L’hora
en punt
La
mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li
havia donat hora.
—És
que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.
—No
sempre, no sempre… —replicà ell— Ara, per exemple, tinc
l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí.
Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una
data.
—És
irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran
senyora.
—Apa,
bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—.
Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt
puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.
I
la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense
saber-se’n avenir. No li havia passat mai.
Pere
Calders
