dimecres, 6 de març del 2019
WILD CROSSING_ El cargol- U.6
El cargol protagonista d'aquest curt intenta travessar una carretera massa transitada. I li costarà molt, però no defalleix.
Trobeu alguna similitud entre aquesta història i alguna vivència vostra? Us atreviu a compartir-la?
Com sempre, a comentaris, valents/es.
(Entre 70 i 90 paraules)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'en recordo un dia que jo estava en una costa amb amics i vam anar a nadar un amic meu i jo de repent es va ennuvolar el cel i vam anar nadant molt rapidament fins la costa però no ens va donar temps i jo vaig anar a una gran pedra que sobresortia i ell va anar una altre.Quin era el problema? Que no podia anar on estava ell perque hi havien moltes onades i molta correntam cridar als nostres pares que van nadar amb la corrent a sobre jugan-se la vida i al final quan van arribar les pedras les onades es van calmar.Ho vaig pasar molt malament sobretot quan el meu pare estava a contracorrent.
ResponEliminaMarc Arroyo
1er ESO C
A la carretera hi costa passar si ets molt petit. Perquè no et veuen, el cargol intenta de molts maneres de passar la carretera, però no ho consegueix. Es xoca amb un cotxe i el cotxe n'hi ha molts cargols, com són molts, criden més l'antenció, la unió és la força. Es com com ets molt petit, et deixen marginats, perquè ni es donen contes que estàs. Com ets més gran, crides més l'antenció. Amb molts cargols fa la força, fa que cridi l'atenció...
ResponEliminaA mi m'ha passat, (es com el principi del conte.) Que intentes dir una cosa a algú, però tens por de que et rebutji, o que se'n rigui de tu, o alguna cosa que li vols dir però no pots expressar-te
Eric, no ho pots publicar amb el teu nom, sinó amb mode anònim i firmant a sota.
EliminaGràcies!
A mi m'han passat coses semblants, que per aconseguir alguna cosa has de esforçar-te i motivar-te per poder arribar a la meta.
ResponEliminaUn dia jo estava fent una cursa d'uns 10km, erem uns 1000 competidors. Jo, tenia uns 8 anys, amb una alçada que ni se'm veia a la cursa. Els adults passaven pel meu costat xocant-se amb mi, o tirant-me al terra i jo ni m'inmutava, només volia arribar a la meva meta, al meu objectiu.
Passats els 5km em vaig començar a cansar molt i vaig estar a punt de deixar la cursa, a abandonar un objectiu que des del principi volia cumplir, llavors em vaig donar un cop de confiança a mi mateix i molta, molta, molta motivació, i amb això vaig poder arribar a la meta molt dora, vaig ser el competidor 162 en creuar la meta. Amb el meu resultat vaig quedar més que satisfet.
Àlvaro Carvajal
1r ESO C
Un dia la meva família i jo vam anar a la piscina, quan ja ens havíem instal·lat a les hamaques, el cel es va ennuvolar, i va començar a ploure, després tronar i a caure llamps. En aquell moment estàvem ja a l'aigua i vam haver de sortir. Només vam poder estar deu minuts a la piscina, ja que no ets pots banyar mentre que està tronant, ja que és molt perillós. Per aquell motiu vam haver de tornar a casa.
ResponEliminaIvet Jardí
1r ESO Grup vermell
Jo quan vaig arribar al nivell de Balena blava a la piscina on vaig, havia de fer papallona (un estil de natació), i era molt difícil. Però no em vaig rendir i vaig continuar, continuar, continuar, continuar... Fins que, per fi, l'estil de papallona em va sortir i vaig aconseguir el meu objectiu: aprendre a fer papallona. Des d'aquell dia, l'estil em surt molt bé i faig altres varietats (punt mort, sense moure braços...).
