Si n’és cel, que sigui blau
Si n’és flor, la més senzilla
Si viu dins l’aire, que sigui pur
Si n’és el fruit, el més saborós
Si n’és la llavor, la més fecunda
Si encara és brot, el protegim del dubte.
Si el nostre amor...
Vilafranca del Penedès, 2010.
M'agrada molt aquest poema.
ResponEliminaEmma B.