tenía l’ull ficat en una treballadora de la seva empresa, la Stacey.
    La meva reflexió sobre aquest curtmetratge és molt positiva, crec que és un curtmetratge que pot ser emotiu.
    Jo crec que al protagonista li passa que pensa que ell mai no li podria agradar a ningú, fins que es comença a escriure papers al treball amb una noia.
    He sentit felicitat pel noi quan ha començat a parlar amb la Stacey i m’han semblat boniques les parts on parlaven.

    Dalia Mansour

    ResponElimina
  42. A mi també m'ha semblat una història molt bonica per què jo pensava que seria d'un noi
    que estava trist sense amics, però al final era que cada dia ha d'anar a treballar fins que
    veu a una noia que es diu Stacey i com estaven en habitacions diferents no es podien parlar
    fins que Stacey agafa un paper i parlen dia darrere dia fins que el noi posa en el paper vols quedar
    però no té el coratge per ensenyar-su així que el pròxim dia va amb el paper, però veu que no està però
    després d'un temps veu que Stacey està a dalt i li ensenya i diu que sí.
    La meva reflexió és que la felicitat és millor si la comparteixes.

    Luca Caminiti

    ResponElimina
  43. Aquest vídeo m'ha agradat moltíssim perquè m’ha fet reflexionar que a la vida ens pot donar desgràcies com per exemple mudarte a un altre lloc per qualsevol cosa i no tenir qualsevol amic i fer la teva rutina diària sense la teva família,antics amics,companys de classe etc…

    i això és molt complicat pero el vídeo m’ha fet reflexionar de que sempre quan estiguis sol sense acompanyament d'algú conegut trobaràs una nova persona o noves persones a la teva vida osigi mai mai però mai estaras sol perquè algun dia trobaràs alguna persona que estara a la teva vida per sempre com per exemple la teva promesa.

    Rayan Errachidi

    ResponElimina
  44. Jo crec que el noi es sent molt trist perquè no té a ningú amb qui compartir el dia a dia. Fins que troba a la noia i es comencen a parlar, el seu cor va començar a bategar amb més força cada dia que es veuen fins que el noi va decidir-li dir que si es podien veure al carrer i la noia va dir que sí.

    Abel Pulido

    ResponElimina
  45. En aquest curtmetratge hi ha un noi que se sent molt sol perquè no parla amb ningú.

    A mi em fa reflexionar en la soledad i la valentia perquè al final del vídeo li demana sortir a una noia. Em fa sentir una mica trist perquè hi ha gent que pateix això. També em fa sentir alegre perquè al final aconsegueix el que volia, relacionar-se amb altres persones.

    Personalment, crec que s’hauria d’ajudar aquest tipus de gent a relacionar-se.
    Ari Sánchez

    ResponElimina
  46. Jo crec que el protagonista al principi se sent trist, perquè s’ha mudat a la ciutat, crec que perquè abans hi vivia en un poble on no hi havia quasi treball i es muda a la ciutat ell tot sol. També em donava pena que al principi el Jason no tenia amics i tenia una vida molt avorrida. Fins que un dia per la finestra coneix a la Stacey, jo crec que allà ell estava molt content perquè es van fer amics a distància i a sobre jo crec que ells s’agradaven. Al final jo crec que si la història hagués continuat una mica s'aguesin fet un petó. O que s'aguesin casat, al llarg d'un temps
    Ivan Fuentes

    ResponElimina