ResponEliminaÀlex Martínez, ESO1 A
Una vegada estava escalant una muntanya del Pirineu (el Bastiments) i quan em quedava molt poc per arribar al cim, em vaig començar a cansar molt, em fallaven les forces i vaig pensar que no ho aconseguiria, només pensava en parar i donar mitja volta. Però al final, no em vaig rendir i vaig continuar escalant. Una vegada al cim em vaig sentir orgullosa de no haver-me rendit i molt feliç de mi mateixa per haver-ho aconseguit.
ResponEliminaAdriana Casellas.
1r ESO C
Un dia a gimnàstica artística intentava fer una roda sense mans, però no em sortia. Jo ho intentava, i ho intentava, però no em sortia, i al final vaig pensar que no em sortiria mai. Fins que un dia, amb un trampolí, va sortir-me. I em vaig posar molt contenta! Al dia següent, vaig intentar fer la roda sense trampolí, a mi em semblava que era impossible, però vaig confiar en mi, i a la primera va sortir-me! Vaig posar-me molt contenta i em sentia molt orgullosa de que per fi em sortís.
ResponEliminaMarina Muñoz
1r ESO C
Un día fa 2 o 3 anys, a hip-hop, hi havia un pas molt difícil (era un pas de breakdance).
ResponEliminaVaig estar tota una setmana practicant-ho i mai no em sortia, a la setmana següent em va sortir, estava super contenta i orullosa de mi mateixa.
Lorena Sanchez
Grup Vermell
1r ESO
orgullosa*
EliminaLorena Sanchez
Un dia a atletisme estàvem fent perxa, jo ho vaig fer per primer cop i quan ho vaig fer vaig veure que era molt difícil i que mai podria saltar amb la perxa i caure be. Vaig intentar-ho uns quants cops i no em sortia, als pocs minuts vaig anar al lavabo em vaig rentar la cara i vaig tornar a intentar-ho i al final de tant intentar-ho ho vaig aconseguir i vaig saltar i vaig caure be. I quant ho vaig aconseguir em vaig posar molt contenta i estava feliç de tot l'esforç que havia fet fins arribar a aconseguir-ho.
ResponEliminaLaura Àlvarez
Grup Vermell
1r ESO
Doncs, la meva història va ser quant era petiteta. Jo tenia unes amigues que em feien la vida impossible. Em deixaven de costat, es buscaven de la meva panxa o de qualsevol cosa. Ho vaig passar molt malament però gràcies a la ajuda de la meva mare i el meu pare que sempre em deien: «tu tranquil·la, tu pots, només són unes nenes que no saben que fer i per això es fiquen amb tu . Ja et donaràs compte que quant siguis gran ja no et faran res. Sobretot no tinguis por, dona la cara i aprèn a defensar-te, que tu pots jo crec amb tu» Vaig intentar una darrera d’un altre que em deixessin i al final em van deixar. Ara mateix estic be gràcies a que el meu pare i la meva mare que em van ajuda a afronta-ho.
ResponEliminaNoa Brezmes
1r ESO A ( Grup vermell)
La meva història és que, quan era petita i estava aprenent a anar amb bicicleta, no volia anar amb rodetes, volia anar "com els grans", em vaig esforçar durant dies, em vaig caure un munt de vegades, però igualment, no vaig parar fins a aconseguir-ho. Finalment, vaig aprendre a anar amb bici (sense rodetes) i vaig aprendre que si mai et rendeixes aconseguiràs tot el que et proposis.
ResponEliminaElsa Tomé
Grup Vermell
1r ESO A
A cinquè de primaria, jo feia salt de trampolí i llit elàstic .
ResponEliminaUn dia jo estava saltant i em van dir que proves de fer el mortal enlaire.
Ho vaig començar a intentar, no em sortia de cap manera. Que no em sortís em feia molta rabia, vaig arribar al punt de pensar que jo no estava feta per tot allò.
Llavors la meva professora em va que a ella li va costar molt aprendre'l a fer.Vaig descanssar i ho vaig tornar a provar. Em va sortir!
