Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles del manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els diesde boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt de les coses.
L'hivern és silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol
Aquest poema és molt bonic. També hem de tenir en compte, és clar, que en Miquel Martí i Pol és un gran poeta i escriptor. M'ha agradat molt Marina, és un exemple més d'inspiració per el dia de demà, com Sant Jordi.
ResponEliminaLaia Ametller 1r ESO A
Aquest poema és molt poetic que et fa pensar com es el hivern.
ResponEliminaM'agrada molt.
Laia M.
Aquest poema és impressionant.M'ha agrada molt per què et fa pensar en l'hivern.
ResponEliminaRaul Salmerón 1ESO B
A mi l'hivern no és que sigui la meva estació preferida, el trobo trist, però en Miquel Martí i Pol t'ho capgira amb facilitat, ara l'hivern ja no el tinc amb connotacions negatives. És que Miquel Martí i Pol és molt bon escriptor i poeta, és el meu poeta català preferit i m'ha inspirat moltes vegades quan em sentia sense idees.
ResponEliminaMònica 1A