Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
dimecres, 26 d’octubre del 2016
La descripció de paisatges
Llac de Sant Maurici
L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força. Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic. Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua. Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la coloració amb el blanc. L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'ha agradat molt aquest fragment. Jo m'ho he llegit amb una música relaxant. Aquest fragment te'l recomano llegir-ho amb una musica relaxant, perquè sembla que estiguis allà on explica aquest fragment.
ResponEliminaEspero que et recuperis aviat.
Marc Joan Gadea