Jana.Nadal
Grup Verd
1r ESO C
Quan era petita em costava molt els problemes de mates, no sabia que es tenia que fer llavor em van dir que l'únic que tenia que fer era practicar. Vaig estar molt de temps intenta-no fer i fins fa poc encara em costaven ara ja se'm donen millor, ara ja se que s’ha de fer.
ResponEliminaJudith Castell
Grup vermell
1r ESO
Jo quan era petit em costaba molt anar amb bicicleta. M'enrecordo que sempre practicaba en un camp del meu poble. Al principi anava amb les dues rodetes enrere, però quan el meu pare les va treure jo em queia una i una altre vegada. Pensaba que mai sabria anar amb bicicleta, fins que amb la practica de cada dia vaig apendre a anar amb bici. Estaba super content i orgullós de mi mateix!
ResponEliminaHugo Soriano
Grup verd
1r ESO C
Quan anava a 6è, a educació física després de practicar el salt d’alçada i el salt de tisores, havíem de fer l'examen, en que jo tenia confiança. A mesura que l’examen avançava, havia de saltar més alt, fins a l’última prova havia de saltar 1,10 m d’alçada en tisores. Quan ho vaig intentar per primera vegada no em va sortir i vaig perdre una mica la confiança. La segona vegada no em va sortir. I la tercera i última ho vaig aconseguir. No esperava aconseguir-ho, i vaig ser l’únic nen de tots en aconseguir-ho.
ResponEliminaRoger de la Vega 1r ESO A Vermell.
Si, en un aniversari meu que jugàvem una partida de paintball i tres nens m'estaven disparant per eliminar-me i jo em cobria darrere un tros de fusta per cobrir-se. Un amic meu estava a prop on estava, però no va poder venir a ajudar-me perquè el meu germà també estava allí i si el nen sortia a ajudar-me el meu germà l’eliminaria, al final ens van eliminar a tots dos.
ResponEliminaDavid Díaz Castiñeira
Grup vermell
1r ESO B
La meva història, és que quan jo era petita i vaig començar a esquiar sempre em queia, i jo lluitava i lluitava per aconseguir-ho, però tot i així em queia. Llavors els meus pares em van apuntar a un curset d’esquí per aprendre a esquiar. I el meu professor em va donar uns consells perquè no em caigués més al terra. I va funcionar. Gràcies a no rendir-me i al professor vaig aconseguir esquiar sense caurem a la neu.
ResponElimina1r ESO
Grup Vermell
Carla Gavilán
Si, m'enrrecordo que fa uns dos o tres estavem a Andorra amb la meva familia i vam anar a fer una excurció per la muntanya. Hi havien com tres trams i a cada tram hi havia un llac. Quan vam arribar al segon tram estava consada no sbia d'on treuria les forçes per seguir, els meus pares em van dir que si volia podiem parar i quedarnos a dinar alla pero jo no podia parar de pensar que ho havia d'aconseguir i va ser per els meus pensaments i la meva il·lusió de no rendirme que vaig poder arribar al tercer i últim tram.
ResponEliminaGrup Verd
1ESO
Carla Rincón
Jo faig patinatge artístic, un dia la meva professora hem va dir que havia de fer el Mex (un salt molt difícil), quan m'ho va dir, jo vaig començar a intentar-ho, però mai hem sortia. Fins un dia que la classe ja acabava, i jo vaig pensar que no hem sortiria. En aquell moment va vindre la professora, i hem va dir, que ho intentes l'ultim cop. Vaig provar de fer-ho, i hem va sortir.
ResponEliminaEn aquell moment estava molt satisfeta de mi mateixa perquè hem vaig esforçar molt.
Emma Andreu
1r ESO grup vemell.
Si.Me'n Recordo que uns anys doncs hi havia una cosa que m'agradava molt que era una lámpara de lava i valia com 2000 tickets en un lloc de jocs del diagonal mar .Doncs sempre anava a els jocs més fàcils de guanyar punts i vaig ganar com 1000 tickets en una setmana .Però no tenia ganes de fer 1000 tickets més però jo volia el premi doncs vaig estar una altra setmana jugant fins guanyar 1000 tickets més ,però com he dit no hi tenia ganes però quan vols fer una cosa de veritat doncs ho aconsegueixes .
ResponEliminaNikita Borodin
1ESO A Vermell
Un dia a gimnàstica artística em van dir que saltés amb un trampolí a la barra,a mi em feia molta por,el primer cop que ho vaig fer vaig passar molta por i a sobre em vaig caure de la barra i em vaig rascar la cama.
ResponEliminaEl seguen dia em feia encara més por però jo sabia que ho tenia que intentar perquè la setmana que be tenia una competició,ho vaig tornar a provar i em va sortir millor però em vaig caure igual(sense fer-me més mal),vaig dir-me per dins que jo podia aleshores em vaig concentrar i vaig clavar el salt.
Marta Brignardelli
1 ESO B Vermell
La meva història és que jo vaig tardar molt temps en aprendre a montar en bici, llavors jo ho intentava hi ho intentava però no m'ensortia. Tots els meus amics en sabien i jo no. em feia molta ràbia. Em queia i em tornava a caure dia darrera dia darrere dia durant setmanes.
ResponEliminafins que un dia vaig fer els meus primers metres amb bici sense que el meu pare m'espenyès. I a partir d'aquell dia vaig entendre que si et proposes alguna cosa amb esforç i dedicació tot es pot aconseguir.
Juan til
Grup vermell
Jo volia un joc per la tablet, un en especific que no em deixava instalar-lo, així que em vaig informar sobre com ho podia fer-ho, i així ho vaig fer. Al principi, no em deixaba instalar-ho, però vaig pensar que de l’altre forma si ho podria fer.
ResponElimina-Primer vaig entrar al Google, i vaig buscar el nom del joc posant “descargar” al costat
-Després, em vaig descarregar l’APK del joc i vaig provar que funcionés.
Com va funcionar vaig pensar que així estaba bé.
Roger Cristobal
Gruo Vermell
A mi m'ha passat una cosa semblant, estava esquiant amb uns amics i volíem baixar una pista molt dificil, la estàvem baixant quan de sobte vam veure un tros de gel gegant que ens impedia seguir esquiant, llavors vam intentar passar pel tros de gel i mentre jo l'estava baixant un esquiador em va tocar i em va enviar fins abaix de la pista. No sabia on eren els meus amics però els vaig buscar i al final vaig trobar-los; i el més important ,vaig aconseguir baixar la pista.
ResponEliminaArnau Pizarro
grup verd
Doncs jo quan era petita quan vaig començar a anar amb bicicleta al poble doncs sempre em queia i ho tornava a intentar i sortia i tot l’estiu estava pedalant i caient. Alguns dies em vaig fer algunes rascades amb molta sang i ho tornava a intentar i així fent fins que al final ja vam anar a fer excursions per el meu esforç que vaig tenir. I ara ja pedalo molt bé i se anar amb bicicleta molt millor que no pas abans.
ResponEliminaLaia Morata
Grup Vermell 1er ESO A
Fa unes setmanes les operacions amb fraccions em costaven molt però amb l'ajuda del meu pare, la meva mare i els professors, ho vaig poder superar a l'hora de fer l'examen. La Laura de Ramon em va fer entendre que les mates s'han de practicar i t'has d'esforçar per poder-les resoldre i que, has de demanar ajuda i que t'ho expliquin quan no ho entenguis. És així com ho puc entendre, llegint-m'ho tantes vegades com calguin i practicant.
ResponEliminaAina Rodríguez
Grup vermell 1er ESO B
Fa uns mesos algunes operacions de mates em costaven pero amb ajuda dels meus pares i de la professora vaig aconseguir entendre-las. A la hora de fer l'examen estava molt més tranquil.
ResponEliminaAra ja les entenc i si no ho enenc li pregunta quantes vegades necessiti.
Miguel Cuadrado
Grup vermell 1rEso A
Fa uns anys estava practicant un salt de patinatge que no hem sortia, vaig estar mesos practicant molt però no hem sortia, finalment, una amiga meva hem va ensenyar el truc i vaig poder fer-ho.
ResponEliminaNoa Carrera Roig
Grup blau 1rESO B
Una vegada,recordo que estaba a una setmana de la competició de gimnàstica i no em sortia un element.
ResponEliminaJo estaba molt nerviosa perquè em donava por fer-ho malament, però amb la ajuda del meu entrenador i de les meves companyes ho vaig aconseguir.
Lucía Sancho
1r ESO A
Grup blau
Jo quan era molt petita vaig començar a fer surf, era molt difícil posar-me de peu i em queia de moltes formes, em feia mal, m'enfadava amb mi mateixa...
ResponEliminaPerò el meu pare m'ajudava molt i vaig començar a aprendre poc a poc, vaig aprendre que si volia saber tant de surf com el meu pare, m'havia d'esforçar tant com ell es va esforçar de petit, i així vaig començar a millorar poc a poc, fins dia d'avui que gaudeixo molt fent sortides al mar al meu pare.
Claudia Aixa
Grup Blau 1rESO A
Jo a cinquè vaig començar a fer gimnàstica artística a un club que m'agradava molt i m'ho passava molt bé, jo veia que hi havia noies més grans que jo que anaven a competició i jo volia ser com elles, però era molt difícil!
ResponEliminaHi van haver-hi alguns problemes al club i les de competició se'n van anar, jo vaig aprofitar per esforçar-me molt , em van pujar a competició!! Estava molt contenta però havia de fer moltes coses noves i diferents a les que havia fet abans, entrenava moltes més hores, tenia altres entrenadors... Com havia de fer coses noves, hi havien moltes que no em sortien i em frustrava molt, m’enfadava am mi mateixa per por de decebre als meus entrenadors, però al final m’ajudaven i m’acabaven sortín.
Ara ( 2 anys després ) encara no em surten algunes coses però vaig millorant poc a poc, gaudeixo molt dels entrenaments i de les competicions amb les meves companyes.
Andrea Quinteros
Grup Blau 1r ESO A
Jo de petita veia al meu germà jugar a futbol i com veia que era divertit em vaig apuntar per provar-ho. Al principi no sem donava molt be així que em vaig estar esforçant i al final e aconseguit el que volia. Avui en dia segueixo fent futbol ja que m’agrada molt. La gent als partits quan veuen a nenes sempre pensen que ens guanyaran i a vegades s’equivoquen. No ens s'han de jutjar per ser noies.
ResponEliminaMireia Avilés. Grup blau !r ESO A
Un cop estava veient per la tele un partit de futbol i vaig veure que un jugador feia un regat increïble. El vaig intentar copiar però allà em vaig adonar que era molt complicat. Vaig estar molt de temps practicant-lo. Quan em va sortir em vaig alegrar molt i sempre el feia. Estic orgullós de no haver-me donat per vençut i de haver seguit intentant-lo.
ResponEliminaGuillem Vidal
Grup Blau
Quan tenia uns nou anys em vaig fracturar la tíbia i em van operar, així que vaig estar molt de temps sense poder ballar flamenc. Quan vaig tornar a l’acadèmia, em van ensenyar un pas molt difícil, ja que havia estat molt de temps sense caminar i practicar. Vaig tornar a casa molt trista perquè no em sortia, però vaig practicar de dia i de nit fins que després de intentar-ho tantes vegades em va sortir molt bé.
ResponEliminaSofia Murzi
Grup blau 1rESOB